Article
Què se n’ha fet, de l’èxode urbà, des de la pandèmia?
-
1La pandèmia va provocar uns canvis concrets en el comportament residencial de la població urbana durant els anys 2020 i 2021.
-
2El 2020 van augmentar els desplaçaments cap a municipis poc poblats, en especial els situats a distàncies intermèdies de les grans capitals. En general, les segones residències, els vincles territorials previs i l’entorn mediambiental hi van tenir un paper clau.
-
3El 2021 s’observà una recuperació de la intensitat dels desplaçaments des de les grans ciutats centrals cap als municipis metropolitans i, en comparació amb el 2020, un descens dels fluxos cap als municipis rurals. És possible que el reforç dels moviments suburbans persisteixi durant els pròxims anys, però sense que això influeixi en l’atractiu dels espais centrals.
-
4Arran de l’expansió del teletreball i d’altres fórmules laborals híbrides, els desplaçaments residencials cap als municipis menys densos van protagonitzar-los els grups socioeconòmics més privilegiats. Cal fer un seguiment de les implicacions d’aquesta tendència en la configuració socioespacial dels diferents grups socials a les regions metropolitanes.
-
5Malgrat els canvis originats per la pandèmia, no es pot parlar d’un èxode urbà, atès que no s’ha observat una modificació profunda dels patrons de la mobilitat residencial en les darreres dècades.
