Article

Què se n’ha fet, de l’èxode urbà, des de la pandèmia?

Antonio López-Gay, Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i Centre d’Estudis Demogràfics
Projecte seleccionat en la Social Research Call 2021

Ja han passat més de tres anys des de l’esclat de la pandèmia, i ara es disposa de prou evidència empírica per analitzar les repercussions que la Covid-19 va tenir en el comportament residencial de la població urbana espanyola. En concret, s’analitzen aquestes dinàmiques amb relació al bienni 2020-2021 en els sis municipis espanyols de més de 500.000 habitants: Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Saragossa i Màlaga. Els primers mesos de la pandèmia van impulsar desplaçaments cap a les zones rurals ‒en especial, les situades a una distància intermèdia dels grans nuclis urbans‒, però van ser d’una intensitat limitada. A més a més, es tractava d’una tendència protagonitzada pels grups socioeconòmics més privilegiats. El segon any de la pandèmia s’observà una recuperació clara de la intensitat dels desplaçaments des de les ciutats centrals cap als municipis metropolitans, com també un descens dels desplaçaments cap a les destinacions rurals en comparació amb el 2020, però amb uns nivells superiors als registrats el 2019. Malgrat els canvis generats per la Covid-19, no s’ha observat una modificació profunda dels patrons residencials que dominaven prèviament. Això vol dir que els grans nuclis urbans continuaran sent pols d’atracció i de retenció de població.
Punts clau
  • 1
       La pandèmia va provocar uns canvis concrets en el comportament residencial de la població urbana durant els anys 2020 i 2021.
  • 2
       El 2020 van augmentar els desplaçaments cap a municipis poc poblats, en especial els situats a distàncies intermèdies de les grans capitals. En general, les segones residències, els vincles territorials previs i l’entorn mediambiental hi van tenir un paper clau.
  • 3
       El 2021 s’observà una recuperació de la intensitat dels desplaçaments des de les grans ciutats centrals cap als municipis metropolitans i, en comparació amb el 2020, un descens dels fluxos cap als municipis rurals. És possible que el reforç dels moviments suburbans persisteixi durant els pròxims anys, però sense que això influeixi en l’atractiu dels espais centrals.
  • 4
       Arran de l’expansió del teletreball i d’altres fórmules laborals híbrides, els desplaçaments residencials cap als municipis menys densos van protagonitzar-los els grups socioeconòmics més privilegiats. Cal fer un seguiment de les implicacions d’aquesta tendència en la configuració socioespacial dels diferents grups socials a les regions metropolitanes.
  • 5
       Malgrat els canvis originats per la pandèmia, no es pot parlar d’un èxode urbà, atès que no s’ha observat una modificació profunda dels patrons de la mobilitat residencial en les darreres dècades.
Quefuedelexodourbano_CAT_0_ok.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia

En temps de crisi, els ciutadans s’estimen més adoptar un tipus de govern més tècnic? Segons aquest estudi, les actituds tecnocràtiques entre els espanyols van augmentar durant la pandèmia, especialment entre els votants de dretes.

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.

Article

Desigualtats en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19: qui tenia la capacitat de resposta?

Hi va haver desigualtat en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19? Ho analitzem en aquest estudi comparatiu centrat en la producció i distribució d’investigacions i les col·laboracions entre països.

Article

La desigualtat salarial durant la pandèmia: les ajudes públiques

Quin impacte ha tingut la crisi econòmica generada per la covid-19 sobre la desigualtat salarial? N’hi ha hagut prou amb els ajuts públic? Analitzem quins han estat els col·lectius més afectats.

També et pot interessar

Dinàmica pobresa a Espanya i altres països europeus

Article

Dinàmica pobresa a Espanya i altres països europeus


Inclusió social

Les persones pobres tenen més probabilitatsde tenir una carència addicional i menys probabilitats de deixar de patir una que les persones que no són pobres.

Empatitzen millor amb gent gran després d’experimentar limitacions

Article

Empatitzen millor amb gent gran després d’experimentar limitacions


Inclusió social

Experiment en el qual els participants es van posar en la pell d'una persona gran mitjançant simulació demostra que es van millorar les habilitats empàtiques.

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa


Inclusió social

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?