Article

Ha augmentat el temps que els pares dediquen als fills?

Canvis parentals en les dinàmiques de cures

Tomás Cano, Universitat Goethe de Frankfurt i Universitat Pompeu Fabra

La investigació en què es basa aquest article va analitzar les tendències sobre el temps dedicat a les cures dels fills per pares i mares a partir de la comparació entre anys de bonança econòmica (2002) i anys de recessió econòmica (2010). Els resultats de l’estudi mostren que, per comparació al 2002, l’any 2010 es va produir un important increment del temps que les mares i, més encara, els pares van dedicar als fills. D’altra banda, en aquest període s’adverteix una marcada reducció de la bretxa de gènere pel que fa a les cures en parelles amb fills menors de tres anys. Amb tot, cal remarcar que encara continua havent-hi bretxa de gènere en les cures.
Punts clau
  • 1
       Els homes acostumen a demanar excedències laborals més curtes per tenir cura dels fills que no pas les dones: l’any 2018, el percentatge d’homes que es van acollir a una excedència de més de sis mesos només va ser del 13,1%, mentre que la meitat de les dones van allargar una excedència més enllà d’aquest període.
  • 2
       Per comparació a les dades del 2002, durant la crisi econòmica iniciada el 2008 els pares i les mares van dedicar més temps a tenir cura dels fills, tant pel que fa a les cures físiques (13 minuts més de mitjana, els homes; 4 minuts més, les dones) com a les relacionades amb l’educació (7 minuts més de mitjana, els homes; 9 minuts més, les dones).
  • 3
       Durant la crisi econòmica, la bretxa de gènere amb relació a les tasques de cura física dels fills va disminuir. Aquesta reducció va ser especialment evident entre els progenitors sense ocupació remunerada durant la recessió. Si abans de la crisi les mares que no tenien feina remunerada es dedicaven als fills una hora més diària que no pas els pares en la mateixa situació, durant la crisi aquesta diferència es va reduir a mitja hora, de mitjana.
  • 4
       La reducció de la bretxa de gènere pel que fa a les tasques de cura física dels fills va ser més pronunciada entre els progenitors que tenien infants menors de tres anys. El temps mitjà que els pares destinaven a les cures físiques de fills de la franja d’edat de 0 a 3 anys va augmentar el 30%, mentre que el de les mares va decréixer lleugerament.
  • 5
       La major part de l’increment del temps dedicat a la cura dels fills per part dels pares (entre el 58% i el 62%) s’atribueix a canvis en les seves característiques, és a dir, al fet que tenien nivells educatius més alts i els va afectar més la desocupació. El 38-42% restant es pot atribuir a canvis dels homes en el comportament i en les actituds envers les tasques de cura.
Quina és la causa de l'increment del temps que els homes dediquen a tenir cura dels fills?
Quina és la causa de l'increment del temps que els homes dediquen a tenir cura dels fills?

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.

Convocatòria

Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre educació i societat

L’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” obre una convocatòria per donar suport a projectes de recerca en ciències socials en què es facin servir dades d’enquestes quantitatives sobre l’educació i la societat a Espanya.

Informe

Desigualtat d’oportunitats en el rendiment educatiu a Espanya i Europa

Què hi ha darrere les desigualtats educatives? Els factors aliens als estudiats (com el gènere, la procedència o l’estatus econòmic i cultural dels pares) expliquen un 32 % de les diferències en el rendiment acadèmic.

Activitat

Cicle de conferències a CaixaForum Macaya: “Ecosistemes d’aprenentatge: innovació i col·laboració educativa”

Què és la formació dual? Com es pot assolir una educació inclusiva de debò? Què hem d’entendre per plataforma d’aprenentatge? Juntament amb l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE-UPC) organitzem aquest cicle de conferències per tractar els nous ecosistemes de l’educació.

Article

La Formació Professional a Catalunya: rendiment acadèmic, modalitat dual i gènere

Mentre que les dones continuen apostant per graus més socials, aquest informe indica que les ocupacions més necessàries el 2030 seran les vinculades a l’economia digital

També et pot interessar

Treball i estudiar alhora, influeix en l'ocupabilitat dels titulats?

Article

Treball i estudiar alhora, influeix en l'ocupabilitat dels titulats?


Hi ha possibilitat d’obtenir una feina més bona si s’ha treballat abans d’obtenir una titulació universitària? Aquesta anàlisi demostra que sí, però només si aquella feina tenia relació amb els estudis.

La nova generació de tecnologies digitals a Espanya

Article

La nova generació de tecnologies digitals a Espanya


La nova generació de tecnologies substituirà les feines més rutinàries? Descobreix l’impacte de l’automatització en el món laboral.

«No hi ha evidències per afirmar que aquesta és la primera generació que no assolirà el nivell de vida dels seus pares»

Entrevista

«No hi ha evidències per afirmar que aquesta és la primera generació que no assolirà el nivell de vida dels seus pares»


Inclusió social Educació

L’educació elimina realment les barreres socials? Robert Erikson analitza el grau de mobilitat social en les democràcies avançades.