El burnout és una resposta a l’estrès laboral crònic que pot afectar la salut dels professionals i la qualitat de l’atenció. En medicina i infermeria, les demandes assistencials i emocionals conviuen amb la pressió del temps, les tasques administratives i les dificultats per conciliar la vida laboral i personal. La recerca ha estudiat àmpliament aquests factors de risc. Aquest projecte se centra en els factors protectors i formula una pregunta complementària: què caracteritza els professionals que mantenen l’absència de burnout malgrat treballar en contextos exigents?

Aquest estudi, impulsat per la Fundació Galatea i la Universitat Oberta de Catalunya, va fer un seguiment de 992 metges, metgesses, infermers i infermeres de Catalunya durant un període de sis mesos. Va combinar qüestionaris mensuals amb onze grups de discussió i una experiència de realitat virtual en què van participar 103 professionals. Aquesta combinació permet observar l’evolució del burnout, escoltar com els professionals expliquen què els ajuda a mantenir l’absència de burnout i explorar les seves respostes davant situacions assistencials simulades.

Els resultats dibuixen un conjunt de factors personals, relacionals i laborals associats al benestar i a l’exercici professional saludable. Cal interpretar-los amb prudència: l’estudi identifica associacions, però no demostra que un factor concret provoqui absència de burnout ni que una intervenció determinada sigui eficaç.
 

Dels 992 participants, 239 (24,1%) van presentar absència de burnout en les avaluacions mensuals. La utilització de diverses mesures, en lloc d’una única fotografia, permet distingir millor una situació mantinguda en el temps de les fluctuacions puntuals que pot experimentar qualsevol professional.

El grup amb absència de burnout acumulava una mediana de 25 anys d’exercici, en comparació amb els 20 anys del grup amb indicis de burnout. Els professionals més joves presentaven més burnout, una observació que suggereix que els primers anys de formació i d’exercici són una etapa especialment rellevant per a la prevenció. En canvi, no es van observar diferències significatives segons el gènere ni la professió.

Aquest resultat no vol dir que l’experiència protegeixi per si sola. També convida a preguntar-se quines condicions troben els professionals quan s’incorporen a la feina: quin acompanyament reben, amb quina autonomia compten i si disposen d’espais per compartir dubtes i situacions difícils.


 

El descans és una de les diferències més clares entre els grups. El 10,8% dels professionals amb absència de burnout dormien menys de sis hores, en comparació amb el 28,3% dels que presentaven indicis de burnout. Els primers també referien menys dificultats per dormir, menys cansament en despertar-se i menys fatiga durant la jornada i al final del dia.

També es van detectar diferències en altres indicadors de salut. La presència declarada d’ansietat o de depressió era del 3,6% en el grup amb absència de burnout, en comparació amb el 17,7% en el grup amb indicis de burnout. També es van observar menys molèsties físiques, com ara cefalees, mal d’esquena o problemes digestius. L’activitat física, en canvi, no mostrava diferències consistents en tots els indicadors.

Aquestes dades reforcen la necessitat de considerar la recuperació en parlar de la salut dels professionals. Dormir i desconnectar impliquen hàbits personals, però també depenen dels horaris, de la càrrega de treball i de la possibilitat real de descansar entre jornades. Per això, recomanar l’autocura sense examinar les condicions que la fan possible és una resposta incompleta.


 

Entre els professionals amb absència de burnout eren freqüents el sentit de control, el suport social, la satisfacció vital i l’optimisme. Segons l’estudi, el 97,9% presentava un nivell elevat de control percebut i el 94,5%, un nivell alt de suport social. El 92,8% registrava un nivell baix de soledat, i el 86,4%, un nivell alt de benestar total. També hi havia proporcions elevades de felicitat, satisfacció vital i optimisme.

L’estudi també descriu més estabilitat emocional i recursos de regulació entre els professionals amb absència de burnout. Reconèixer quan apareix la saturació, revisar la pròpia resposta emocional i buscar suport poden ajudar a afrontar situacions difícils. En els grups de discussió, els participants també van parlar de posar límits, preservar interessos fora de la feina i mantenir vincles amb companys, amistats i família.

Aquestes característiques no s’han d’interpretar com un perfil ideal que cada professional hagi d’assolir individualment. El sentit de control, per exemple, es relaciona amb la capacitat real de participar en les decisions sobre la pròpia feina, mentre que el suport social requereix equips en què sigui possible confiar en els altres i demanar ajuda. Els recursos personals es desenvolupen i s’exerceixen en un context.


 

Una de les aportacions centrals de l’estudi és considerar l’entorn laboral juntament amb els recursos personals. Els professionals amb absència de burnout se sentien més ben tractats per l’organització, els comandaments i l’equip. També percebien més reconeixement per part dels pacients, dels companys i dels responsables institucionals.

Els grups de discussió van donar contingut a aquestes percepcions. Els participants van identificar com a factors favorables els equips cohesionats, la confiança, el suport mutu i una comunicació fluida. També van destacar l’autonomia professional, la claredat dels rols i un lideratge proper que faciliti la feina i escolti les dificultats. En canvi, van descriure com a fonts de desgast la sobrecàrrega, la burocràcia, la manca de temps i els obstacles per conciliar la vida laboral i personal.

La vocació i el sentit de la professió poden sostenir el compromís, però no compensen indefinidament unes condicions inadequades. Aquesta constatació té conseqüències per a la gestió sanitària. Promoure el benestar requereix revisar com es distribueix el treball, quins recursos tenen els equips i si els professionals disposen d’espais de suport durant la jornada.


 

En una altra fase del projecte, 103 professionals van participar en simulacions de realitat virtual basades en situacions assistencials estressants. Les dimensions més ben valorades van ser l’autoeficàcia i la confiança, la regulació emocional i les actituds protectores. Entre els comportaments observats destacaven mantenir la concentració, evitar respostes impulsives, comunicar amb claredat i actuar amb respecte.

La comunicació, l’organització i l’autoeficàcia apareixien relacionades. Alhora, la priorització de passos i la revisió de procediments mostraven marge de millora. Així, la simulació ofereix un espai per observar competències i orientar la formació en situacions complexes. No obstant això, per determinar l’efecte d’aquesta formació sobre el benestar o la pràctica real caldrien avaluacions específiques.


 

L’estudi mostra que l’absència de burnout s’associa a una combinació de descans i recuperació, recursos emocionals, suport social i condicions laborals favorables. La protecció no es pot atribuir solament a característiques personals. Promoure el benestar és una responsabilitat compartida entre els professionals, els equips i les organitzacions. 

Les recomanacions que es desprenen de l’estudi afecten diversos nivells. Els professionals necessiten reconèixer els primers senyals de saturació i poder accedir a suport. Els equips poden establir espais de conversa, cooperació i supervisió després de situacions difícils. Les organitzacions han de revisar les càrregues de treball, els horaris, el lideratge i els circuits d’atenció confidencial. El sistema de salut pot reforçar la formació i l’acompanyament en les etapes inicials de la carrera, establir indicadors comuns de benestar i impulsar una avaluació de les intervencions.

El pas següent és comprovar quines mesures funcionen, per a qui i en quines condicions. Fer-ho exigeix escoltar els professionals, mesurar els canvis i tractar la seva salut com una part de la qualitat de l’atenció.