Espanya, com molts altres països del món, ha de fer front al repte clau de com prevenir la discriminació i l’exclusió social de grups minoritaris i desfavorits de la societat. Les recents tendències polítiques i socials d’Espanya reflecteixen un augment del comportament discriminatori envers grups minoritaris, en especial els integrats per immigrants. Per exemple, segons diversos informes, els nivells de prejudicis ètnics en el mercat de l’habitatge es van duplicar entre el 2013 i el 2020. Durant aquest mateix període, la discriminació en un sector tan fonamental com l’educatiu va augmentar el 50%. Es va dur a terme un estudi quantitatiu entre la població en general (N = 2.297) per comprendre quins factors impulsen actituds discriminatòries envers els immigrants, molt prominents en l’actual discurs extremista a Espanya, i identificar estratègies per prevenir-les, minimitzar-les o combatre-les. 

Sovint, les actituds discriminatòries i negatives envers els immigrants són fruit de les percepcions o creences individuals que la immigració i els immigrants representen una amenaça, malgrat que indicadors més objectius sobre l’impacte dels immigrants en la societat demostrin el contrari. 

Aquest estudi distingeix entre dues classes d’amenaces: a) les amenaces simbòliques (la creença que la cultura, els valors i la identitat d’Espanya corren perill per culpa de la immigració), i b) les amenaces realistes (la creença que la immigració representa un perill per als recursos valuosos, tangibles i escassos d’Espanya, com ara l’ocupació o la seguretat). Per mesurar aquestes amenaces percebudes, es va demanar als participants en l’estudi que valoressin fins a quin punt estaven d’acord o en desacord amb l’afirmació que els immigrants són una amenaça per a la identitat i la cultura d’Espanya (amenaça simbòlica) i amb l’afirmació que els immigrants són una amenaça per a l’economia espanyola (amenaça realista). Els resultats assenyalen que el 23,5% dels participants consideraven que la immigració procedent del Marroc representa fins a cert punt una amenaça per a la cultura d’Espanya, mentre que el 26,7% consideraven que la immigració procedent del Marroc representa fins a cert punt un perill per a l’economia d’Espanya. 

Gent de tot el món emigra a Espanya. Aquest estudi se centra en dos dels principals grups d’immigrants que viuen a Espanya: marroquins (el 13% de la població immigrant) i llatinoamericans (el 34% de la població immigrant). Espanya és especialment atractiva per als immigrants del Marroc perquè està molt a prop; per als de l’Amèrica Llatina, perquè també parlen espanyol. 

L’objectiu d’aquest projecte era comprendre fins a quin punt els ciutadans espanyols estableixen contactes en el seu dia a dia amb persones immigrants. Per això, se’ls va preguntar sobre les seves experiències de contactes intergrupals. L’estudi distingeix entre la freqüència de contactes positius (com ara les trobades amistoses amb immigrants) i la de contactes negatius (com ara les trobades desagradables) dels ciutadans espanyols amb immigrants. És important tenir en compte tant la freqüència dels contactes positius com la dels contactes negatius, ja que no són simplement oposats entre si. En efecte, els individus poden experimentar alhora una freqüència alta (o baixa) de contactes intergrupals tant positius com negatius. Els resultats de l’estudi assenyalen que, per regla general, els participants van declarar tenir menys contactes positius, i més contactes negatius, amb els immigrants del Marroc que amb els de l’Amèrica Llatina.

De quina manera valoren els ciutadans espanyols els immigrants? La recerca psicològica ha demostrat que les persones es formen impressions interpersonals i estereotips d’acord amb dues dimensions. La primera dimensió, anomenada cordialitat, es refereix al grau en què una persona o un grup de persones són percebudes com a amistoses, de confiança, sinceres i servicials. La segona dimensió, anomenada competència, reflecteix característiques com ara la intel·ligència, la destresa, l’eficàcia i la creativitat. Els participants van considerar que els immigrants marroquins són menys cordials i competents que els llatinoamericans. No obstant això, en comparació amb el ciutadà mitjà espanyol, també percebien els immigrants llatinoamericans com a menys cordials i intel·ligents. 

Segons la hipòtesi de la freqüència dels contactes, els contactes positius i les interaccions socials entre membres de grups diferents (per ex., un ciutadà espanyol i algú d’origen immigrant) es tradueix en menys actituds discriminatòries i més relacions intergrupals positives. Els resultats mostren que els participants que van indicar tenir contactes positius relativament freqüents amb immigrants de l’Amèrica Llatina tenien impressions més positives dels immigrants llatinoamericans que els que van declarar tenir uns contactes positius relativament escassos. 

A més a més, observem que els contactes intergrupals produïen els anomenats efectes de transferència secundaris, de manera que les experiències de contactes positius amb un grup (immigrants de l’Amèrica Llatina) tenien efectes de generalització positius en les actituds envers un altre grup (immigrants del Marroc). Aquests efectes de transferència secundaris es poden produir indirectament mitjançant dos processos: a) la generalització d’actituds (és a dir, les actituds positives envers un grup s’amplien a altres grups), i b) la desprovincialització (és a dir, el grup es tornar a avaluar, de manera que se’n redueix la importància o superioritat relativa percebuda).

En el gràfic anterior, les puntuacions de l’eix X es van obtenir demanant als participants que reflexionessin sobre les seves relacions socials i indiquessin, en una escala de l’1 al 7, la seva freqüència de contactes positius amb marroquins i amb llatinoamericans (1 = mai; 7 = molt sovint). Les puntuacions de l’eix Y es van obtenir sol·licitant als participants que reflexionessin sobre els marroquins i els llatinoamericans que viuen a Espanya i que indiquessin fins a quin punt consideren que els marroquins i els llatinoamericans són cordials; és a dir, amables i simpàtics (1 = gens cordials; 10 = molt cordials).

Si extrapolem aquesta mostra representativa, observarem que un percentatge significatiu dels ciutadans espanyols perceben la immigració com una amenaça per a la cultura i l’economia d’Espanya. A més a més, un percentatge significatiu també perceben els immigrants com a menys cordials i competents que les persones nascudes a Espanya. La bona notícia és que una part significativa de la població també afirma que té contactes positius freqüents amb immigrants i que les seves valoracions dels immigrants són més positives. Per tant, una estratègia prometedora per erradicar les actituds que exclouen els immigrants consisteix a impulsar els contactes intergrupals positius. Així mateix, els contactes positius amb un grup d’immigrants (en aquest cas, llatinoamericans) també es correlacionaven amb valoracions més positives d’altres grups d’immigrants (en aquest cas, marroquins). En conseqüència, l’efecte de transferència del contacte social pot ser especialment útil per prevenir la discriminació i les actituds socialment excloents envers grups d’immigrants amb els quals els ciutadans espanyols inicialment són reticents a interactuar o amb els quals no poden interactuar fàcilment perquè no parlen el mateix idioma. Un repte important per als responsables polítics és aprofitar les creixents oportunitats de contactes intergrupals en una Espanya cada vegada més diversa per unir persones de diferents orígens. 

INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA: Població (espanyols/estrangers) per país de naixement, sexe i any (18 de juliol del 2022). (18 de julio de 2022).
        
FISKE, S. T., A. J. Cuddy, i P. Glick (2007): «Universal dimensions of social cognition: warmth and competence», Trends in Cognitive Sciences, 11, 77-83.

LAUDETTE, C.: «Discrimination worsens in Spain, far-right and fake news largely to blame» (25 de enero del 2022). REUTERS.

PETTIGREW, T. F. (1998): «Intergroup contact theory», Annual Review of Psychology, 49, 65-85.