Publicador de continguts

Bones pràctiques

Via ràpida

El 2015, el govern suec va engegar el programa Snabbspåret. Amb la col·laboració del Servei Públic d’Ocupació i agents de diversos sectors laborals, aquest programa forma les persones migrants tot just arribades a Suècia per facilitar que s’incorporin
ràpidament al mercat laboral.


Dades bàsiques
 

  • Nom original: Snabbspåret.

  • Àmbit geogràfic: Suecia.

  • Entitat impulsora: Govern de Suècia, Servei Públic d’Ocupació Suec.

  • Col·lectius als quals s’adreça: Migrants amb permís de residència i una certa
    qualificació laboral o formativa.

  • Any d'inici: 2015.

1. Context

A Suècia, diversos sectors econòmics demanen mà d’obra capacitada. És per això que cal integrar les persones acabades d’arribar al mercat laboral tan aviat com sigui possible.

2. Objectius

  • Cobrir l’escassetat de mà d’obra qualificada mitjançant l’augment de l’ocupabilitat dels immigrants amb permís de residència. 

  • Promoure l’entrada al mercat laboral dels  immigrats en el termini de dos anys des de la seva arribada. 

  • Mirar que les persones tot just arribades trobin una feina adequada a les seves habilitats.

3. Intervenció

Snabbspåret va començar el 2015 i avui consta de 14 programes: cuiners, indústria de l’alimentació, indústria de l’energia, sector immobiliari, sanitat, pintors, operaris del sector de la construcció, transportistes, mestres, científics socials –sociòlegs, economistes o advocats–, treballadors socials, infermers, veterinaris i indústria de la fusta. 

El programa el gestiona el Servei Públic d’Ocupació, que s’encarrega de la coordinació amb la patronal, els sindicats i els centres d’ensenyament. Cada «via ràpida» s’elabora atenent les demandes del sector productiu corresponent i les necessitats dels immigrants.

Alguns elements presents en aquestes iniciatives són: 

  • Ensenyament de l’idioma a partir de l’ingrés en un centre d’asil. 

  • Avaluació immediata de l’experiència, les habilitats i la motivació de les persones tot just arribades. 

  • Facilitats per validar els estudis. 

  • Ràpida orientació cap al perfil laboral que es consideri més adequat. 

  • Ensenyament de la terminologia pròpia de cada àrea professional. 

  • Formació professional complementària segons les necessitats (que en alguns casos s’imparteix en la llengua materna dels  beneficiaris). 

  • Suport lingüístic, supervisió i tutoria al lloc de treball. 

La participació en el programa és compatible amb el cobrament de certes prestacions socials, com també d’ajudes específiques per al transport i l’allotjament. 

4. Resultats

Encara no s’han publicat avaluacions detallades i amb una certa perspectiva temporal, però els resultats dels estudis disponibles són prometedors:

  • Segons dades del desembre del 2018, el 39% de les persones que participaven en el conjunt de programes de Snabbspåret tenia una feina al cap de 13-15 mesos, una xifra que pujava al 50% al cap de 19-21 mesos. No obstant això, segons el Servei Públic d’Ocupació Suec (Arbetsförmedlingen) la inserció era notablement més baixa entre les dones que no pas entre els homes.

  • En el cas de la «via ràpida» per a mestres, una avaluació qualitativa (Bengtsson i Mickwitz, 2019) assenyala que els participants sentien que el programa els havia ajudat a assolir un bon coneixement del suec i a reforçar la seva motivació per treballar com a docents.

 

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Estratificació social immigrants

Com es configura la desigualtat social a Espanya? El 33 % pertany a les classes alta i mitjana alta; el 24 %, a les classes mitjana i mitjana baixa, i el 43 %, a les classes baixa i molt baixa.

Article

Factors de risc dels processos migratoris i incidència en el malestar psicològic dels menors migrants sense referent adult

Com influeixen els factors posteriors a la migració en el benestar psicològic dels menors que arriben sense acompanyament familiar?

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Informe

Evolució de la bretxa salarial entre joves autòctons i immigrants a Espanya

De quina manera afecta el nostre origen als salaris? Analitzarem l’evolució de les trajectòries salarials de joves autòctons i immigrants entre el 2007 i el 2015.

Infodada

Condicionants demogràfics

Els canvis poblacionals es poden produir per variacions motivades per canvis naturals i per moviments migratoris.

També et pot interessar

Cerquen ajuda les persones grans més joves? Claus d’un estudi nacional sobre salut mental

Article

Cerquen ajuda les persones grans més joves? Claus d’un estudi nacional sobre salut mental


Inclusió social

Les persones de 60 a 75 anys mostren actituds favorables pel que fa a buscar ajuda en salut mental, especialment les dones, les persones amb un nivell educatiu més alt i qui ha rebut atenció psicològica prèviament. No obstant això, el desconeixement dels recursos disponibles i les dificultats percebudes per accedir-hi continuen sent obstacles importants.

Mentoria social, benestar i salut mental en persones migrants racialitzades

Article

Mentoria social, benestar i salut mental en persones migrants racialitzades


Inclusió social

El racisme i la discriminació deterioren el benestar i augmenten el risc d’aïllament social de les persones migrants racialitzades. Aquest estudi mostra que la mentoria social no incrementa el benestar d’una manera general, però actua com un factor protector: evita que la discriminació es tradueixi en més soledat i contribueix a mantenir els vincles socials d’inclusió.

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades

Article

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades


Inclusió social

Aquest estudi aporta dades empíriques sobre polítiques d’inclusió social a Espanya que mostren impactes significatius en ocupació, suport social, educació, competències digitals i habitatge. Els resultats reforcen la importància de dissenyar polítiques públiques basades en l’evidència.