Publicador de continguts

Article

Què se n’ha fet, de l’èxode urbà, des de la pandèmia?

Antonio López-Gay, Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i Centre d’Estudis Demogràfics
Projecte seleccionat en la Social Research Call 2021

Ja han passat més de tres anys des de l’esclat de la pandèmia, i ara es disposa de prou evidència empírica per analitzar les repercussions que la Covid-19 va tenir en el comportament residencial de la població urbana espanyola. En concret, s’analitzen aquestes dinàmiques amb relació al bienni 2020-2021 en els sis municipis espanyols de més de 500.000 habitants: Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Saragossa i Màlaga. Els primers mesos de la pandèmia van impulsar desplaçaments cap a les zones rurals ‒en especial, les situades a una distància intermèdia dels grans nuclis urbans‒, però van ser d’una intensitat limitada. A més a més, es tractava d’una tendència protagonitzada pels grups socioeconòmics més privilegiats. El segon any de la pandèmia s’observà una recuperació clara de la intensitat dels desplaçaments des de les ciutats centrals cap als municipis metropolitans, com també un descens dels desplaçaments cap a les destinacions rurals en comparació amb el 2020, però amb uns nivells superiors als registrats el 2019. Malgrat els canvis generats per la Covid-19, no s’ha observat una modificació profunda dels patrons residencials que dominaven prèviament. Això vol dir que els grans nuclis urbans continuaran sent pols d’atracció i de retenció de població.
Punts clau
  • 1
       La pandèmia va provocar uns canvis concrets en el comportament residencial de la població urbana durant els anys 2020 i 2021.
  • 2
       El 2020 van augmentar els desplaçaments cap a municipis poc poblats, en especial els situats a distàncies intermèdies de les grans capitals. En general, les segones residències, els vincles territorials previs i l’entorn mediambiental hi van tenir un paper clau.
  • 3
       El 2021 s’observà una recuperació de la intensitat dels desplaçaments des de les grans ciutats centrals cap als municipis metropolitans i, en comparació amb el 2020, un descens dels fluxos cap als municipis rurals. És possible que el reforç dels moviments suburbans persisteixi durant els pròxims anys, però sense que això influeixi en l’atractiu dels espais centrals.
  • 4
       Arran de l’expansió del teletreball i d’altres fórmules laborals híbrides, els desplaçaments residencials cap als municipis menys densos van protagonitzar-los els grups socioeconòmics més privilegiats. Cal fer un seguiment de les implicacions d’aquesta tendència en la configuració socioespacial dels diferents grups socials a les regions metropolitanes.
  • 5
       Malgrat els canvis originats per la pandèmia, no es pot parlar d’un èxode urbà, atès que no s’ha observat una modificació profunda dels patrons de la mobilitat residencial en les darreres dècades.
Quefuedelexodourbano_CAT_0_ok.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Trucades per suïcidi al 112?

Segons un estudi fet a València, les trucades per suïcidi al 112 van incrementar durant el període 2017-2022.

Article

La salut mental a Catalunya un any després de la pandèmia

Què va suposar la pandèmia per a la salut mental? Més del 25 % dels participants presentaven símptomes de depressió moderada o greu.

Article

L’afectació de la pandèmia sobre el benestar personal i els ingressos no va ser igual per a tothom

La pandèmia va afectar igual a tothom? Des d’un punt de vista financer, va tenir més impacte en les persones amb nivells d’estudis i d’ingressos més baixos.

Article

El teletreball després de la pandèmia

La implicació dels homes en les tasques de la llar augmenta quan teletreballen?

També et pot interessar

Invertim o apostem? Relació entre l’addicció al joc i les inversions

Article

Invertim o apostem? Relació entre l’addicció al joc i les inversions


Inclusió social

Quina relació hi ha entre l’addicció al joc, les apostes en videojocs i les inversions en actius financers?

L’afectació de la pandèmia sobre el benestar personal i els ingressos no va ser igual per a tothom

Article

L’afectació de la pandèmia sobre el benestar personal i els ingressos no va ser igual per a tothom


Inclusió social

La pandèmia va afectar igual a tothom? Des d’un punt de vista financer, va tenir més impacte en les persones amb nivells d’estudis i d’ingressos més baixos.

Violència en les relacions de parella entre adolescents

Article

Violència en les relacions de parella entre adolescents


Inclusió social

El 10,1% dels adolescents han estat víctimes de conductes de control en les relacions de parella.