Jordi Sevilla i Miguel Marín, economistes;
null
Punts clau
-
1En l’economia espanyola, fa algunes dècades que avança i augmenta una fractura que reflecteix dos models econòmics coexistents: el turbocapitalisme i el retrocapitalisme. En bona part, aquesta fractura és una conseqüència de processos de transformació estructural com la globalització i la revolució tecnològica i digital que afecta el conjunt de la societat, però també de problemes estructurals que s’arrosseguen des del passat.
-
2El model del turbocapitalisme és sotmès a paràmetres com ara la internacionalització, la digitalització, la formació i la innovació. El retrocapitalisme, en canvi, es caracteritza perquè presenta un proteccionisme més gran pel que fa a les relacions amb l’exterior i menys intensitat tecnològica i innovadora. D’altra banda, aporta un valor afegit menor a l’economia i ha de recórrer al suport públic per sobreviure davant les crisis econòmiques.
-
3Els processos de transformació estructural que afecten la societat, específicament la globalització i la revolució digital, han comportat guanys evidents tant en l’àmbit econòmic com en el social, però també plantegen amenaces i desafiaments remarcables. En general, aquests darrers es relacionen amb qüestions com són l’augment de les desigualtats o la polarització de les ocupacions, amb condicions laborals molt diferenciades, però també incideixen de manera directa en la dualitat de l’estructura productiva.
-
4La digitalització i la globalització, entre altres fenòmens, intensifiquen la segmentació empresarial, en la mesura que els avanços tecnològics es concentren en grups d’empreses que són capaces d’internacionalitzar els seus serveis i competir globalment. En el pol contrari trobem, principalment, empreses més petites i sense capacitat d’abordar aquestes transformacions, que sovint, doncs, es queden enrere per comparació a les primeres.
-
5La fractura es manifesta, sobretot, en una dicotomia molt evident. A Espanya, un important grup d’empreses que podríem denominar nòmades funcionen amb lògica internacional i són perfectament competitives a escala mundial. No obstant això, el gruix del teixit empresarial el formen empreses que podríem dir-ne sedentàries, més pròximes a la vella lògica del capitalisme proteccionista. Les diferències, sobretot de tipus econòmic, s’expliquen en bona part pel pes més gran d’aquest caràcter, fins a un cert punt retrògrad, del teixit productiu del país. Aquesta característica, però, no es pot identificar estrictament amb cap grandària ni cap sector específics, ja que es troba disseminada en tots.
-
6Superar la bretxa entre retrocapitalisme i turbocapitalisme requereix polítiques de reformes estructurals com les que proposem al final d’aquest informe. Tanmateix, convé conèixer on rau el problema per no continuar entossudits a cercar solucions allà on no té sentit fer-ho.
-
7La informació obtinguda en aquest informe a partir de l’Enquesta del Banc d’Espanya sobre l’activitat empresarial (2020) permet constatar que l’impacte de la crisi de la covid-19 no ha estat pas homogeni, sinó que ha afectat amb més intensitat determinats sectors. Les empreses de dimensions més reduïdes han registrat caigudes substancialment més acusades tant en la facturació com en l’ocupació.
Xifres clau
