Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Sergio Villamayor-Tomas, Francesco Facchini, Daniel Gaitán, Gerard Pocull i Gerard Codina, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB); Esteve Corbera Elizalde, ICTA-UAB, Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA); Federica Ravera, Universitat de Girona (UdG)
Projecte seleccionat en la Social Research Call 2019 (LCF/PR/SR19/52540011)

Les poblacions rurals d’Espanya cada vegada es veuen més afectades pel canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i les dinàmiques socioeconòmiques, com ara la disminució del valor econòmic de l’agricultura, la concentració de terres i l’emigració. Tots aquests factors agreugen la vulnerabilitat rural. La recerca ha avançat considerablement a l’hora d’il·lustrar la manera com aquests processos afecten els mitjans de subsistència rurals i les mesures que es podrien adoptar per minimitzar-ne els efectes negatius –és a dir, contribuir a l’adaptació– i combatre la vulnerabilitat rural a Espanya. Tanmateix, una literatura molt abundant pot ser confusa i, per tant, poc útil per a l’elaboració de polítiques. L’objectiu d’aquest article ha estat dur a terme una revisió sistemàtica de la literatura (137 articles i capítols de llibres) que ajudi a comprendre quina és la situació actual pel que fa a la recerca en matèria de vulnerabilitat rural.
Punts clau
  • 1
       Els investigadors de la vulnerabilitat rural a Espanya han mostrat interès per múltiples amenaces i les seves interaccions, però els enfocaments emprats sovint han estat poc sistemàtics; és a dir, sense un pla d’estudi detallat i exhaustiu.
  • 2
       Al voltant del 60% dels articles analitzats en aquesta revisió se centren exclusivament en un únic tipus d’amenaça mediambiental (el canvi climàtic, la degradació mediambiental, els desastres naturals, els incendis o les sequeres). Altres factors, com ara les polítiques públiques, les dinàmiques de mercat i la despoblació, ocupen un lloc molt secundari.
  • 3
       Una llacuna evident en la recerca és la manca d’atenció a aspectes socials i institucionals, com ara les característiques de les llars, les pautes d’urbanització, i el grau de coordinació entre les autoritats.
  • 4
       Els estudis es poden agrupar segons el mètode emprat (quantitatiu o qualitatiu), fet que reflecteix una divergència disciplinària: d’una banda, les ciències mediambientals i d’enginyeria; de l’altra, les ciències socials. Són molt pocs els estudis que defineixen clarament la vulnerabilitat rural.
  • 5
       Les accions governamentals faciliten o dificulten l’adaptació al canvi climàtic i a altres amenaces.
  • 6
       Si bé el 25% dels articles revisats indiquen que els recursos públics són suficients, gairebé el 20% també afirmen que les accions governamentals impedeixen el canvi a causa dels dèficits existents en matèria de coordinació i de planificació

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

L’Espanya desertificada

Un 17,5 % del territori rural està exposat simultàniament a altes taxes de despoblació i d'aridesa. Aquest estudi analitza com alguns factors de mitigació de la despoblació poden implicar efectes no desitjats, tant de tipus social com ambiental.

Informe

Habitatge

Quins desafiaments socials representa l'habitatge digne a Espanya? Aquest informe n'analitza tres reptes en aquest camp: l’accés, les condicions i les necessitats energètiques.

Article

Per què els joves no poden accedir a un habitatge en propietat?

D'ençà que va començar la crisi econòmica, hi ha un descens accelerat dels propietaris joves: avui només el 26% dels menors de 29 anys tenen un pis en propietat, mentre que el 2008 eren el 54%. Analitzem les causes i les conseqüències d'aquest canvi.

Article

L’envelliment al món rural: una oportunitat per canviar les relacions de gènere?

L’envelliment i la cura de la gent gran a les zones rurals planteja un repte i una oportunitat per al canvi: amb una població més vella i molt masculinitzada, els homes s’hauran d’implicar més en el paper de cuidadors, tradicionalment desenvolupat per dones.

També et pot interessar

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat


Inclusió social

El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.

Afecten el gènere, l’experiència i el volum de feina les decisions judicials sobre la violència de gènere?

Article

Afecten el gènere, l’experiència i el volum de feina les decisions judicials sobre la violència de gènere?


Inclusió social

Jutges i jutgesses són igual de proclius a concedir ordres d'allunyament en casos de violència de gènere? Segons aquest estudi, el gènere per si sol no és determinant, però sí que és un factor clau unit a l'experiència i al volum de casos.

Els homes, ¿viuen en llars amb més patrimoni que les dones?

Article

Els homes, ¿viuen en llars amb més patrimoni que les dones?


Inclusió social

Hi ha una bretxa de gènere pel que fa al patrimoni de les llars? Segons aquest estudi, la diferència es fa més evident en edats avançades, ja que en la vellesa les dones tenen més probabilitats d’enviudar i veure limitat el seu patrimoni.