La gent té preferències i gustos diferents sobre quant hauria de redistribuir un govern entre els rics i els pobres. Per exemple, el gràfic 1 mostra que, en una enquesta representativa, prop del 80% dels espanyols creuen que actualment els impostos a les persones amb pocs ingressos són massa elevats. Però, d’on prové i què crea les diferències en les preferències de la gent per les polítiques redistributives? Per què hi ha qui creu que els impostos són massa baixos per als pobres, mentre que la majoria no ho veu igual? Les dades demostren que els individus acostumen a ser més generosos entre uns i altres dins de grups ètnics, lingüístics, culturals, religiosos i de nacionalitat (Alesina i Stantcheva, 2020). La voluntat de redistribuir els ingressos entre rics i pobres depèn d'aquesta diversitat. Però, realment, la gent té la informació necessària per avaluar el sistema tributari? Fins i tot, saben quina quantitat dels seus ingressos tributen al govern? I saben quin govern (central o autonòmic) recapta els seus ingressos?

Aquest projecte avalua en primer lloc el nivell d’informació dels ciutadans sobre fiscalitat. A continuació es duu a terme un senzill experiment: es proporciona la informació rellevant a un grup de participants i es comparen les seves actituds davant la fiscalitat, la desigualtat i l’evasió fiscal amb les del grup que no ha rebut aquesta informació.

És especialment interessant implementar aquest experiment a Espanya per l’elevat nivell de diversitat entre les regions i la forta identitat regional dels ciutadans. L’estudi combina aquesta característica amb l’estructura institucional de l’impost sobre la renda de les persones a Espanya, sobretot el fet que s’ha cedit parcialment als governs regionals. La meitat de la base de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) es taxa al nivell de les comunitats autònomes i els ingressos es gestionen directament en aquest nivell de govern. Aquest fet, però, no és gaire evident per als ciutadans. L'enquesta mostra que només un 10% dels enquestats en són conscients. El primer tractament proporciona aquesta informació als participants i permet estimar fins a quin punt saber que bona part de l’impost recaptat roman dins de la seva regió influeix en les preferències dels individus per certes polítiques redistributives.

Les investigacions també han demostrat que la informació que té la gent sobre la seva pròpia posició en la distribució d'ingressos marca les preferències de redistribució (Cruces et al., 2013; Fernández-Albertos i Kuo, 2018). Tanmateix, donada la posició de la gent en la distribució de la renda, un element important és la informació que tenen sobre el nivell d’impostos que paguen actualment. Els ciutadans sovint tenen una forta percepció errònia sobre la seva càrrega fiscal actual. A causa de la complexitat del sistema tributari, molts contribuents no poden endevinar amb exactitud el nivell d’impostos que paguen. Dit d'una altra manera, és difícil per a la majoria dels ciutadans valorar quant aporten al govern. L’estudi simula la veritable càrrega fiscal dels ingressos declarats per cada participant. La simulació té en compte les taxes impositives fixades pel govern central i regional, i el nombre de fills. Si comparem aquesta simulació amb el que intueixen els participants, es mostra que, de mitjana, els individus subestimen les seves taxes impositives marginals en un 10% aproximadament, però tendeixen a sobreestimar la taxa impositiva mitjana. En el segon pas, l’estudi elimina aquest biaix dels individus i els informa sobre el seu veritable tipus d’impost marginal.

Els resultats (vegeu Foremny, 2020, per a una discussió detallada) mostren que el coneixement sobre la fiscalitat és molt important per als ciutadans quan es tracta de resultats diferents que afecten la vida quotidiana i la presa de decisions. En primer lloc, l'enquesta pregunta als participants sobre la seva estructura tributària preferida al llarg de la distribució de la renda; com valoren el nivell de tributació a Espanya per a ingressos baixos i alts; la compensació entre impostos més alts i millors serveis públics; i la seva opinió sobre l'evasió fiscal. Els resultats mostren que donar-los informació tributària canvia la manera de pensar dels enquestats sobre una reforma tributària. Plantegen reformes fiscals més progressives que el grup de control i aquestes reformes es caracteritzen per taxes impositives marginals més elevades al capdamunt de la distribució de la renda. Les persones que coneixen la divisió regional de l’impost sobre la renda de les persones consideren les desigualtats com un problema social més gran respecte de les que no han rebut aquesta informació.

Els ciutadans semblen tenir idees errònies importants sobre la quantitat d’impostos que paguen. L’estudi documenta aquesta percepció per a les taxes d’impostos mitjana i marginal, dues característiques importants del sistema de l’IRPF. La taxa mitjana d’impost és la quota de l’import total de l’impost pagat sobre els ingressos que una persona guanya. Aquesta mitjana resumeix la càrrega fiscal total d’un individu. La taxa d’impost marginal és important quan prenem decisions econòmiques, com ara acceptar treballs addicionals. Aquesta taxa és el percentatge d’impost que s’ha de pagar per un euro addicional d’ingressos. Per exemple, una persona sense fills que guanya 50.000 euros i viu a Catalunya pagaria aproximadament el 28% d’impostos: La taxa impositiva mitjana. Si aquesta persona guanyés 100 euros més, es quedaria amb 63 euros i hauria de pagar 37 euros en concepte d’impost sobre aquells 100 euros addicionals. La taxa d'impost marginal és del 37% per a les persones d'aquest grup d'ingressos. En un sistema d'impostos progressiu, les taxes impositives marginals són superiors a la taxa impositiva mitjana, perquè les persones més riques paguen més impostos que les més pobres.
 

Igual que en l'exemple anterior, als enquestats se'ls va preguntar quant pensaven que haurien de pagar amb uns ingressos addicionals de 100 euros. El gràfic 2 il•lustra la distribució dels resultats. La barra blava indica que només uns 1.000 enquestats, un 16%, van poder predir correctament quants impostos havien de pagar. Les barres rosades indiquen la proporció de participants que van menystenir la seva imposició. Aquest grup de persones va pensar que havien de pagar menys en impostos del que realment pagaven. Les barres taronges, en canvi, indiquen respostes que van sobreestimar la càrrega fiscal. Aquest grup és especialment nombrós, perquè moltes persones (un 44% en total) creien que haurien de pagar impostos sobre els seus ingressos addicionals ficticis, tot i que en realitat no havien de pagar res –o molt poca cosa. L’estudi descobreix que això s’esdevé en particular per als treballadors amb rendes baixes, que tenen ingressos per sota del mínim exempt (aproximadament 14.000 euros) que marca el límit a partir del qual els ingressos no tributen.

L’IRPF es reparteix entre el govern central i cada govern regional. La meitat de la base tributària sobre les rendes del treball tributa a les taxes fixades pel govern central de Madrid i l’altra meitat, als tipus impositius establerts per les comunitats autònomes. Els resultats documenten que la gent té una percepció equivocada mitjana de 28 punts. El gràfic mostra que, de mitjana, només el 25% dels enquestats coneixen aquesta característica del sistema fiscal.
 

Tot i això, hi ha diferències entre els participants. Les dades mostren que les persones que van pagar l’IRPF de l’exercici 2018 coneixen una mica més aquesta característica (la mitjana d’aquest grup és del 25%) en comparació amb les persones que no van presentar declaració fiscal (19%). Aquest biaix és gran i existeix a totes les edats i nivells d’educació, tot i que és lleugerament inferior per als participants amb educació superior i els autònoms, mentre que els enquestats que no són laboralment actius mostren el biaix més gran en aquesta qüestió.

Tenint en compte el gran biaix documentat més amunt, és important saber si els participants avaluen o no les polítiques de manera diferent un cop tenen la informació correcta. Per tant, l'estudi proporciona informació personalitzada detallada sobre les taxes impositives marginals a un grup de persones enquestades seleccionades aleatòriament. Un altre grup veu un breu vídeo que explica l'important paper de les comunitats autònomes en l’impost de la renda de les persones.

Es va preguntar als participants fins a quin punt estaven preocupats per les diferències entre rics i pobres. Rebre informació i reflexionar sobre la política fiscal provoca una diferència important en aquest cas. La majoria de persones ja n’eren molt conscients i veien la desigualtat com un problema greu. Aproximadament el 33% d’enquestats van opinar així. En els que van rebre informació sobre els seus veritables pagaments d’impostos, aquest percentatge va augmentar fins al 36%. Es pot observar un augment similar en el cas dels que són informats que la meitat del seu impost sobre la renda el rep la seva comunitat autònoma. Les diferències amb el grup de control són estadísticament significatives.

L’estudi (Foremny, 2020) documenta altres resultats. Per exemple, als enquestats se'ls va demanar que dis-senyessin el seu propi sistema tributari. Podien decidir taxes impositives per a quatre individus diferents que guanyaven entre 10.000 i 180.000 euros anuals. Els participants que van rebre la informació sobre la seva veritable càrrega fiscal es van manifestar de manera especialment diferent del grup de control i van fixar taxes d’impostos més baixes per als hipotètics contribuents de renda baixa i de classe mitjana. Ho van compensar establint taxes d'impostos significativament més altes per al segment superior de la distribució de la renda. Altres resultats mostren que la informació també ajuda a reduir l’acceptació de l’evasió fiscal. Les persones tenen més probabilitats de respondre que no es pot tolerar en cap circumstància un cop tenen més informació sobre els impostos que ells mateixos paguen.

Els sistemes impositius resulten complicats i difícils d'entendre per als ciutadans. No obstant això, és important resoldre aquest biaix informatiu perquè la quantitat d’informació que té la gent afecta la seva manera de pensar sobre la redistribució entre rics i pobres. Les persones són més propenses a estar a favor d’un sistema més redistributiu després de rebre informació sobre els impostos que paguen i de saber que part de la redistribució es produeix dins de la seva comunitat autònoma. Per tant, proporcionar més informació als ciutadans podria ajudar a fer que acceptin políticament un sistema fiscal més inclusiu i donin suport a la part més feble de la societat.

ALESINA, ALBERTO i STANTCHEVA, STEFANIE (2020), Diversity, Immigration, and Redistribution, NBER Working Paper 26620
 
CRUCES, GUILLERMO, PEREZ-TRUGLIA, RICARDO i TETAZ, MARTIN (2013), Biased perceptions of income distribution and preferences for redistribution: Evidence from a survey experiment, Journal of Public Economics, 98, pp. 100-112

FERNÁNDEZ-ALBERTOS, JOSÉ i KUO, ALEXANDER (2018), Income perception, information, and progressive taxation: Evidence from a survey experiment, Political Science Research and Methods, 6(1), pp. 83-110

FOREMNY, DIRK (2020), Information, Ethnic Diversity, and Preferences for Redistribution (manuscrito inédito)