Bones pràctiques

Programa CaixaProinfància

Un model de promoció i desenvolupament integral de la infància en situació de pobresa i vulnerabilitat social

Jordi Riera i Romaní, Vicerector de Política Acadèmica. Universitat Ramon Llull;

Problemàtica

Per trencar el cercle hereditari de la pobresa i per garantir la igualtat d’oportunitats, en ocasions amb l’escola no n’hi ha prou.

Diversos estudis nacionals i internacionals es fan ressò de l’impacte que la desigualtat i la pobresa crònica tenen en el desenvolupament educatiu i social de la infància i l’adolescència. Un d’aquests informes, Low-performing students: why they fall behind and how to help them succeed (gener 2016), de l’OCDE, sosté que a Espanya el 40% dels estudiants de famílies desfavorides registra un rendiment en matemàtiques tan baix que no assoleix les competències bàsiques, mentre que entre els alumnes d’entorns més favorables aquest percentatge és del 8%. Amb la lectura i l’aprenentatge de les ciències aquestes diferències són semblants.

És a dir, el context familiar i socioeconòmic de l’alumne determinen la seva evolució educativa i consoliden un cercle viciós de baix rendiment que porta al fracàs escolar i a l’abandonament prematur del sistema educatiu.

1. Plantejament

El programa CaixaProinfància assumeix un plantejament integral de l’educació dels nens i joves dins i fora del sistema escolar.

L’eix metodològic entorn del qual gira el programa CaixaProinfància de ”la caixa”, que atén 60.000 menors i 40.000 famílies en situació de pobresa i risc d’exclusió, pretén que l’educació generi oportunitats, integri múltiples dimensions i corresponsabilitzi tots els agents educatius.

El programa dóna suport a les famílies i els menors a partir d’un enfocament interdisciplinari, intersectorial i interprofessional, a fi que tots els col·lectius que se’n beneficien aspirin al màxim nivell de formació i educació.

L’objectiu principal és combatre el fracàs escolar mitjançant un reforç educatiu grupal i individualitzat, tant dins l’escola com fora. El programa organitza tallers que ajuden els progenitors a desenvolupar les competències parentals o a canalitzar les seves inquietuds sobre l’educació dels fills, la qual cosa permet de millorar la convivència i les relacions familiars.

2. Resultats

Les últimes dades indiquen que estem treballant en la línia correcta i ens encoratgen a aprofundir en aquest model de xarxes socioeducatives locals.

Si tenim en compte que la mitjana d’abandonament prematur a l’ESO –en contextos de baix nivell socioeconòmic– és del 30% (és a dir, que quasi 3 de cada 10 nens deixen l’escola abans d’acabar l’ESO), entre els alumnes que reben el suport en xarxa auspiciat per CaixaProinfància en aquests mateixos contextos, la taxa baixa al 6,3%. Una altra dada significativa és que si la mitjana d’èxit escolar a l’ESO en contextos vulnerables i de baix nivell socioeconòmic és del 51%, entre els alumnes que es beneficien del suport del programa CaixaProinfància aquest percentatge puja al 77%.

En definitiva, són dades encoratjadores que ens animen a continuar aprofundint en aquest model de xarxes socioeducatives locals com a estratègia d’acció, amb una clara vocació de suport al canvi educatiu i social a la nostra societat.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'OCDE, l'Institut Nacional d'Avaluació Educativa i les fundacions Adsis i Jaume Bofill.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.

Article

Afecten el gènere, l’experiència i el volum de feina les decisions judicials sobre la violència de gènere?

Jutges i jutgesses són igual de proclius a concedir ordres d'allunyament en casos de violència de gènere? Segons aquest estudi, el gènere per si sol no és determinant, però sí que és un factor clau unit a l'experiència i al volum de casos.

Article

Els homes, ¿viuen en llars amb més patrimoni que les dones?

Hi ha una bretxa de gènere pel que fa al patrimoni de les llars? Segons aquest estudi, la diferència es fa més evident en edats avançades, ja que en la vellesa les dones tenen més probabilitats d’enviudar i veure limitat el seu patrimoni.

Informe

El salari mínim, una mesura a favor del pacte social

El salari mínim interprofessional va augmentar un 29,1 % entre el 2019 i el 2020. Quins efectes ha tingut aquest increment en el benestar social i la lluita contra la desigualtat?

Informe

Desigualtat i pacte social

¿Quina extensió té la desigualtat a Espanya? Presentem un compendi d’11 informes que tracten els seus factors determinants i les polítiques necessàries per reduir-la.

També et pot interessar

Treball i estudiar alhora, influeix en l'ocupabilitat dels titulats?

Article

Treball i estudiar alhora, influeix en l'ocupabilitat dels titulats?


Hi ha possibilitat d’obtenir una feina més bona si s’ha treballat abans d’obtenir una titulació universitària? Aquesta anàlisi demostra que sí, però només si aquella feina tenia relació amb els estudis.

Ha augmentat el temps que els pares dediquen als fills?

Article

Ha augmentat el temps que els pares dediquen als fills?


Entre l'any 2002, un moment d'expansió, i el 2010, en plena crisi econòmica, va augmentar el temps que les mares i, més encara, els pares dedicaven als fills. Malgrat això, la bretxa de gènere persisteix.

La nova generació de tecnologies digitals a Espanya

Article

La nova generació de tecnologies digitals a Espanya


La nova generació de tecnologies substituirà les feines més rutinàries? Descobreix l’impacte de l’automatització en el món laboral.