Bones pràctiques

Mares veïnes

La iniciativa Bydelsmødrene pretén que les mares immigrades que pertanyen a minories ètniques adquireixin coneixements sobre la societat danesa, millorin el domini de l’idioma, accedeixin més fàcilment als serveis socials i s’empoderin. Es tracta, en definitiva, de proporcionar-los «ajuda per a l’autoajuda».


Dades bàsiques
 

  • Nom original: Bydelsmødrene.

  • Àmbit geogràfic: Odense (Dinamarca).

  • Entitat impulsora: Bydelsmødrene.

  • Col·lectius als quals s’adreça: Dones immigrades que pertanyen a minories
    ètniques.

  • Any d'inici: 2008


www.bydelsmor.dk

1. Context

El 2008 moltes mares que pertanyien a minories ètniques, residents al barri de Vollmose (Odense, Dinamarca), vivien aïllades i sense prou informació sobre el funcionament de la societat danesa. Naturalment, això els creava una certa desconfiança. El Ministeri d’Immigració va decidir impulsar una iniciativa pilot basada en el projecte Stadtteilmütter, que es duia a terme al barri berlinès de Neukölln des del 2004. 
 

2. Objectius

L’objectiu principal del programa és contactar amb mares que pertanyen a minories ètniques per proporcionar-los suport i informació. Concretament, es pretén que adquireixin coneixements sobre la societat danesa, millorin el domini de l’idioma i accedeixin més fàcilment als serveis socials. Així mateix, la idea és que s’empoderin i prenguin decisions encertades sobre els seus fills i la família.

3. Intervenció

Per contactar amb les mares immigrades en exclusió social que pertanyen a minories ètniques, se’n formen algunes perquè exerceixin com a «mares veïnes», una mena de mares model. La seva tasca és transmetre a dones que estan en les mateixes circumstàncies informació sobre els seus drets i obligacions a Dinamarca, educació infantil, alimentació i salut. Podem dir que les mares veïnes fan de pont entre les mares en situació d’exclusió social i el conjunt de la societat i les institucions públiques. 

La tasca de les mares veïnes es fonamenta en cinc principis: reconeixement, respecte, confiança, igualtat i diversitat. Pel que fa a la metodologia, el projecte se centra a conversar, bastir ponts i treballar en xarxa. Les mares veïnes es fan conèixer per mitjà del boca-orella, o adreçant-se directament a altres dones al carrer, els parcs infantils o les bugaderies.

4. Resultats

S’han fet cinc avaluacions del projecte. Una avaluació qualitativa (2015) assenyala que les participants coneixen millor la societat danesa, se senten més incloses en el barri, noten que millora la relació amb les entitats públiques i tenen més facilitats per integrarse en el mercat laboral. Un estudi de cost-eficàcia (2016) calcula que, per cada corona danesa invertida en el projecte, la societat n’obté el triple en un any i deu vegades més al cap de deu anys.

Dinamarca té avui més de 600 mares veïnes actives i uns 40 grups. Una organització estatal impulsa «franquícies» locals, que fan servir una metodologia i materials formatius propis. També hi ha mares veïnes a Àustria, Alemanya, els Països
Baixos (on va sorgir la iniciativa), Suècia, Suïssa, Noruega i Finlàndia.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Activitat

Europa, terra d’acollida per a tothom?

Som igual de solidaris amb tots els refugiats? En aquest cicle de conferències, coorganitzat amb l’Associació Catalana de Sociologia, analitzarem el paper d’Europa com a terra d’acollida.

Informe

Evolució de la bretxa salarial entre joves autòctons i immigrants a Espanya

De quina manera afecta el nostre origen als salaris? Analitzarem l’evolució de les trajectòries salarials de joves autòctons i immigrants entre el 2007 i el 2015.

Infodada

Condicionants demogràfics

Els canvis poblacionals es poden produir per variacions motivades per canvis naturals i per moviments migratoris.

Article

Educació compensatòria a primària: una mesura útil per als alumnes immigrants?

Funcionen els programes d’educació compensatòria adreçats a estudiants de col·lectius desfavorits? Aquest estudi mostra que només aconsegueixen beneficiar alumnes immigrants si tenen una proporció en el grup escolar que no supera el 50 %.

Article

La presència dels immigrants en la política local es troba molt per sota del seu pes demogràfic a Espanya

Els ajuntaments espanyols reflecteixen la diversitat d’origen de la població? Analitzem l’accés dels immigrants a la política local i si hi ha diferències entre els diversos col·lectius estrangers.

També et pot interessar

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social


Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat


Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Taxa de fecunditat

Infodada

Taxa de fecunditat


Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.