
-
1Sovint s’argumenta que la immigració genera un drenatge de talent i emprenedoria als països d’origen.
-
2Els migrants arribats a diferents països europeus, estan més orientats a l’èxit que els seus compatriotes que no van migrar? L’article analitza aquesta qüestió en tres dimensions: l’orientació cap a l’èxit, cap al risc i cap als diners.
-
3No hi ha un patró universal en la selecció dels immigrants, que en alguns casos és positiva i, en uns altres, negativa.

La mitjana dels migrants del conjunt de països considerats puntuen més alt que els seus compatriotes no migrants a les escales d’orientació cap a l’èxit, cap al risc i cap als diners. No obstant això, encara que en algunes combinacions origen-destinació la selecció positiva en aquests trets motivacionals es manté (per exemple, en europeus residents en altres països de la zona euro en què es comparteix un idioma comú), en altres combinacions passa el contrari, com ara en el cas dels europeus de l’est en altres països de la Unió, els marroquins a Espanya o els turcs en països europeus rics.
Introducció
En la literatura especialitzada sovint s’assumeix que els qui emigren a un altre país són persones especialment ambicioses i orientades a l’èxit. És a dir, que els emigrants estan seleccionats positivament en certes orientacions psicològiques respecte als seus compatriotes que es queden al país d’origen, i, per tant, que l’emigració genera un drenatge de talent i emprenedoria als països d’origen. No obstant això, encara que diversos estudis han confirmat aquesta selecció positiva en termes educatius (és a dir, que els emigrants tenen una qualificació mitjana més alta que els que es queden), no s’ha abordat quasi mai empíricament la possible selecció positiva dels migrants pel que fa a les seves orientacions psicològiques.
L’objectiu fonamental d’aquesta recerca és comprovar si els migrants arribats a diversos països europeus estan més orientats a l’èxit que no pas els compatriotes que no van migrar. Per a això, hem dut a terme el primer estudi comparat sobre selecció dels immigrants en el que podríem anomenar «orientacions motivacionals relacionades amb l’èxit». Es tracta d’una sèrie d’orientacions internes que guien les accions i el comportament de les persones, especialment en contextos jeràrquics i de competició. L’estudi de la selecció en les orientacions motivacionals cap a l’èxitté una gran rellevància per entendre l’impacte de la migració, tant als països d’origen com als països de destinació, i, concretament, per a l’estudi de la incorporació socioeconòmica dels immigrants.
Els resultats d’aquest estudi mostren que no hi ha un patró universal en la selecció dels immigrants, ja que en uns casos és positiva i, en els altres, negativa. Així, doncs, tant el país d’origen com la combinació origen-destinació són rellevants per a entendre les dinàmiques de selecció dels individus en els seus projectes migratoris. De fet, aquesta recerca comprova que, a diferència d’altres països, Espanya no es caracteritza per atreure els immigrants més orientats a l’èxit.
1. Com es mesuren les orientacions motivacionals dels migrants i els no migrants
Una primera anàlisi descriptiva mostra que la mitjana dels migrants del conjunt de països considerats puntuen més alt que els seus compatriotes no migrants a les escales d’orientació cap a l’èxit, el risc i els diners (gràfic 1).
Per mesurar-les, creem una escala que engloba tres trets motivacionals molt relacionats amb l’assoliment: l’orientació cap a l’èxit, cap al risc i cap als diners. Les dades provenen d’enquestes en què es demana a les persones en quina mesura s’assemblen a algú per a qui és important tenir molt d’èxit i rebre el reconeixement dels altres (orientació cap a l’èxit), assumir riscos (orientació cap al risc) i tenir molts diners i posseir coses cares (orientació cap als diners). A partir d’aquests tres elements es crea un indicador que recull informació de les diverses dimensions.
Les orientacions motivacionals relacionades amb l’assoliment que analitzem en aquesta recerca són una part dels trets de personalitat o habilitats no cognitives àmpliament estudiades a l’anomenada economia del comportament (behavioural economics), i que tenen una gran rellevància en la trajectòria laboral dels individus (Bowles et al., 2001; Cunha i Heckman, 2007). Aquestes orientacions s’adquireixen ben aviat a través de processos de socialització, probablement en combinació amb determinats trets de personalitat, i són molt estables al llarg de la vida adulta de les persones.
El que interessa per al nostre estudi és comparar els migrants amb els compatriotes que no han migrat, de manera que ens cal disposar d’informació de diversos països. Per exemple, si volem comparar els brasilers que han migrat a Portugal amb els brasilers que no han migrat, ens cal recollir informació a Portugal (només de brasilers, que hi són immigrants), i també al Brasil (de brasilers que no han emigrat). Per disposar de diversos grups de migrants procedents de països amb diferent nivell econòmic i distància cultural, hem fet servir dues fonts de dades: d’una banda, l’Enquesta social europea, que recull informació sobre immigrants residents a Europa procedents de països ben diversos, tant europeus com d’altres continents, i, d’altra banda, l’Enquesta mundial de valors, que permet d’analitzar els residents als països no europeus (per exemple, el Brasil o el Marroc) i confrontar-los amb els seus compatriotes que han emigrat. D’aquesta manera podem comparar, per exemple, els trets motivacionals de brasilers que han emigrat a Portugal amb brasilers de les mateixes característiques –com ara l’edat o el nivell educatiu– que continuen vivint al Brasil.
Finalment, per evitar confondre la selecció amb un possible efecte de l’aculturació o l’assimilació al país de destinació, les anàlisis es restringeixen a migrants que no faci més de cinc anys que són al país de destinació. A més a més, es fan diverses proves addicionals per assegurar que tots els resultats es mantenen si tenim en compte possibles experiències que podrien afectar les orientacions, com ara la desocupació o l’aïllament social. En total, es consideren onze combinacions de països d’origen i de destinació. Els grups d’origen i destinació considerats són britànics a Irlanda, alemanys a Suïssa i Àustria, francesos a Bèlgica, Luxemburg i Suïssa, polonesos al Regne Unit i Irlanda, polonesos als països escandinaus, romanesos a Espanya, romanesos als països europeus, turcs als països europeus, brasilers a Portugal, andins (colombians, equatorians i peruans) a Espanya i marroquins a Espanya.
Més enllà del que mostra el gràfic 1, el que interessa no és tant fer una anàlisi conjunta de tots els països d’origen i de destinació, sinó més aviat centrar l’atenció en els casos particulars d’algunes combinacions d’orígens i destinacions.
2. No sempre emigren els «més ambiciosos»
Tots els països de destinació considerats en l’anàlisi són europeus, amb diversos nivells de desenvolupament econòmic i proximitat cultural als països d’origen analitzats. De totes les combinacions de països emissors i receptors considerades, podríem identificar tres grans grups: migrants europeus residents en altres països europeus en què es comparteix un idioma comú, migrants de l’est d’Europa i, finalment, migrants de fora de la Unió Europea.
Respecte al primer grup, el d’europeus residents en altres països on es comparteix un idioma comú (gràfic 2A), podríem pensar que el fet de compartir un idioma i no tenir restriccions legals a la mobilitat faria que els migrants estiguessin menys seleccionats positivament. És a dir, la predicció dels estudis realitzats seria precisament que l’absència de barreres lingüístiques i físiques redueix els costos migratoris i explicaria que els migrants estiguessin menys seleccionats, perquè els costos econòmics i psicològics d’emigrar són més baixos. Els resultats empírics, però, contradiuen les expectatives teòriques: el que observem és que tant els britànics a Irlanda com els alemanys a Suïssa i Àustria o els francesos a Bèlgica i Suïssa estan seleccionats positivament en els trets motivacionals considerats. Això vol dir que aquests europeus que emigren a altres països veïns amb els quals comparteixen una llengua tenen més orientació a l’èxit, al risc i als diners que els seus compatriotes amb característiques semblants a ells que no van migrar.
El segon grup, el dels migrants de l’est de la Unió Europea residents en altres països de la Unió (gràfic 2B), ofereix una anàlisi molt interessant perquè, tenint en compte el nombre d’observacions recollides a l’Enquesta social europea, ens permet de considerar un mateix origen en destinacions diferents. Concretament, estudiem els polonesos al Regne Unit i a Irlanda, d’una banda, i els polonesos als països escandinaus, de l’altra. De la mateixa manera, analitzem d’una banda els romanesos a Espanya i, de l’altra, els romanesos a altres països europeus amb un nivell més alt de renda. Els resultats posen de manifest la rellevància del país de destinació: un cop que tenim en compte les seves característiques sociodemogràfiques, els romanesos a Espanya estan seleccionats negativament, mentre que les diferències són molt més petites (i no significatives estadísticament) en el cas dels migrants romanesos als països europeus rics. El grau de semblança lingüística, el nivell d’accés als serveis i les prestacions socials i, sobretot, l’estructura del mercat de treball, tot plegat explica probablement una selecció negativa al nostre país, però no als altres països europeus amb més nivell de renda i economies més dinàmiques que l’espanyola.
Finalment, el tercer grup, el dels migrants de fora de la Unió Europea (gràfic 2C), reflecteix una remarcable selecció negativa de marroquins a Espanya i de turcs als països europeus rics, mentre que la selecció és clarament positiva en el cas dels brasilers a Portugal i dels migrants llatinoamericans procedents dels països andins residents a Espanya. És a dir, una mateixa destinació, Espanya, registra una selecció negativa en un grup de migrants (marroquins, sobretot dones) i una selecció positiva en un altre grup (llatinoamericans, sobretot en el cas dels homes). Aquest diferent efecte del gènere segons el país d’origen s’explica en bona mesura per les diferents motivacions migratòries dels uns i els altres, en particular en el cas de les dones marroquines, els projectes migratoris de les quals solen estar supeditats al de les seves parelles.
Considerats en conjunt, aquests resultats suggereixen un patró complex i no universal de selecció en les motivacions dels migrants. No tots estan seleccionats positivament, com assumeix una gran part de la literatura. D’altra banda, tampoc hi ha evidència que els països pobres siguin sistemàticament els més afectats per una fuga dels individus més orientats a l’èxit. Més aviat al contrari, el que hi observem són clars senyals de selecció positiva per a les persones procedents de països europeus rics que emigren a altres països també rics i culturalment pròxims. Això probablement s’explica per les oportunitats de millora laboral i professional que ofereix la mobilitat dins la Unió Europea per als treballadors comunitaris, però no tant per als que provenen de fora de la Unió.
3. Referències
BOWLES, S. H, GINTIS i M. OSBORNE (2001): «The determinants of earnings: A behavioral approach», Journal of Economic Literature, 39(4).
CUNHA, F., i J. HECKMAN (2007): «The technology of skill formation», American Economic Review, 97(2).
POLAVIEJA, J., M. FERNÁNDEZ-REINOY M. RAMOS (2018): «Are migrants selected on motivational orientations? Selectivity patterns amongst international migrants in Europe», European Sociological Review, 34(5).
Classificació
Etiquetes
Temàtiques
Continguts relacionats
De quina manera condicionen les nostres xarxes de coneguts el suport que donem a la redistribució econòmica i a la protecció social?
Analitzem com les opinions sobre la redistribució econòmica i la protecció social no només depenen dels ingressos familiars, sinó també del sou que cobren les persones de l’entorn social immediat.
Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya
A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.
Incertesa laboral i preferències per la redistribució d’ingressos
La dualitat entre contractes temporals i permanents condiciona el mercat de treball a Espanya i genera diferències de seguretat laboral i ingressos. Quin impacte té sobre les preferències de redistribució de la població?
Discapacitat, desigualtat i redistribució de la renda
Quin és l’impacte econòmic de la discapacitat? Aquest informe mostra que les llars amb algun membre amb discapacitat presenten menys nivells de renda.