És possible ensenyar competències de ciutadania inclusiva en unes universitats més socials?

José Luis Álvarez Castillo, Hugo González González, Gemma Fernández Caminero, Luis del Espino Díaz I Carmen María Hernández Lloret, Universitat de Còrdova
Projecte seleccionat en la Convocatòria de projectes de recerca experimental en ciències socials

Com a part de la seva responsabilitat social, les universitats comencen a donar una resposta inclusiva –encara tímida– a la diversitat, tant en la filosofia com en les seves pràctiques. En l’àmbit de la innovació docent, aquesta tendència exigeix el desenvolupament de metodologies efectives que formin els estudiants en ciutadania democràtica i inclusiva, i no tan sols en competències professionalitzadores. A fi de posar a prova dues metodologies docents amb components actius i cooperatius, adreçades a l’aprenentatge de les competències empàtica i moral, es va fer un experiment de camp els resultats del qual avalen la progressió de la competència moral en un nombre reduït de setmanes. No va passar el mateix amb l’empatia, una disposició que no sembla que respongui a un patró d’aprenentatge a curt termini.
Punts clau
  • 1
       Tant els alumnes com els professors només mostren un acord lleu amb l’afirmació segons la qual a les aules de les universitats espanyoles s’estan promovent actuacions d’atenció a la diversitat (entre la posició neutral [3] i l’acord [4], els estudiants obtenen una mitjana de 3,46 punts i els docents, de 3,63).
  • 2
       Abans de l’experiment, el grau d’empatia dels alumnes del primer any era remarcable (126,1 sobre 165 punts possibles), i més elevat en les dones (127,9) que no en els homes (118,1). En tot cas, les respostes al test d’empatia podien estar esbiaixades pels rols estereotipats de gènere.
  • 3
       La metodologia docent de caràcter actiu i amb components cooperatius que es va fer servir per potenciar la capacitat empàtica no va ser capaç de modificar-la durant el període de la intervenció (10 hores distribuïdes en dos mesos i mig). La puntuació mitjana es va estancar entorn dels 129 punts en el grup en què es va aplicar en exclusiva aquesta metodologia.
  • 4
       La metodologia docent de caràcter actiu i amb components cooperatius emprada per facilitar el desenvolupament de la competència moral sí que va demostrar ser efectiva. En el grup de desenvolupament moral, la puntuació en la competència va passar de ser mitjana-baixa (13,5 punts) a mitjana-alta (29,2) en només dos mesos i mig (es considera que la referència del nivell exigible per conviure en una societat democràtica són 20 punts).

El gràfic mostra, d’una banda, que una metodologia docent basada en activitats de presa de perspectiva, sintonia afectiva, reflexió grupal i introspecció no va facilitar que es desenvolupés la capacitat empàtica d’estudiants universitaris de primer curs en les 10 hores d’intervenció. Un factor que podria haver entrebancat l’efectivitat docent és l’elevat nivell empàtic de partida que els estudiants deien que tenien, fet que al seu torn es relacionava amb la composició majoritàriament femenina de la mostra.

D’altra banda, una metodologia docent basada en el plantejament de dilemes, debat dels estudiants adherits a posicions contràries, reconeixement mutu dels arguments morals de qualitat i introspecció, sí que va promoure el desenvolupament de la competència moral en un nombre de sessions equivalent al de la intervenció empàtica. La millora de la competència va ser significativament més gran en el grup al qual es va aplicar en exclusiva aquesta metodologia, tot i que es va observar una tendència a l’alça en els judicis morals dels altres grups, probablement a causa de la convergència de dos factors: l’etapa evolutiva dels participants i la formació humanística i social de les titulacions cursades (graus en Educació Primària i Educació Infantil).

Docència inclusiva en universitats més socials

Els resultats de l’experiment ecològic representen un avanç en la fonamentació de l’ensenyament de la competència moral en l’alumnat universitari del primer any. A partir d’aquí, sobre aquest mateix àmbit d’innovació per a una docència inclusiva, caldria estendre la recerca a un altre tipus de capacitats (comunicació en contextos de diversitat, actitud de responsabilitat social, ètica de la cura, etc.), com també a la integració de les metodologies professionalitzadores amb les de formació en ciutadania, tant a la universitat com en entorns comunitaris.

Aquesta línia, en la qual conflueix la recerca amb la innovació, s’integraria en els plans estratègics de les universitats, amb què tenen la capacitat d’impulsar la seva missió social.

Classificació

Autors

José Luis Álvarez Castillo, Hugo González González, Gemma Fernández Caminero, Luis del Espino Díaz I Carmen María Hernández Lloret , Universitat de Còrdova

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Activitat

Cicle de conferències a CaixaForum Macaya: “Ecosistemes d’aprenentatge: innovació i col·laboració educativa”

Què és la formació dual? Com es pot assolir una educació inclusiva de debò? Què hem d’entendre per plataforma d’aprenentatge? Juntament amb l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE-UPC) organitzem aquest cicle de conferències per tractar els nous ecosistemes de l’educació.

Article

La Formació Professional a Catalunya: rendiment acadèmic, modalitat dual i gènere

Mentre que les dones continuen apostant per graus més socials, aquest informe indica que les ocupacions més necessàries el 2030 seran les vinculades a l’economia digital

Infodada

Percentatge de persones que, el 2017, opinaven que el nivell educatiu més alt que havien aconseguit era...

El 58 % de la població espanyola opina que ha superat el nivell d’estudis del pare i el 64 % pensa que ha superat el nivell educatiu de la mare.

Article

Educació compensatòria a primària: una mesura útil per als alumnes immigrants?

Funcionen els programes d’educació compensatòria adreçats a estudiants de col·lectius desfavorits? Aquest estudi mostra que només aconsegueixen beneficiar alumnes immigrants si tenen una proporció en el grup escolar que no supera el 50 %.

Article

Funcionen les polítiques de prevenció de l’abandonament escolar prematur a Espanya?

El Programa de Millora de l’Aprenentatge i Rendiment (PMAR) és efectiu per prevenir l’abandonament escolar prematur? Segons aquest estudi, participar en el PMAR incrementa un 12 % la probabilitat d’aconseguir el títol d’ESO.

També et pot interessar

Article

Treball i estudiar alhora, influeix en l'ocupabilitat dels titulats?

Treball i estudiar alhora, influeix en l'ocupabilitat dels titulats?

Hi ha possibilitat d’obtenir una feina més bona si s’ha treballat abans d’obtenir una titulació universitària? Aquesta anàlisi demostra que sí, però només si aquella feina tenia relació amb els estudis.

Article

Ha augmentat el temps que els pares dediquen als fills?

Ha augmentat el temps que els pares dediquen als fills?

Entre l'any 2002, un moment d'expansió, i el 2010, en plena crisi econòmica, va augmentar el temps que les mares i, més encara, els pares dedicaven als fills. Malgrat això, la bretxa de gènere persisteix.

Article

La nova generació de tecnologies digitals a Espanya

La nova generació de tecnologies digitals a Espanya

La nova generació de tecnologies substituirà les feines més rutinàries? Descobreix l’impacte de l’automatització en el món laboral.