Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Lídia Farré, Universitat de Barcelona; Libertad González, Universitat Pompeu Fabra i BSE
Recerca per encàrrec

Aquest estudi documenta els canvis en la dedicació a la feina remunerada i no remunerada per part d’homes i dones dos anys després de la irrupció de la pandèmia de la covid-19. Per a això es fan servir dues mostres representatives de persones entre 25 i 50 anys, amb informació relativa a tres períodes: abans del primer confinament (el 13 de març del 2020), durant aquest primer confinament (maig del 2020) i després de la pandèmia (maig del 2022). L’anàlisi de les dades suggereix que, arran de la pandèmia, hi ha hagut alguns canvis en l’organització de la vida familiar i laboral que podrien afavorir la igualtat de gènere dins i fora de la llar.
Punts clau
  • 1
       Dos anys després de la irrupció de la pandèmia de la covid-19, la fractura de gènere en el total d’hores setmanals de feina, incloent-hi la remunerada i la no remunerada, ha minvat arran d’una participació més gran dels homes en la feina no remunerada.
  • 2
       Després de la pandèmia, els homes dediquen una mitjana de 3 hores més per setmana a tenir cura dels menors, i les dones, 3 hores menys. Una exposició més gran a les responsabilitats familiars durant el confinament i la promoció de pràctiques laborals més flexibles podrien ser les causes d’aquesta implicació més elevada dels homes en les tasques de cura.
  • 3
       El maig del 2022, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors de 17 anys teletreballaven algun dia de la setmana. Entre els treballadors sense fills, aquesta xifra és el 26%, tant en homes com en dones. I en tots dos casos coincideix que l’avantatge més gran del teletreball és que facilita la conciliació de la vida familiar amb la professional.
  • 4
       Les jornades laborals sembla que s’han compactat. Mentre que els homes i les dones han recuperat el nivell de dedicació a la feina remunerada d’abans de la pandèmia, el percentatge d’homes que treballa després de les 5 de la tarda ha baixat el 9% (del 71% al 62% entre els que tenen fills, i del 73% al 64% entre els que no en tenen), i el de dones el 6% entre les que tenen fills (del 61 al 55%) i el 9% entre les que no en tenen (del 73% al 64%).
  • 5
       Els resultats d’aquest estudi suggereixen que llevar importància a la presencialitat en el lloc de treball i promoure horaris laborals compatibles amb les responsabilitats familiars podria afavorir la igualtat de gènere dins i fora de la llar.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Desigualtats en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19: qui tenia la capacitat de resposta?

Hi va haver desigualtat en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19? Ho analitzem en aquest estudi comparatiu centrat en la producció i distribució d’investigacions i les col·laboracions entre països.

Article

Afecten el gènere, l’experiència i el volum de feina les decisions judicials sobre la violència de gènere?

Jutges i jutgesses són igual de proclius a concedir ordres d'allunyament en casos de violència de gènere? Segons aquest estudi, el gènere per si sol no és determinant, però sí que és un factor clau unit a l'experiència i al volum de casos.

Article

Els homes, ¿viuen en llars amb més patrimoni que les dones?

Hi ha una bretxa de gènere pel que fa al patrimoni de les llars? Segons aquest estudi, la diferència es fa més evident en edats avançades, ja que en la vellesa les dones tenen més probabilitats d’enviudar i veure limitat el seu patrimoni.

Article

L’àmbit de les STEM no atreu el talent femení

A Espanya, només el 16% dels professionals de l'àrea de les STEM són dones. Analitzem aquesta bretxa de gènere.

També et pot interessar

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya


Inclusió social

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat


Inclusió social

El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.