Publicador de continguts

Article

La població autòctona se’n va dels barris on arriba immigració?

La gran onada migratòria a Espanya entre el 1998 i el 2008 no va augmentar la segregació global a les zones residencials

Jesús Fernández-Huertas, UC3M; Ada Ferrer i Carbonell, IAE-CSIC, Barcelona GSE, IZA; Albert Saiz, MIT; Adaptació: Jordi Pueyo

Entre el 1998 i el 2008, el percentatge de població immigrant a Espanya va passar del 3% al 13%. Va ser un dels fluxos migratoris més grans i ràpids de la història mundial recent. Per cada tres immigrants que van arribar als barris més cèntrics de les ciutats, se’n va anar un autòcton. Aquest desplaçament de la població autòctona, considerat lleu, es va veure compensat perquè a les zones residencials que van créixer amb el boom immobiliari hi van anar a viure autòctons i també s’hi van instal•lar immigrants. Això va fer que l’efecte de l’onada migratòria mantingués la segregació mitjana inicial als barris sense afavorir la creació de nous guetos.
Punts clau
  • 1
       L’any 2007 el percentatge total de població immigrant era del 33,1% a les àrees metropolitanes, molt per sobre de l’11,6% del total del cens a Espanya i del percentatge dels barris perifèrics de les ciutats, d’un 14,52%.
  • 2
       Si el 2001 la població immigrant a Espanya s’hagués distribuït pel territori de la mateixa manera que l’autòctona –és a dir, mantenint les mateixes proporcions a tots els barris–, el 45% d’immigrants hauria d’haver anat a viure en un altre lloc. Aquest percentatge, que és un indicador de segregació, es va mantenir pràcticament inalterat durant tota l’onada migratòria.
  • 3
       La majoria dels nous habitants de les àrees metropolitanes venien d’Amèrica Llatina, amb un 46,5% del total d’arribades. La llengua compartida és un dels factors que va evitar fer créixer la segregació entre autòctons i immigrants als barris.
  • 4
       A les zones on, per mantenir la densitat de població autòctona inicial, haurien fet falta dos edificis nous per acollir el creixement esperat de la població immigrant, només se n’hi va construir un.
  • 5
       Madrid i Barcelona van mostrar un comportament semblant en la distribució del cens: va créixer la densitat de població nascuda a Espanya a les àrees perifèriques de nova construcció i la immigració va augmentar per sobre de la mitjana a les zones més denses del centre de la ciutat.
Els nous barris atreuen autòctons i immigrants d’una manera proporcional
resumen_cat.png

Els barris que van créixer més ràpidament durant el boom immobiliari concentraven, el 2001, l’1% de la població metropolitana. En set anys aquest percentatge va augmentar fins al 3,6%. El gràfic representa la relació entre el creixement d’autòctons i immigrants als barris de nova creació, allunyats del centre de les ciutats, durant l’onada migratòria. Cada punt representa una d’aquestes zones, amb la mida segons la seva densitat de població. L’acostament generalitzat dels punts a la línia recta (proporció perfecta) demostra que autòctons i nouvinguts van augmentar amb percentatges bastant similars en aquests barris, un fet que va ajudar a evitar la segregació. Com s’aprecia en el gràfic, la majoria de barris van créixer per sota del 25%.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Estratificació social immigrants

Com es configura la desigualtat social a Espanya? El 33 % pertany a les classes alta i mitjana alta; el 24 %, a les classes mitjana i mitjana baixa, i el 43 %, a les classes baixa i molt baixa.

Article

Factors de risc dels processos migratoris i incidència en el malestar psicològic dels menors migrants sense referent adult

Com influeixen els factors posteriors a la migració en el benestar psicològic dels menors que arriben sense acompanyament familiar?

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Informe

Evolució de la bretxa salarial entre joves autòctons i immigrants a Espanya

De quina manera afecta el nostre origen als salaris? Analitzarem l’evolució de les trajectòries salarials de joves autòctons i immigrants entre el 2007 i el 2015.

Infodada

Condicionants demogràfics

Els canvis poblacionals es poden produir per variacions motivades per canvis naturals i per moviments migratoris.

També et pot interessar

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?

Article

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?


Inclusió social

El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per tenir més fills.

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat

Article

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat


Inclusió social

Les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden contribuir a augmentar la fecunditat, ja que milloren la compatibilitat entre feina i maternitat, tot i que també plantegen reptes per a la contractació femenina.

Llars en transformació a Espanya i Portugal

Article

Llars en transformació a Espanya i Portugal


Inclusió social

Les llars a Espanya i Portugal han canviat notablement entre els anys 1991 i 2022. Aquest informe mostra com disminueix la mida mitjana de la llar, augmenten les llars unipersonals i es transformen les estructures de convivència segons l’edat i el sexe.