Publicador de continguts

Bones pràctiques

Via ràpida

El 2015, el govern suec va engegar el programa Snabbspåret. Amb la col·laboració del Servei Públic d’Ocupació i agents de diversos sectors laborals, aquest programa forma les persones migrants tot just arribades a Suècia per facilitar que s’incorporin
ràpidament al mercat laboral.


Dades bàsiques
 

  • Nom original: Snabbspåret.

  • Àmbit geogràfic: Suecia.

  • Entitat impulsora: Govern de Suècia, Servei Públic d’Ocupació Suec.

  • Col·lectius als quals s’adreça: Migrants amb permís de residència i una certa
    qualificació laboral o formativa.

  • Any d'inici: 2015.

1. Context

A Suècia, diversos sectors econòmics demanen mà d’obra capacitada. És per això que cal integrar les persones acabades d’arribar al mercat laboral tan aviat com sigui possible.

2. Objectius

  • Cobrir l’escassetat de mà d’obra qualificada mitjançant l’augment de l’ocupabilitat dels immigrants amb permís de residència. 

  • Promoure l’entrada al mercat laboral dels  immigrats en el termini de dos anys des de la seva arribada. 

  • Mirar que les persones tot just arribades trobin una feina adequada a les seves habilitats.

3. Intervenció

Snabbspåret va començar el 2015 i avui consta de 14 programes: cuiners, indústria de l’alimentació, indústria de l’energia, sector immobiliari, sanitat, pintors, operaris del sector de la construcció, transportistes, mestres, científics socials –sociòlegs, economistes o advocats–, treballadors socials, infermers, veterinaris i indústria de la fusta. 

El programa el gestiona el Servei Públic d’Ocupació, que s’encarrega de la coordinació amb la patronal, els sindicats i els centres d’ensenyament. Cada «via ràpida» s’elabora atenent les demandes del sector productiu corresponent i les necessitats dels immigrants.

Alguns elements presents en aquestes iniciatives són: 

  • Ensenyament de l’idioma a partir de l’ingrés en un centre d’asil. 

  • Avaluació immediata de l’experiència, les habilitats i la motivació de les persones tot just arribades. 

  • Facilitats per validar els estudis. 

  • Ràpida orientació cap al perfil laboral que es consideri més adequat. 

  • Ensenyament de la terminologia pròpia de cada àrea professional. 

  • Formació professional complementària segons les necessitats (que en alguns casos s’imparteix en la llengua materna dels  beneficiaris). 

  • Suport lingüístic, supervisió i tutoria al lloc de treball. 

La participació en el programa és compatible amb el cobrament de certes prestacions socials, com també d’ajudes específiques per al transport i l’allotjament. 

4. Resultats

Encara no s’han publicat avaluacions detallades i amb una certa perspectiva temporal, però els resultats dels estudis disponibles són prometedors:

  • Segons dades del desembre del 2018, el 39% de les persones que participaven en el conjunt de programes de Snabbspåret tenia una feina al cap de 13-15 mesos, una xifra que pujava al 50% al cap de 19-21 mesos. No obstant això, segons el Servei Públic d’Ocupació Suec (Arbetsförmedlingen) la inserció era notablement més baixa entre les dones que no pas entre els homes.

  • En el cas de la «via ràpida» per a mestres, una avaluació qualitativa (Bengtsson i Mickwitz, 2019) assenyala que els participants sentien que el programa els havia ajudat a assolir un bon coneixement del suec i a reforçar la seva motivació per treballar com a docents.

 

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Estratificació social immigrants

Com es configura la desigualtat social a Espanya? El 33 % pertany a les classes alta i mitjana alta; el 24 %, a les classes mitjana i mitjana baixa, i el 43 %, a les classes baixa i molt baixa.

Article

Factors de risc dels processos migratoris i incidència en el malestar psicològic dels menors migrants sense referent adult

Com influeixen els factors posteriors a la migració en el benestar psicològic dels menors que arriben sense acompanyament familiar?

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Informe

Evolució de la bretxa salarial entre joves autòctons i immigrants a Espanya

De quina manera afecta el nostre origen als salaris? Analitzarem l’evolució de les trajectòries salarials de joves autòctons i immigrants entre el 2007 i el 2015.

Infodada

Condicionants demogràfics

Els canvis poblacionals es poden produir per variacions motivades per canvis naturals i per moviments migratoris.

També et pot interessar

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?

Article

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?


Inclusió social

El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per tenir més fills.

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat

Article

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat


Inclusió social

Les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden contribuir a augmentar la fecunditat, ja que milloren la compatibilitat entre feina i maternitat, tot i que també plantegen reptes per a la contractació femenina.

Llars en transformació a Espanya i Portugal

Article

Llars en transformació a Espanya i Portugal


Inclusió social

Les llars a Espanya i Portugal han canviat notablement entre els anys 1991 i 2022. Aquest informe mostra com disminueix la mida mitjana de la llar, augmenten les llars unipersonals i es transformen les estructures de convivència segons l’edat i el sexe.