La regularització d’immigrants que va es va produir l’any 2005, després de les eleccions generals del 2004 i de l’entrada en vigor del reglament d’aplicació (mitjançant el Reial decret 2393/2004, de 30 de desembre), es va diferenciar de processos anteriors pel caràcter massiu i sobtat que va tenir, i perquè anava adreçada de manera exclusiva a treballadors en situació d’irregularitat. Cal assenyalar que sempre que un govern introdueix polítiques de millora en el benestar dels immigrants acostuma a haver-hi un debat sobre els efectes secundaris que aquestes polítiques poden suscitar. Un dels arguments més habituals que s’esgrimeix és que aquesta mena de polítiques poden generar un efecte crida que incentivi l’arribada d’immigrants atrets, presumiblement, per les noves mesures. Quan es va produir aquest canvi normatiu, que proposava una millora substantiva en el dret a treballar en l’economia formal, aquest aspecte fou un dels més controvertits. La mesura va ser qüestionada en l’àmbit estatal pel principal partit de l’oposició i, en el context europeu, per estats membres com Alemanya i els Països Baixos.

Els resultats de l’estudi dut a terme mostren que el procés de normalització de treballadors estrangers no va provocar cap efecte crida per a nous immigrants. Per analitzar-ho, es va comparar el nombre d’immigrants provinents de països afectats per la mesura introduïda amb el dels que procedien de països que no en resultaven afectats. L’anàlisi permet concloure que no hi va haver cap augment significatiu dels fluxos nets d’immigració provinents dels països afectats. No s’observa, així, cap increment diferenciat en l’estoc d’immigrants (és a dir, el nombre d’immigrants que hi ha en un moment concret) de fora de la Unió Europea procedents de països afectats per aquesta mesura, en relació al de països de la Unió Europea que no en van quedar afectats, durant els anys posteriors a l’aplicació de la reforma.

L’aplicació de la normativa va generar més ocupació formal entre els immigrants en situació d’irregularitat i, al mateix temps, les seves trajectòries laborals van millorar. Durant els primers mesos del període de regularització, el percentatge d’immigrants sobre el total d’afiliats al sistema de la Seguretat Social va passar del 6% al 9%. El cas de l’ocupació domèstica, un sector amb un grau d’informalitat alt i una concentració important d’immigrants en situació d’irregularitat, és paradigmàtic. Coincidint amb el canvi de normativa, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social amb contractes associats als serveis de la llar (inclosos en els contractes de règim especial) gairebé es va triplicar, atès que va passar de 60.000 a 160.000 afiliats.

La reforma va fer possible que els immigrants en situació irregular accedissin a l’economia formal i, alhora, va afavorir que les oportunitats laborals que tenien augmentessin. Un any després que la normativa entrés en vigor, prop de la meitat dels immigrants regularitzats en el sector d’empleats de la llar van tenir accés a llocs de treball en empreses més grans d’altres sectors econòmics, amb feines que tenien una prevalença més baixa d’informalitat. A curt termini, el procés de regularització va implicar canvis en l’accés a l’ocupació formal i, a mitjà i llarg termini, en la capacitat d’optar a feines noves amb millors condicions.

Una de les conseqüències més immediates dels processos de regularització extraordinaris és que els immigrants en situació d’irregularitat comencen a pagar impostos sobre la renda. En aquesta realitat es fonamenta un dels objectius principals de qualsevol reforma d’aquesta mena: afavorir la recaptació fiscal. Les dades de l’estudi dut a terme mostren que, en l’àmbit provincial, els ingressos provinents dels impostos sobre la renda van augmentar 4.189 euros per cada nou immigrant regularitzat. Tenint en compte la recaptació a partir dels impostos sobre la renda provinents de l’anomenat «règim de la llar», que podria ser més elevada per raó de la gran concentració d’immigrants que s’hi acullen, l’augment a les províncies amb més immigrants, en efecte, va ser del 50% l’any 2005 i del 100%, el 2006.

Amb tot, si es considera l’increment del nombre de contribuents al sistema de la Seguretat Social i el grau de contribució previ a la reforma, la recaptació fiscal va ser més baixa del que es podria esperar. Els ingressos totals a partir dels impostos sobre la renda van créixer només el 5,5% per cada increment del 10% en el nombre de treballadors registrats en el sistema de la Seguretat Social. Aquesta dada suggereix que la reforma podria haver tingut conseqüències imprevisibles en el mercat laboral.

El canvi en la normativa va assolir l’objectiu principal que es proposava d’incrementar de manera significativa l’ocupació formal entre la població immigrant. No obstant això, la reforma va incidir de manera diferent en els diversos col·lectius de treballadors. Els autòctons sense titulació universitària van ser-ne els més afectats. Durant els dos anys posteriors a la reforma, per cada deu immigrants nous que es van donar d’alta al sistema de la Seguretat Social, prop de quatre treballadors autòctons amb un perfil educatiu baix van perdre la feina. La pèrdua d’ocupació entre els treballadors autòctons de baixa qualificació no fou resultat de cap augment de la competència per les feines poc qualificades, sinó, més aviat, de l’efectivitat de les mesures que el Govern va aplicar contra la informalitat (hi va haver una intensificació del 132% de les inspeccions de treball, per exemple). Aquestes mesures van destruir ocupació en l’economia informal, tant per als treballadors autòctons com per als immigrants.

Tanmateix, la reforma va suposar un increment de prop del 3% del salari mitjà dels treballadors autòctons de qualificació baixa i alta. En el cas dels treballadors immigrants de baixa qualificació, en canvi, els salaris van disminuir. El deteriorament de les condicions salarials va provocar un augment de la mobilitat interna. Al llarg dels dos anys posteriors a la reforma, per cada deu immigrants que es van regularitzar en una població determinada, n’hi va haver prop de cinc que van emigrar cap a altres municipis.

La regularització de 600.000 immigrants que es va dur a terme durant el govern de Rodríguez Zapatero, l’aplicació pràctica de la qual es va produir a començaments del 2005, va tenir diferents conseqüències. D’una banda, aquesta regularització no va provocar cap efecte crida. De la recerca duta a terme no es pot concloure que l’estoc d’immigrants provinents de països afectats per la regularització augmentés en comparació amb el dels que no es van veure afectats per la mesura. D’altra banda, els resultats mostren que les oportunitats laborals dels immigrants beneficiats per la regularització van millorar. Finalment, cal remarcar que la regularització va tenir conseqüències tant en la recaptació pública com en l’ocupació. El sector públic va recaptar prop de 4.000 euros addicionals per cada immigrant regularitzat. Tanmateix, la contractació d’immigrants en el sector formal va provocar una substitució de treballadors poc qualificats per altres de més qualificats a causa del cost afegit que representava començar a pagar les despeses de seguretat social d’aquells treballadors.

En avaluar la magnitud de l’increment mitjà de la recaptació fiscal, cal tenir en compte l’aspecte oposat, l’increment de la despesa pública que implica qualsevol regularització extraordinària. En el cas de les mesures aplicades a Espanya, aquest aspecte no va ser un element important, atès que abans de la reforma introduïda els immigrants en situació d’irregularitat ja tenien accés a les partides de despesa principals, sanitat i educació.

CASCIO, E. U., E. G. LEWIS (2019): «Distributing the Green (Cards): Permanent Residency and Personal Income Taxes after the Immigration Reform and Control Act of 1986», Journal of Public Economics, 172, 135-150.

DI PORTO, E., E. M. MARTINO, P. NATICCHIONI (2018): «Back to Black? The Impact of Regularizing Migrant Workers», CSEF Working Papers, 517.

GARCÍA-MONTALVO, J. (2011): «Voting after the Bombings: A Natural Experiment on the Effect of Terrorist Attacks on Democratic Elections», The Review of Economics and Statistics, 93(4), 1146-1154.

MONRÀS, J., J. VÁZQUEZ-GRENNO, F. ELIAS (2021): «Understanding the Effects of Granting Work Permits to Undocumented Immigrants». Working paper

PINOTTI, P. (2017): «Clicking on Heaven’s Door: The Effect of Immigrant Legalization on Crime», American Economic Review, 107(1), 138-168.