Publicador de continguts

Article

Impost sobre successions i impost sobre la renda: quant s’hauria de pagar?

Luis Miller, Centre Superior d’Investigacions Científiques; José A. Noguera, Universitat Autònoma de Barcelona; Leire Salazar, UNED
Projecte seleccionat en la Convocatòria de projectes de recerca experimental en ciències socials 2019

En aquesta anàlisi experimental feta a una mostra representativa de la població espanyola s’analitzen els tipus fiscals preferits en dues classes d’impostos, l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i el de successions, en diversos supòsits de renda del contribuent i d’herència, i tenint en compte la percepció de la posició pròpia en la distribució de la renda. Els resultats confirmen el suport més gran a tipus més alts per a l’IRPF i suggereixen, a més a més, que el nivell d’ingressos relatius percebut, i no tan sols el real, té un paper a l’hora d’explicar les diferències de suport social a certs impostos. Així mateix, intensificar la cultura fiscal dels ciutadans i millorar el coneixement de la seva posició en la distribució de la renda podria donar lloc a una més bona disposició a pagar impostos progressius.
Punts clau
  • 1
       La gran majoria de ciutadans –gairebé el 75% dels espanyols, segons l’enquesta Opinió pública i política fiscal, 2021– reconeix la necessitat de pagar impostos i n’aprova l’existència com un instrument redistributiu i de finançament dels serveis públics. La disposició a acceptar el pagament d’impostos no és la mateixa en tots els ciutadans ni per a totes les figures fiscals.
  • 2
       En molts països, l’impost sobre successions i donacions (IS) afronta més resistència social i política que altres impostos, com ara l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Això és així malgrat que, segons els estudis fets sobre justícia distributiva, la desigualtat s’accepta més quan hom percep que deriva d’esforços personals desiguals.
  • 3
       Les enquestes sobre qüestions fiscals no impedeixen que els ciutadans ocultin les seves veritables preferències; aquest estudi experimental minimitza aquest risc. L’experiment mira de trobar quins factors influeixen en la valoració dels dos tipus d’impostos, l’IRPF i l’impost sobre successions, sota diferents condicions.
  • 4
       Els ciutadans escullen tipus mitjans per a l’IRPF sensiblement més elevats i progressius que per a l’impost sobre successions en totes les circumstàncies. Mentre que per a aquest darrer en la majoria d’escenaris hipotètics el tipus elegit no arriba al 10%, per a l’IRPF supera el 30% per als subjectes hipotètics amb rendes molt altes. En tots dos casos s’opta majoritàriament per tipus superiors als vigents a les diverses comunitats autònomes.
  • 5
       Quan l’experiment empeny els subjectes a reflexionar sobre la posició que ocupen en la distribució de la renda, aleshores opten per tipus més alts per a tots dos impostos. En determinades condicions, la diferència pot arribar fins als 4 punts.
  • 6
       El 90% dels subjectes experimentals se situen erròniament en la distribució de la renda. La majoria pensen que ocupen posicions mitjanes; els rics es consideren menys rics del que són i els pobres, menys pobres. Els qui es consideren més pobres del que són realment donen suport a tipus més baixos en l’impost sobre successions.
graficos_MillerCAT_1.png

Es prefereixen tipus mitjans més alts en l’impost de la renda que no en l’impost sobre successions. En tots dos casos, els tipus preferits són més alts que els que s’apliquen actualment.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Capital humà ambicions de creixement dels empresaris

Aquest estudi fa èmfasi en la necessitat d’alinear la formació acadèmica amb experiències empresarials reals.

Article

De quina manera condicionen les nostres xarxes de coneguts el suport que donem a la redistribució econòmica i a la protecció social?

Analitzem com les opinions sobre la redistribució econòmica i la protecció social no només depenen dels ingressos familiars, sinó també del sou que cobren les persones de l’entorn social immediat.

Informe

Incertesa laboral i preferències per la redistribució d’ingressos

La dualitat entre contractes temporals i permanents condiciona el mercat de treball a Espanya i genera diferències de seguretat laboral i ingressos. Quin impacte té sobre les preferències de redistribució de la població?

Informe

Discapacitat, desigualtat i redistribució de la renda

Quin és l’impacte econòmic de la discapacitat? Aquest informe mostra que les llars amb algun membre amb discapacitat presenten menys nivells de renda.

Informe

Els ingressos del capital i la desigualtat de la renda a Espanya, 1980-2020

També et pot interessar

Identificació violència contra dones

Article

Identificació violència contra dones


Inclusió social

El 30% de les persones enquestades per a aquest estudi declaren conèixer o haver presenciat una situació de violència contra les dones en el seu entorn.

L’assetjament sexual entre adolescents: formes més prevalents i diferències de gènere

Article

L’assetjament sexual entre adolescents: formes més prevalents i diferències de gènere


Inclusió social

Segons aquest estudi, 7 de cada 10 adolescents van ser objecte de comentaris i insults sexuals. Les taxes d’agressió sexual dels nois van duplicar les de les noies, tant de manera presencial com online.

Estereotips discapacitat intel·lectual

Article

Estereotips discapacitat intel·lectual


Inclusió social

La inclusió de les persones amb discapacitat intel·lectual continua sent una assignatura pendent.