La violència contra les dones (VCD) és àmpliament reconeguda com un problema de salut pública, i té un enorme impacte social i econòmic a escala mundial: una de cada tres dones al món ha patit violència física o sexual en algun moment de la seva vida (OMS, 2017). A Espanya, el 57,3% de les dones declara que ha patit algun tipus de VCD, sigui física, sexual, psicològica o financera. La VCD es va veure agreujada seriosament per la covid-19 i el confinament posterior (Nacions Unides, 2020). A Espanya, les trucades a les línies d’ajuda contra la VCD van augmentar un 60% només el mes d’abril del 2020, mentre que les consultes en línia es van incrementar un 586% (La Moncloa, 2020). Les conseqüències de la VCD són conegudes: a més del dany físic i els problemes de salut, la VCD causa dany psicològic i emocional a la víctima, cosa que afecta la seva ocupabilitat en el mercat laboral i el seu benestar (González i Rodríguez-Planas, 2020). La VCD també repercuteix en les famílies de les víctimes, sobretot en la salut i el desenvolupament dels seus descendents (OMS, 2022).

Entre els factors que contribueixen a la persistència de la VCD hi ha la baixa taxa de denúncies. Segons les enquestes espanyoles de VCD (2019), el 65 % de les víctimes no reporten la seva situació. De denúncies per part de testimonis encara n’hi ha menys, ja que la VCD és denunciada principalment per les víctimes. La denúncia és crucial perquè permet que la víctima accedeixi a una àmplia gamma de serveis socials i proteccions legals. 

Aquest projecte s’ha orientat a caracteritzar les persones en el seu paper (potencial) com a testimonis de la VCD, en lloc d’estudiar-ne el paper (potencial) com a víctimes. La motivació d’aquest estudi es troba en l’ampli marge de millora en la implicació de les persones de l’entorn de la víctima. Al voltant del 55 % de les víctimes de VCD revelen la seva situació a una amiga o un amic (Enquesta espanyola sobre VCD, 2015). L’entorn social de la víctima té un paper crucial, no només perquè pot denunciar, sinó també perquè pot animar i ajudar la víctima a fer-ho. Com que qui és testimoni de violència no ha patit directament l’impacte emocional i físic de l’agressió, pot tenir més capacitat per avaluar alternatives existents des de la distància. A més, l’augment de les denúncies de testimonis es pot transformar en un element dissuasiu, ja que els agressors potencials poden desanimar-se si saben que és probable que alguna persona del seu entorn els denunciï (Rogers et al., 2019). No obstant això, moltes de les persones de l’entorn de la víctima o de l’agressor no reconeixen que la interacció entre víctima i agressor és una situació de VCD i, a més, fins i tot quan la reconeixen, les implicacions (p. ex., por d’una resposta per part de l’agressor contra la persona testimoni o la víctima) poden desanimar els i les testimonis i fer que no s’iniciï el procés de denúncia. 

Amb l’objectiu d’analitzar el perfil de les persones que són testimonis potencials d’una situació de VCD en l’àmbit de la parella, en aquest estudi s’ha dissenyat una enquesta que s’ha fet a una mostra de persones representativa de la població navarresa d’edats compreses entre 18 i 48 anys que ha estat extreta del cens poblacional. En aquesta enquesta hi han participat 969 persones. L’enquesta és complementària a les enquestes espanyoles de VCD (2015, 2019) i a l’Enquesta de percepció social de la VCD (2012), ja que afegeix a les preguntes sociodemogràfiques i d’identificació de la violència altres preguntes orientades a mesurar les preferències generals de les persones i centrades en el rol de la persona que pot ser testimoni de VCD. Aquestes variables addicionals se centren a obtenir informació sobre la possible col·laboració amb una associació feminista, el grau d’acceptació de qüestions com ara el divorci, l’orientació política o l’assistència regular a serveis religiosos, entre altres. A més, també hi ha preguntes que avaluen la capacitat de la persona per identificar diversos tipus de VCD i el coneixement de situacions de VCD en el seu entorn. Aquesta informació és especialment rellevant per dissenyar polítiques públiques i campanyes d’informació i conscienciació.

De totes les persones enquestades, aproximadament el 30% declaren que coneixen alguna dona del seu entorn que pateix o ha patit VCD física. El gràfic 1 mostra el percentatge de persones que coneixen una situació de violència i el relaciona amb les seves característiques sociodemogràfiques i altres característiques socials. 

La possibilitat de conèixer alguna dona que pateixi o hagi patit VCD física varia significativament en funció de les característiques sociodemogràfiques i socials de la persona. Entre les característiques sociodemogràfiques, destaquen el gènere, la nacionalitat i el nivell d’ingressos. Per exemple, un 36% de les dones de l’enquesta declaren que coneixen alguna dona del seu entorn que pateix o ha patit VCD física. Un 24% dels homes declaren que coneixen alguna dona del seu entorn que pateix o ha patit VCD física. Entre les persones de nacionalitat estrangera, gairebé la meitat (43%) coneixen alguna dona del seu entorn que pateix o ha patit VCD física, mentre que aquesta proporció baixa a un 29 % en el cas de les persones de nacionalitat espanyola. Pel que fa als ingressos, les persones amb menys poder adquisitiu són les que més declaren que coneixen alguna dona que pateix o ha patit VCD física (un 39% de les persones amb uns ingressos inferiors a 500 euros en comparació amb un 22% de les persones amb uns ingressos superiors a 2.000 euros). D’altra banda, les persones més joves (entre 18 i 27 anys), les solteres, les que col·laboren amb associacions feministes, van regularment a l’església o tenen una orientació política d’esquerres declaren en una proporció més elevada que reconeixen situacions de VCM física en el seu entorn. És interessant assenyalar que, entre els qui tenen dificultats per identificar la violència, només el 18% declaren que coneixen alguna dona del seu entorn que pateix o ha patit VCD física. 

Una eina fonamental de protecció davant la VCD és ser capaç de reconèixer-la. A més, per denunciar la VCD també és fonamental poder identificar la situació de VCD com a pas previ. Aquest estudi permet caracteritzar les persones d’acord amb la seva capacitat per identificar i reconèixer les diferents dimensions de la VCD: financera, de control, psicològica, física i sexual. Els gràfics següents mostren el percentatge de persones que reconeixen diverses situacions de VCD i el relaciona amb les característiques sociodemogràfiques i altres característiques socials de la persona. Per mesurar la capacitat per identificar situacions de VCD s’exposa les persones de la mostra a una sèrie de situacions i se’ls demana que indiquin si aquestes situacions podrien constituir un acte de VCD. El 60 % de les persones enquestades identifica totes les situacions de VCD que s’exposen. 

El gràfic 2 mostra que la VCD financera és més difícil d’identificar entre la població (el 77 % de les persones la identifiquen). Les situacions que es van presentar com a VCD financera van ser les següents: 

• La parella de la dona li impedeix prendre decisions relacionades amb l’economia familiar o fer compres de manera independent. 

• La parella de la dona fa servir diners, la targeta de crèdit o demana préstecs en nom seu sense el seu consentiment.

Les dones, les persones de nacionalitat espanyola, les que tenen educació superior i les que tenen una orientació política d’esquerres són les que reconeixen millor aquestes situacions com a VCD. 

D’altra banda, el 87 % de les persones enquestades identifiquen que les situacions següents podrien representar un cas de VCD de control:

• La parella de la dona insisteix a saber on és a cada moment.

• La parella de la dona s’enfada si aquesta parla amb una altra persona.

El gràfic 3 mostra que, novament, són les dones, les persones amb educació terciària, les de nacionalitat espanyola i les que tenen una orientació política d’esquerres les que reconeixen millor aquestes situacions com a VCD. La diferència, per a aquest tipus de VCD de control, entre les persones de nacionalitat espanyola i les de nacionalitat estrangera és rellevant: mentre que el 88 % de les persones de nacionalitat espanyola reconeix aquesta forma de VCD, aquesta proporció baixa al 72 % en el cas de la població de nacionalitat estrangera. 

La capacitat de la població per reconèixer altres tipus de VCD com la física, la sexual i la psicològica és més elevada. En el cas de la VCD sexual, el 96 % de les persones enquestades identifiquen que les situacions següents constitueixen actes de VCD:

• La parella de la dona l’obliga a mantenir relacions sexuals quan ella no ho vol. 

• La parella de la dona li fa algun tocament de tipus sexual quan ella no ho vol. 

El gràfic 4 mostra que la capacitat per identificar la VCD sexual és més elevada entre les persones de nacionalitat espanyola, amb un nivell educatiu alt i una orientació política d’esquerres.

Pel que fa a la VCD psicològica, la major part de les persones reconeixen aquest tipus de violència. El 97 % de les persones de l’estudi reconeixen que alguna de les situacions següents podria constituir un acte de violència psicològica:

• La parella de la dona la insulta o la fa sentir malament sovint. 

• La parella de la dona la menysprea o la humilia davant d’altres persones.

El gràfic 5 reflecteix que la diferència més important en la identificació de la VCD psicològica s’observa entre les persones de nacionalitat espanyola i les persones de nacionalitat estrangera. 

 

Probablement la violència física és la més visible i reconeguda per tot tipus de persones. Per això, pràcticament no s’observen diferències segons les diverses característiques considerades; només la nacionalitat constitueix una característica rellevant (gràfic 6). Concretament, en l’enquesta el 98 % de les persones reconeixen que les situacions següents podrien ser actes de VCD:

• La parella de la dona li tira objectes que li poden fer mal. 

• La parella de la dona sovint li clava empentes o l’agafa amb força. 

En termes generals, s’observa que la capacitat de reconèixer situacions de violència financera, de control i, en una mesura inferior, sexual varia segons les característiques de cada persona. Les violències física i psicològica constitueixen els tipus de VCD més visibles i reconeguts en la societat. Aquests resultats concorden amb les dades publicades el 2023 per l’Institut d’Igualtat de Gènere de la regió de Navarra, que mostren que el tipus més comú de VCD denunciada a la policia és la combinació de violència física i psicològica (53 %). És important esmentar que les denúncies basades únicament en violència psicològica només representen el 17 % del total de denúncies a Navarra, malgrat que el grau d’identificació de la violència psicològica és molt alt (97 %). Això indica que les persones són més propenses a denunciar aquest tipus de violència quan ja ha escalat a violència física. Caldria fomentar la denúncia primerenca, quan ja hi ha violència psicològica però encara no s’ha arribat a la violència física. Identificar la violència és un pas necessari previ a la denúncia, però no suficient: caldrà explorar quins altres factors poden promoure més denúncies per part de les persones que són coneixedores de situacions de VCD. 

Conèixer les característiques de les persones que són capaces de reconèixer o identificar situacions de VCD és rellevant per dissenyar polítiques públiques i campanyes d’informació i conscienciació de manera que s’adaptin als diversos segments de la població. Per exemple, les persones estrangeres o amb un nivell educatiu baix identifiquen pitjor tot tipus de situacions de VCD, sobretot de violència financera i de control. Centrar-se en aquesta població més vulnerable sembla fonamental des del punt de vista de la política. Probablement, l’estratègia per arribar a aquesta població haurà de ser diferent de l’enfocament que es fa servir amb altres grups poblacionals. Així mateix, en general els homes identifiquen pitjor la VCD que les dones, per la qual cosa també cal adoptar un enfocament adequat a aquesta situació. Finalment, és important destacar que, si bé l’eficàcia de les polítiques que s’adapten a les característiques individuals està ben documentada en la literatura (Doss et al., 2019), segons l’evidència disponible no s’ha aplicat a l’estudi de persones que puguin ser testimonis potencials de situacions de VCD. 

Aquest projecte es basa en les dades obtingudes en una enquesta feta a una mostra representativa de la població de la Comunitat Foral de Navarra l’any 2023. L’estudi es fa en el marc del projecte de recerca seleccionat en la Convocatòria de Recerca Social 2021 «SR21-00338 VAW-TWD: Violence Against Women: The Witness Dilemma», a càrrec de Rebeca Echavarri, Ariadna García-Prado i Sara Martínez de Morentin, de la Universitat Pública de Navarra, i Fernanda Gutiérrez-Navratil, de la Universitat d’Oviedo. Aquesta recerca ha comptat amb el suport oficial de l’Institut Navarrès per a la Igualtat (INAI), de l’Institut d’Estadística de Navarra (Nastat) i del Govern de Navarra. A més, ha estat reconeguda com a part de l’estratègia d’igualtat de gènere a la regió i es va incloure al Pla d’operacions del Govern de Navarra els anys 2022 i 2023.

DOSS, C. [et al.] (2019): «More than Just a Nudge: Supporting Kindergarten Parents with Differentiated and Personalized Text-Messages», Journal of Human Resources, 54(3), 567-603.

GONZÁLEZ, L.; N. RODRÍGUEZ-PLANAS (2020): «Gender norms and intimate partner violence», Journal of Economic Behavior & Organization, 178, 223-248.

LA MONCLOA (2020): «Las llamadas al 016 aumentan un 60% durante abril en comparación con el mismo mes de 2019».  

ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES  (ONU) (2020): «The impact of COVID-19 on Women». Policy brief.

ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES  (OMS) (2002): «World report on violence and health».

OORGANITZACIÓ MUNDIAL DE LA SALUT  (OMS) (2017): «Violence against women: Key facts».

ROGERS, E. M. [et al.] (2019): «Taking sides: Gender and third‐party partisanship in disputes», Criminology, 57(4), 579-602.