Article

La regularització de la situació de la població immigrant no provoca cap efecte crida

Joan Monràs, UPF, Barcelona GSE; Javier Vázquez-Grenno i Ferran Elias, UB; Adaptació: Albert F. Arcarons (EUI);

Aquest article es basa en un estudi que investiga l’impacte econòmic i laboral que l’any 2005 va tenir la regularització a Espanya de 600.000 immigrants no comunitaris que en aquell moment treballaven al país. Els resultats de l’estudi mostren que amb aquell canvi de política, adreçada exclusivament a treballadors en situació irregular, es va produir un increment de les oportunitats laborals dels immigrants i de la seva mobilitat territorial, però també va augmentar la recaptació fiscal. Amb tot, aquell procés de regularització no va provocar cap efecte crida, és a dir, que no hi va haver cap augment significatiu de l’arribada d’immigrants, i tampoc no va afectar de la mateixa manera els treballadors amb graus de qualificació i salaris diferents.
Punts clau
  • 1
       Les millores pel que fa al dret a treballar en l’economia formal que la nova normativa va suposar per als treballadors en situació d’irregularitat no es van convertir en cap efecte crida per a altres treballadors immigrants atrets per la nova situació.
  • 2
       La reforma va afavorir les condicions laborals dels immigrants i, alhora, les oportunitats que tenien de transitar cap a altres sectors de l’economia.
  • 3
       Una de les conseqüències més rellevants del canvi normatiu va ser l’augment de la recaptació fiscal.
  • 4
       La regularització va afectar de manera positiva el conjunt de l’economia, però va tenir efectes diferents en els treballadors segons el seu nivell de qualificació.

Una de les conseqüències més destacades de la regularització massiva d’immigrants va ser l’increment dels ingressos per a l’erari públic provinents dels nous impostos derivats del canvi normatiu, en particular l’impost sobre la renda (tot i que no de manera exclusiva).

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Incertesa laboral i preferències per la redistribució d’ingressos

La dualitat entre contractes temporals i permanents condiciona el mercat de treball a Espanya i genera diferències de seguretat laboral i ingressos. Quin impacte té sobre les preferències de redistribució de la població?

Informe

Discapacitat, desigualtat i redistribució de la renda

Quin és l’impacte econòmic de la discapacitat? Aquest informe mostra que les llars amb algun membre amb discapacitat presenten menys nivells de renda.

Informe

Els ingressos del capital i la desigualtat de la renda a Espanya, 1980-2020

Informe

Evolució de la bretxa salarial entre joves autòctons i immigrants a Espanya

De quina manera afecta el nostre origen als salaris? Analitzarem l’evolució de les trajectòries salarials de joves autòctons i immigrants entre el 2007 i el 2015.

Article

Impost sobre successions i impost sobre la renda: quant s’hauria de pagar?

Una anàlisi experimental dels tipus fiscals preferits en diverses menes d’impostos, en diversos supòsits de renda del contribuent i d’herència, i tenint en compte la percepció de la pròpia posició en la distribució de la renda.

També et pot interessar

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social


Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat


Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Taxa de fecunditat

Infodada

Taxa de fecunditat


Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.