Impost sobre successions i impost sobre la renda: quant s’hauria de pagar?

Luis Miller, Centre Superior d’Investigacions Científiques
José A. Noguera, Universitat Autònoma de Barcelona
Leire Salazar, UNED
Projecte seleccionat en la Convocatòria de projectes de recerca experimental en ciències socials

En aquesta anàlisi experimental feta a una mostra representativa de la població espanyola s’analitzen els tipus fiscals preferits en dues classes d’impostos, l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i el de successions, en diversos supòsits de renda del contribuent i d’herència, i tenint en compte la percepció de la posició pròpia en la distribució de la renda. Els resultats confirmen el suport més gran a tipus més alts per a l’IRPF i suggereixen, a més a més, que el nivell d’ingressos relatius percebut, i no tan sols el real, té un paper a l’hora d’explicar les diferències de suport social a certs impostos. Així mateix, intensificar la cultura fiscal dels ciutadans i millorar el coneixement de la seva posició en la distribució de la renda podria donar lloc a una més bona disposició a pagar impostos progressius.
Punts clau
  • 1
       La gran majoria de ciutadans –gairebé el 75% dels espanyols, segons l’enquesta Opinió pública i política fiscal, 2021– reconeix la necessitat de pagar impostos i n’aprova l’existència com un instrument redistributiu i de finançament dels serveis públics. La disposició a acceptar el pagament d’impostos no és la mateixa en tots els ciutadans ni per a totes les figures fiscals.
  • 2
       En molts països, l’impost sobre successions i donacions (IS) afronta més resistència social i política que altres impostos, com ara l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Això és així malgrat que, segons els estudis fets sobre justícia distributiva, la desigualtat s’accepta més quan hom percep que deriva d’esforços personals desiguals.
  • 3
       Les enquestes sobre qüestions fiscals no impedeixen que els ciutadans ocultin les seves veritables preferències; aquest estudi experimental minimitza aquest risc. L’experiment mira de trobar quins factors influeixen en la valoració dels dos tipus d’impostos, l’IRPF i l’impost sobre successions, sota diferents condicions.
  • 4
       Els ciutadans escullen tipus mitjans per a l’IRPF sensiblement més elevats i progressius que per a l’impost sobre successions en totes les circumstàncies. Mentre que per a aquest darrer en la majoria d’escenaris hipotètics el tipus elegit no arriba al 10%, per a l’IRPF supera el 30% per als subjectes hipotètics amb rendes molt altes. En tots dos casos s’opta majoritàriament per tipus superiors als vigents a les diverses comunitats autònomes.
  • 5
       Quan l’experiment empeny els subjectes a reflexionar sobre la posició que ocupen en la distribució de la renda, aleshores opten per tipus més alts per a tots dos impostos. En determinades condicions, la diferència pot arribar fins als 4 punts.
  • 6
       El 90% dels subjectes experimentals se situen erròniament en la distribució de la renda. La majoria pensen que ocupen posicions mitjanes; els rics es consideren menys rics del que són i els pobres, menys pobres. Els qui es consideren més pobres del que són realment donen suport a tipus més baixos en l’impost sobre successions.

Es prefereixen tipus mitjans més alts en l’impost de la renda que no en l’impost sobre successions. En tots dos casos, els tipus preferits són més alts que els que s’apliquen actualment.

Classificació

Autors

Luis Miller , Centre Superior d’Investigacions Científiques
José A. Noguera , Universitat Autònoma de Barcelona
Leire Salazar , UNED

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

És possible ensenyar competències de ciutadania inclusiva en unes universitats més socials?

Com es pot fomentar l’empatia i l’ètica per promoure una ciutadania més inclusiva? Aquest experiment s’ha dut a terme en l’àmbit universitari i te n’expliquem els resultats.

Article

Els dilemes democràtics de la pandèmia, un any després

Una amenaça a la salut pública, com una pandèmia, planteja dilemes democràtics. En quina mesura la ciutadania accepta restricció de llibertats, concentració de poder i lògica tecnocràtica en la presa de decisions?

Infodada

Beneficis socials per programes

Un 23,1 % del PIB d’Espanya es destina a programes d’atenció a la gent gran, salut, atur, discapacitat, família, exclusió social i habitatge.

Infodada

Feminització de les tasques de cura

El 10 % de les dones d’Espanya fan tasques de cures, percentatge que supera de lluny el 5 % dels homes cuidadors.

Infodada

Solidaritat intergeneracional

El 34,8 % dels avis d’Espanya s’ocupen habitualment dels nets, una xifra molt superior a la mitjana europea.

També et pot interessar

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Infodada

Taxa de fecunditat

Taxa de fecunditat

Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.