L’impacte de les prestacions de suport a la conciliació familiar i laboral de les dones

Les prestacions de suport a la conciliació, orientades a impulsar una participació equilibrada entre dones i homes en la vida familiar i laboral, es configuren com una eina per avançar en la igualtat d’oportunitats en el treball, trencar amb els rols tradicionals de gènere i cobrir les necessitats d’atenció i cura dels fills.

Dades bàsiques

 

  • Àmbit geogràfic: països de l'OCDE.

1. Context

Mitjançant les prestacions de suport a la conciliació, la participació laboral femenina rep un impuls evident. Aquestes prestacions també semblen conduir a un augment en la fractura salarial, si bé no hi ha dades del tot concloents sobre aquest aspecte. Elements com ara la durada, la quantia o els requisits d’accés a les prestacions resulten cabdals a l’hora de determinar l’efectivitat d’aquests dispositius de l’estat del benestar.

2. Debat

Dins l’ampli grup de prestacions incloses en la categoria de prestacions de suport a la conciliació, les adreçades a la contractació externa d’atenció (tant als centres d’atenció infantil com a la llar) afectarien de manera positiva la participació laboral femenina. En canvi, els efectes de les prestacions adreçades a compensar els diversos períodes de permís (maternitat, paternitat, excedència) depenen, principalment, de la durada que tinguin. Mentre que els permisos de durada curta i mitjana (fins a dotze mesos) sembla que s’associen a nivells més alts de participació laboral, a partir d’aquí els impactes dels permisos serien insignificants i fins i tot podrien arribar a ser negatius.

Pel que fa a la fractura salarial, les prestacions per a la contractació d’atenció i les prestacions per permisos de durada curta o mitjana permeten que les mares es mantinguin més vinculades a l’àmbit laboral i conservin el capital humà associat al seu lloc de treball. Això comportaria un efecte reduït sobre el salari femení. Al contrari, les prestacions per permisos i excedències de llarga durada sembla que tenen efectes negatius en els salaris de les dones. Com que les dones són les beneficiàries principals d’aquestes prestacions, l’ampliació de la fractura de gènere s’explicaria, d’una banda, per la depreciació del capital humà que representen les absències de llarga durada. De l’altra, en implicar un cost addicional per a les empreses, les dones en resultarien penalitzades, entre altres aspectes, mitjançant salaris més baixos.

3. Conclusions

A la majoria de països de l’OCDE es constata que la correlació de despesa entre les categories de prestació considerades és negativa, és a dir, que s’opta per reforçar una de les categories enfront de l’altra. En aquest sentit, podem assenyalar que als països que presenten una política de conciliació «familiarista» –o, dit altrament, allà on s’enforteix la funció d’atenció a les famílies mitjançant el reforç de les prestacions per permís i excedència de llarga durada i no mitjançant la contractació externa d’aquesta atenció–, la capacitat de les prestacions per estimular la participació laboral femenina seria més reduïda. A més a més, aquests models tendirien a aprofundir les diferències retributives entre homes i dones.