Aquest informe analitza com alguns centres educatius a les Canàries
(primària) i Catalunya (secundària) aconsegueixen que l’alumnat progressi
més del que seria esperable, malgrat la vulnerabilitat social.
Les persones pobres tenen més probabilitatsde tenir una carència addicional
i menys probabilitats de deixar de patir una que les persones que no són
pobres.
El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els
d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la
desigualtat econòmica a Espanya?
El racisme i la discriminació deterioren el benestar i augmenten el risc
d’aïllament social de les persones migrants racialitzades. Aquest estudi
mostra que la mentoria social no incrementa el benestar d’una manera
general, però actua com un factor protector: evita que la discriminació es
tradueixi en més soledat i contribueix a mantenir els vincles socials
d’inclusió.
Aquest estudi aporta dades empíriques sobre polítiques d’inclusió social a
Espanya que mostren impactes significatius en ocupació, suport social,
educació, competències digitals i habitatge. Els resultats reforcen la
importància de dissenyar polítiques públiques basades en l’evidència.
El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte
limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat
per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per
tenir més fills.