Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya: el paper del contacte social entre autòctons i immigrants

Jonas De Keersmaecker y Katharina Schmid, Universitat Ramon Llull y ESADE Business School
Projecte seleccionat en la Social Research Call 2019 (LCF/PR/SR19/52540007)

Espanya és una destinació habitual entre els immigrants, en especial els marroquins i els llatinoamericans. El 2021, més del 15% de la població d’Espanya havia nascut en un altre país, i aquesta xifra encara és superior en algunes grans ciutats, com ara Barcelona. Un repte social clau per a Espanya –com per a molts altres països receptors d’immigrants– és com prevenir l’exclusió social de la immigració. El 2021 es va fer un estudi representatiu a escala nacional per examinar les actituds dels ciutadans espanyols envers diferents grups d’immigrants i identificar com es poden combatre els prejudicis i la discriminació. Els resultats assenyalen que, si bé no tots els immigrants són jutjats de la mateixa manera, és possible que l’estratègia per prevenir la discriminació sigui universal: fomentar experiències intergrupals positives que es puguin ampliar a altres grups.
Punts clau
  • 1
       En un estudi representatiu de la població de tot Espanya, el 23,5% dels participants consideraven que la immigració procedent del Marroc posa en perill la cultura d’Espanya, mentre que el 26,7% consideraven que perjudica l’economia d’Espanya.
  • 2
       Els participants van afirmar que tenen menys contactes positius amb els marroquins que amb els llatinoamericans: el 35,9% van declarar que tenen contactes positius freqüents amb els marroquins, mentre que el 59,8% van afirmar que tenen contactes positius freqüents amb els llatinoamericans. També van indicar que tenen més contactes negatius amb els marroquins que amb els llatinoamericans.
  • 3
       No tots els grups d’immigrants són percebuts de la mateixa manera. Els ciutadans espanyols van valorar de manera menys positiva els immigrants del Marroc que els de l’Amèrica Llatina. Malgrat això, tots dos grups d’immigrants són percebuts com a menys cordials i menys intel·ligents que les persones nascudes a Espanya.
  • 4
       Les experiències de contactes positius dels participants amb immigrants de l’Amèrica Llatina es correlacionaven amb una avaluació més favorable dels immigrants procedents de l’Amèrica Llatina. Les experiències de contactes positius dels participants amb llatinoamericans també es correlacionaven amb la seva percepció dels immigrants marroquins. Per tant, els contactes positius amb un grup d’immigrants poden tenir efectes positius de generalització en les actituds envers altres grups d’immigrants.
  • 5
       Una de les principals estratègies per fomentar relacions intergrupals positives i abordar les desigualtats socials consisteix a crear circumstàncies que impulsin experiències intergrupals positives entre ciutadans i immigrants i que, alhora, descoratgin les negatives.

Una freqüència més elevada de contactes positius amb un grup específic d’immigrants (llatinoamericans) es correlaciona amb una valoració més positiva d’aquest grup específic d’immigrants (llatinoamericans) i de grups d’immigrants d’un altre origen (marroquins).

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Activitat

Europa, terra d’acollida per a tothom?

Som igual de solidaris amb tots els refugiats? En aquest cicle de conferències, coorganitzat amb l’Associació Catalana de Sociologia, analitzarem el paper d’Europa com a terra d’acollida.

Informe

Evolució de la bretxa salarial entre joves autòctons i immigrants a Espanya

De quina manera afecta el nostre origen als salaris? Analitzarem l’evolució de les trajectòries salarials de joves autòctons i immigrants entre el 2007 i el 2015.

Infodada

Condicionants demogràfics

Els canvis poblacionals es poden produir per variacions motivades per canvis naturals i per moviments migratoris.

Article

Educació compensatòria a primària: una mesura útil per als alumnes immigrants?

Funcionen els programes d’educació compensatòria adreçats a estudiants de col·lectius desfavorits? Aquest estudi mostra que només aconsegueixen beneficiar alumnes immigrants si tenen una proporció en el grup escolar que no supera el 50 %.

També et pot interessar

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia


Inclusió social

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat


Inclusió social

El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.