Article

Impost sobre successions i impost sobre la renda: quant s’hauria de pagar?

Luis Miller, Centre Superior d’Investigacions Científiques; José A. Noguera, Universitat Autònoma de Barcelona; Leire Salazar, UNED
Projecte seleccionat en la Convocatòria de projectes de recerca experimental en ciències socials 2019

En aquesta anàlisi experimental feta a una mostra representativa de la població espanyola s’analitzen els tipus fiscals preferits en dues classes d’impostos, l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i el de successions, en diversos supòsits de renda del contribuent i d’herència, i tenint en compte la percepció de la posició pròpia en la distribució de la renda. Els resultats confirmen el suport més gran a tipus més alts per a l’IRPF i suggereixen, a més a més, que el nivell d’ingressos relatius percebut, i no tan sols el real, té un paper a l’hora d’explicar les diferències de suport social a certs impostos. Així mateix, intensificar la cultura fiscal dels ciutadans i millorar el coneixement de la seva posició en la distribució de la renda podria donar lloc a una més bona disposició a pagar impostos progressius.
Punts clau
  • 1
       La gran majoria de ciutadans –gairebé el 75% dels espanyols, segons l’enquesta Opinió pública i política fiscal, 2021– reconeix la necessitat de pagar impostos i n’aprova l’existència com un instrument redistributiu i de finançament dels serveis públics. La disposició a acceptar el pagament d’impostos no és la mateixa en tots els ciutadans ni per a totes les figures fiscals.
  • 2
       En molts països, l’impost sobre successions i donacions (IS) afronta més resistència social i política que altres impostos, com ara l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Això és així malgrat que, segons els estudis fets sobre justícia distributiva, la desigualtat s’accepta més quan hom percep que deriva d’esforços personals desiguals.
  • 3
       Les enquestes sobre qüestions fiscals no impedeixen que els ciutadans ocultin les seves veritables preferències; aquest estudi experimental minimitza aquest risc. L’experiment mira de trobar quins factors influeixen en la valoració dels dos tipus d’impostos, l’IRPF i l’impost sobre successions, sota diferents condicions.
  • 4
       Els ciutadans escullen tipus mitjans per a l’IRPF sensiblement més elevats i progressius que per a l’impost sobre successions en totes les circumstàncies. Mentre que per a aquest darrer en la majoria d’escenaris hipotètics el tipus elegit no arriba al 10%, per a l’IRPF supera el 30% per als subjectes hipotètics amb rendes molt altes. En tots dos casos s’opta majoritàriament per tipus superiors als vigents a les diverses comunitats autònomes.
  • 5
       Quan l’experiment empeny els subjectes a reflexionar sobre la posició que ocupen en la distribució de la renda, aleshores opten per tipus més alts per a tots dos impostos. En determinades condicions, la diferència pot arribar fins als 4 punts.
  • 6
       El 90% dels subjectes experimentals se situen erròniament en la distribució de la renda. La majoria pensen que ocupen posicions mitjanes; els rics es consideren menys rics del que són i els pobres, menys pobres. Els qui es consideren més pobres del que són realment donen suport a tipus més baixos en l’impost sobre successions.

Es prefereixen tipus mitjans més alts en l’impost de la renda que no en l’impost sobre successions. En tots dos casos, els tipus preferits són més alts que els que s’apliquen actualment.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Incertesa laboral i preferències per la redistribució d’ingressos

La dualitat entre contractes temporals i permanents condiciona el mercat de treball a Espanya i genera diferències de seguretat laboral i ingressos. Quin impacte té sobre les preferències de redistribució de la població?

Informe

Discapacitat, desigualtat i redistribució de la renda

Quin és l’impacte econòmic de la discapacitat? Aquest informe mostra que les llars amb algun membre amb discapacitat presenten menys nivells de renda.

Informe

Els ingressos del capital i la desigualtat de la renda a Espanya, 1980-2020

Activitat

Cicle de conferències a CaixaForum Macaya: “Tecnologia, empresa i noves ciutats”

Cal humanitzar més la tecnologia? En aquest cicle coorganitzat amb la Fundació Knowledge Innovation Market Bcn (KIMbcn), debatrem sobre com la transformació digital ha de contribuir a la consecució d'objectius socials i mediambientals.

Infodada

Índex d'economia i societat digital

Espanya encapçala els països de l’EU-27 en el còmput global dels indicadors de societat digital (connectivitat, ús d’internet, etc.). Portugal, en canvi, se situa a la cua.

També et pot interessar

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia


Inclusió social

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya


Inclusió social

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.