Article

Treball remunerat i no remunerat: la pandèmia accentua el fenomen de la doble jornada entre les dones

Lídia Farré, Universitat de Barcelona, MOVE i IAE-CSIC; Libertad González, Universitat Pompeu Fabra i Barcelona GSE
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca basats en enquestes sobre l’impacte social de la covid-19

L’estudi en el qual es basa aquest article analitza els efectes de la pandèmia de la covid-19 sobre la distribució del treball remunerat i no remunerat entre homes i dones. Amb aquesta finalitat, s’ha dut a terme una enquesta entre homes i dones amb menors de 13 anys a càrrec en dos moments: el període immediatament anterior a la declaració de l’estat d’alarma (el 14 de març del 2020) i el període posterior al confinament i la primera onada (novembre i desembre del 2020). L’objectiu de l’estudi és aproximar-se als efectes associats a la irrupció de la pandèmia en termes de desigualtat de gènere.
Punts clau
  • 1
       Abans de la pandèmia, la jornada de treball setmanal de les dones, tenint en compte tant el treball remunerat com el no remunerat, era 10 hores més llarga que la dels homes (73 hores en el cas de les dones en comparació de 63 hores en el dels homes). El treball no remunerat representava el 41 % de la jornada dels homes i el 66 % de la jornada de les dones.
  • 2
       Després de la primera onada de la pandèmia i el confinament, la bretxa de gènere en el total d’hores treballades va augmentar fins a 16 hores (62 hores en el cas de la població masculina en comparació de 78 hores en el cas de la població femenina) a causa de l’increment de la dedicació de les dones al treball no remunerat (48 hores abans del confinament en comparació de 54 hores després d’aquest).
  • 3
       El fet que les dones tinguin més flexibilitat laboral, juntament amb la presència de models socials tradicionals, podria explicar l’accentuació de la bretxa de gènere pel que fa a la dedicació al treball no remunerat.
  • 4
       El repartiment desigual de les responsabilitats familiars pot tenir costos importants per a les oportunitats laborals de les dones.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Documents relacionats

Continguts relacionats

Article

Afecten el gènere, l’experiència i el volum de feina les decisions judicials sobre la violència de gènere?

Jutges i jutgesses són igual de proclius a concedir ordres d'allunyament en casos de violència de gènere? Segons aquest estudi, el gènere per si sol no és determinant, però sí que és un factor clau unit a l'experiència i al volum de casos.

Article

Els homes, ¿viuen en llars amb més patrimoni que les dones?

Hi ha una bretxa de gènere pel que fa al patrimoni de les llars? Segons aquest estudi, la diferència es fa més evident en edats avançades, ja que en la vellesa les dones tenen més probabilitats d’enviudar i veure limitat el seu patrimoni.

Article

L’àmbit de les STEM no atreu el talent femení

A Espanya, només el 16% dels professionals de l'àrea de les STEM són dones. Analitzem aquesta bretxa de gènere.

Activitat

Cicle de conferències a CaixaForum Macaya: “El futur de la (des)igualtat de gènere”

En col·laboració amb el Centre d'Estudis Demogràfics, organitzem aquest cicle de conferències per analitzar velles i noves bretxes de gènere ocupacionals.

Infodada

Doctorats segons les diferents branques del coneixement, per sexe

Mentre que la participació de dones doctores a Portugal se situa per sobre de la mitjana de l’EU‑27 en totes les branques de coneixement considerades, a Espanya, la participació de dones doctores se situa per sota de la mitjana europea a les branques d’art, humanitats i ciències socials.

També et pot interessar

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social


Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat


Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Taxa de fecunditat

Infodada

Taxa de fecunditat


Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.