Vés enrere La fractura entre retrocapitalisme i turbocapitalisme

Informe

Fractura entre retrocapitalisme i turbocapitalisme

Jordi Sevilla i Miguel Marín, economistes;

Punts clau
  • 1
       En l’economia espanyola, fa algunes dècades que avança i augmenta una fractura que reflecteix dos models econòmics coexistents: el turbocapitalisme i el retrocapitalisme. En bona part, aquesta fractura és una conseqüència de processos de transformació estructural com la globalització i la revolució tecnològica i digital que afecta el conjunt de la societat, però també de problemes estructurals que s’arrosseguen des del passat.
  • 2
       El model del turbocapitalisme és sotmès a paràmetres com ara la internacionalització, la digitalització, la formació i la innovació. El retrocapitalisme, en canvi, es caracteritza perquè presenta un proteccionisme més gran pel que fa a les relacions amb l’exterior i menys intensitat tecnològica i innovadora. D’altra banda, aporta un valor afegit menor a l’economia i ha de recórrer al suport públic per sobreviure davant les crisis econòmiques.
  • 3
       Els processos de transformació estructural que afecten la societat, específicament la globalització i la revolució digital, han comportat guanys evidents tant en l’àmbit econòmic com en el social, però també plantegen amenaces i desafiaments remarcables. En general, aquests darrers es relacionen amb qüestions com són l’augment de les desigualtats o la polarització de les ocupacions, amb condicions laborals molt diferenciades, però també incideixen de manera directa en la dualitat de l’estructura productiva.
  • 4
       La digitalització i la globalització, entre altres fenòmens, intensifiquen la segmentació empresarial, en la mesura que els avanços tecnològics es concentren en grups d’empreses que són capaces d’internacionalitzar els seus serveis i competir globalment. En el pol contrari trobem, principalment, empreses més petites i sense capacitat d’abordar aquestes transformacions, que sovint, doncs, es queden enrere per comparació a les primeres.
  • 5
       La fractura es manifesta, sobretot, en una dicotomia molt evident. A Espanya, un important grup d’empreses que podríem denominar nòmades funcionen amb lògica internacional i són perfectament competitives a escala mundial. No obstant això, el gruix del teixit empresarial el formen empreses que podríem dir-ne sedentàries, més pròximes a la vella lògica del capitalisme proteccionista. Les diferències, sobretot de tipus econòmic, s’expliquen en bona part pel pes més gran d’aquest caràcter, fins a un cert punt retrògrad, del teixit productiu del país. Aquesta característica, però, no es pot identificar estrictament amb cap grandària ni cap sector específics, ja que es troba disseminada en tots.
  • 6
       Superar la bretxa entre retrocapitalisme i turbocapitalisme requereix polítiques de reformes estructurals com les que proposem al final d’aquest informe. Tanmateix, convé conèixer on rau el problema per no continuar entossudits a cercar solucions allà on no té sentit fer-ho.
  • 7
       La informació obtinguda en aquest informe a partir de l’Enquesta del Banc d’Espanya sobre l’activitat empresarial (2020) permet constatar que l’impacte de la crisi de la covid-19 no ha estat pas homogeni, sinó que ha afectat amb més intensitat determinats sectors. Les empreses de dimensions més reduïdes han registrat caigudes substancialment més acusades tant en la facturació com en l’ocupació.
Xifres clau
Xifres clau

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Incertesa laboral i preferències per la redistribució d’ingressos

La dualitat entre contractes temporals i permanents condiciona el mercat de treball a Espanya i genera diferències de seguretat laboral i ingressos. Quin impacte té sobre les preferències de redistribució de la població?

Informe

Discapacitat, desigualtat i redistribució de la renda

Quin és l’impacte econòmic de la discapacitat? Aquest informe mostra que les llars amb algun membre amb discapacitat presenten menys nivells de renda.

Informe

Els ingressos del capital i la desigualtat de la renda a Espanya, 1980-2020

Article

Impost sobre successions i impost sobre la renda: quant s’hauria de pagar?

Una anàlisi experimental dels tipus fiscals preferits en diverses menes d’impostos, en diversos supòsits de renda del contribuent i d’herència, i tenint en compte la percepció de la pròpia posició en la distribució de la renda.

Activitat

Cicle de conferències a CaixaForum Macaya: “Tecnologia, empresa i noves ciutats”

Cal humanitzar més la tecnologia? En aquest cicle coorganitzat amb la Fundació Knowledge Innovation Market Bcn (KIMbcn), debatrem sobre com la transformació digital ha de contribuir a la consecució d'objectius socials i mediambientals.

També et pot interessar

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia


Inclusió social

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya


Inclusió social

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.