Bones pràctiques

Programa CaixaProinfància

Un model de promoció i desenvolupament integral de la infància en situació de pobresa i vulnerabilitat social

Jordi Riera i Romaní, Vicerector de Política Acadèmica. Universitat Ramon Llull;

Problemàtica

Per trencar el cercle hereditari de la pobresa i per garantir la igualtat d’oportunitats, en ocasions amb l’escola no n’hi ha prou.

Diversos estudis nacionals i internacionals es fan ressò de l’impacte que la desigualtat i la pobresa crònica tenen en el desenvolupament educatiu i social de la infància i l’adolescència. Un d’aquests informes, Low-performing students: why they fall behind and how to help them succeed (gener 2016), de l’OCDE, sosté que a Espanya el 40% dels estudiants de famílies desfavorides registra un rendiment en matemàtiques tan baix que no assoleix les competències bàsiques, mentre que entre els alumnes d’entorns més favorables aquest percentatge és del 8%. Amb la lectura i l’aprenentatge de les ciències aquestes diferències són semblants.

És a dir, el context familiar i socioeconòmic de l’alumne determinen la seva evolució educativa i consoliden un cercle viciós de baix rendiment que porta al fracàs escolar i a l’abandonament prematur del sistema educatiu.

1. Plantejament

El programa CaixaProinfància assumeix un plantejament integral de l’educació dels nens i joves dins i fora del sistema escolar.

L’eix metodològic entorn del qual gira el programa CaixaProinfància de ”la caixa”, que atén 60.000 menors i 40.000 famílies en situació de pobresa i risc d’exclusió, pretén que l’educació generi oportunitats, integri múltiples dimensions i corresponsabilitzi tots els agents educatius.

El programa dóna suport a les famílies i els menors a partir d’un enfocament interdisciplinari, intersectorial i interprofessional, a fi que tots els col·lectius que se’n beneficien aspirin al màxim nivell de formació i educació.

L’objectiu principal és combatre el fracàs escolar mitjançant un reforç educatiu grupal i individualitzat, tant dins l’escola com fora. El programa organitza tallers que ajuden els progenitors a desenvolupar les competències parentals o a canalitzar les seves inquietuds sobre l’educació dels fills, la qual cosa permet de millorar la convivència i les relacions familiars.

2. Resultats

Les últimes dades indiquen que estem treballant en la línia correcta i ens encoratgen a aprofundir en aquest model de xarxes socioeducatives locals.

Si tenim en compte que la mitjana d’abandonament prematur a l’ESO –en contextos de baix nivell socioeconòmic– és del 30% (és a dir, que quasi 3 de cada 10 nens deixen l’escola abans d’acabar l’ESO), entre els alumnes que reben el suport en xarxa auspiciat per CaixaProinfància en aquests mateixos contextos, la taxa baixa al 6,3%. Una altra dada significativa és que si la mitjana d’èxit escolar a l’ESO en contextos vulnerables i de baix nivell socioeconòmic és del 51%, entre els alumnes que es beneficien del suport del programa CaixaProinfància aquest percentatge puja al 77%.

En definitiva, són dades encoratjadores que ens animen a continuar aprofundint en aquest model de xarxes socioeducatives locals com a estratègia d’acció, amb una clara vocació de suport al canvi educatiu i social a la nostra societat.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'OCDE, l'Institut Nacional d'Avaluació Educativa i les fundacions Adsis i Jaume Bofill.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.

Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.

Article

Afecten el gènere, l’experiència i el volum de feina les decisions judicials sobre la violència de gènere?

Jutges i jutgesses són igual de proclius a concedir ordres d'allunyament en casos de violència de gènere? Segons aquest estudi, el gènere per si sol no és determinant, però sí que és un factor clau unit a l'experiència i al volum de casos.

També et pot interessar

És possible ensenyar competències de ciutadania inclusiva en unes universitats més socials?

Article

És possible ensenyar competències de ciutadania inclusiva en unes universitats més socials?


Com es pot fomentar l’empatia i l’ètica per promoure una ciutadania més inclusiva? Aquest experiment s’ha dut a terme en l’àmbit universitari i te n’expliquem els resultats.

Treball i estudiar alhora, influeix en l'ocupabilitat dels titulats?

Article

Treball i estudiar alhora, influeix en l'ocupabilitat dels titulats?


Hi ha possibilitat d’obtenir una feina més bona si s’ha treballat abans d’obtenir una titulació universitària? Aquesta anàlisi demostra que sí, però només si aquella feina tenia relació amb els estudis.

Ha augmentat el temps que els pares dediquen als fills?

Article

Ha augmentat el temps que els pares dediquen als fills?


Entre l'any 2002, un moment d'expansió, i el 2010, en plena crisi econòmica, va augmentar el temps que les mares i, més encara, els pares dedicaven als fills. Malgrat això, la bretxa de gènere persisteix.