L’autor de la investigació en què es basa aquest article va analitzar dades procedents del mòdul sobre conciliació entre la vida laboral i familiar de l’Enquesta de població activa (EPA, 2018), en concret les que feien referència a treballadors de 25 a 49 anys. 

A Espanya, el 22,9% de les dones que treballen a temps parcial tenen aquesta jornada per dedicar-se a tenir cura dels fills o d’altres persones adultes dependents, mentre que només el 2,7% dels homes que treballen a temps parcial ho fan pel mateix motiu (Institut Nacional d’Estadística, 2018).

D’altra banda, els homes tendeixen a demanar excedències laborals més curtes que no pas les dones per tenir cura dels fills: a penes el 13,1% dels homes s’acullen a una excedència de més de sis mesos, mentre que la meitat de les dones allarguen les excedències més enllà d’aquest període. Entre el 2010 i el 2018 la xifra de dones que van sol·licitar excedències laborals llargues per tenir cura dels fills va disminuir lleugerament, però val a dir que la tendència a escurçar els períodes d’excedència també s’observa entre els homes (gràfic 1). Des d’aquest punt de vista, les dades més recents no permeten concloure que la bretxa de gènere estigui disminuint en aquest aspecte.

El temps que els homes i les dones dediquen a tenir cura dels fills és important, tant per les conseqüències que té en el desenvolupament cognitiu i emocional dels infants (Cano et al., 2019), com pels efectes que provoca en la posició laboral d’homes i dones. En aquest sentit, hi ha evidències abundants (vegeu, per exemple, Kleven et al., 2019) que demostren que una part de la bretxa salarial de gènere s’explica perquè les mares interrompen amb més freqüència les seves carreres laborals i sol·liciten més reduccions de jornada per a la conciliació familiar i laboral que no pas els pares. 

Amb tot, les xifres generals sobre les excedències que demanen els homes i les dones per tenir cura de fills no permeten comprendre la causa de les diferències de gènere que hi ha en l’àmbit de les cures. En aquest sentit, l’estudi fa llum sobre un mecanisme important que genera diferències entre les mares i els pares: el temps desigual que dediquen a l’atenció als fills. Amb aquesta finalitat, analitza l’evolució de les inversions en temps que els pares i les mares destinen a tenir cura dels fills, fent atenció no únicament a la situació laboral dels progenitors, sinó també a les diferents franges d’edat dels infants.

Durant la Gran Recessió, iniciada l’any 2008, el temps que els pares i les mares van destinar a tenir cura dels fills va augmentar, tant pel que fa a les cures físiques (13 minuts més de mitjana al dia, els homes; 4 minuts més al dia, les dones) com a les tasques educatives (7 minuts més de mitjana, els homes; 9 minuts més, les dones). Això significa que hi va haver un increment tant del temps que van dedicar a alimentar, vestir, canviar o posar a dormir els infants (cures físiques) com del temps que van destinar a jugar i llegir amb ells, o bé a ajudar-los a fer els deures (cures educatives).

El temps que els pares dedicaven a les cures físiques dels fills va augmentar més que no el que hi dedicaven les mares i, per tant, en aquesta mena de cures la bretxa de gènere va disminuir. L’increment va ser més pronunciat entre els pares que no treballaven, entre els quals la bretxa de gènere en les cures es va reduir a la meitat. 
Si abans de la crisi les mares sense ocupació dedicaven una hora més al dia a tenir cura dels fills per comparació als homes que estaven en la mateixa situació, durant la crisi aquesta diferència va passar a ser només de mitja hora diària, de mitjana. Aquest canvi es deu, sobretot, a les persones aturades, no tant a les inactives, entre les quals no va haver-hi canvis d’un any per l’altre. 

La reducció de la bretxa de gènere quant a cura dels fills va ser més pronunciada entre els progenitors amb infants menors de tres anys. Els pares amb fills d’aquesta franja d’edat (0-3 anys) van augmentar de manera significativa el temps mitjà que destinaven a les cures, mentre que les mares, en canvi, el van reduir lleugerament. En conjunt, la bretxa de gènere en el temps dedicat a les tasques de cures físiques es va reduir mitja hora al dia en el cas de les parelles amb fills menors de tres anys.

Quant a les cures educatives, no s’aprecia una bretxa de gènere, pel que no es pot parlar de desigualtat de gènere(vegeu el gràfic 2): els pares i les mares dediquen gairebé la mateixa quantitat de temps a les cures educatives dels fills, que en principi podrien requerir menys dedicació i ser més flexibles, des del punt de vista temporal, que les cures físiques.

L’increment del temps que els homes dediquen a tenir cura dels fills s’explica per una combinació de factors que tant poden tenir a veure amb els canvis en les seves característiques educatives i la seva situació laboral com amb altres aspectes relacionats amb la modificació dels comportaments o de les actituds que tenen amb relació a la paternitat. Un dels objectius de l’estudi sobre el qual es basa aquest article és distingir quina part del canvi es pot explicar a partir de les modificacions de les característiques individuals i quina altra part és atribuïble a les actituds.

La conclusió és que la major part de l’increment del temps que els pares dediquen a les cures dels fills (entre el 58% i el 62% del total, segons si es tracta de cures físiques o educatives) és atribuïble a canvis en el seu comportament i la seva actitud envers les cures. El 38-42% restant és atribuïble a canvis en les seves característiques, és a dir, al fet que tenien nivells educatius més alts i la situació de desocupació els va afectar més.

Durant la crisi sanitària de la covid-19, el Govern d’Espanya ha pres mesures severes en tots els àmbits. Durant l’estat d’alarma, entre aquestes mesures hi havia l’obligació de quedar-se a casa, llevat de les persones que tenien ocupacions essencials. Aquesta situació ha tingut com a conseqüència un augment sobtat i sense precedents de les necessitats de cures infantils a les llars amb fills. Si es portés a terme una enquesta de l’ús del temps durant el 2020, s’advertiria, sens dubte, que hi ha hagut un increment sense precedents del temps que tant els pares com les mares han dedicat als seus fills. La qüestió és si aquesta crisi, tal com va passar durant els anys de la Gran Recessió, implicarà un increment de la igualtat de gènere en l’àmbit de les cures. En definitiva, la pregunta clau és fins a quin punt durant la crisi sanitària del coronavirus els pares han incrementat la seva dedicació a les cures, i si aquest canvi es mantindrà.

No hi ha dades actuals d’àmbit estatal representatives que permetin mesurar l’impacte de la crisi de la covid-19 en el temps dedicat als fills, però es podrien avançar un parell d’hipòtesis. En primer lloc, quant a les cures dels infants, el potencial d’equiparació de gènere més gran que s’haurà produït en aquesta crisi haurà estat en les parelles en les quals la dona era treballadora essencial (per exemple, personal sanitari) i ha hagut d’acudir al seu lloc de treball durant el confinament, mentre que l’home havia de quedar-se a casa. En parelles d’aquesta mena es pot pressuposar que el pare ha passat a ser el responsable principal de les cures (almenys, durant la jornada laboral de la seva parella). La segona hipòtesi és que, en aquestes parelles, els fills hauran estat exposats a un augment de la implicació paterna en les tasques de cures, la qual cosa pot haver modificat les percepcions i els rols de gènere actuals i futurs cap a una igualtat més gran. En els anys vinents sabrem amb certesa la magnitud d’aquest increment «forçat» del temps patern de dedicació a les cures, i si aquest canvi perdurarà. 

Les enquestes de l’ús del temps en les quals es basa la recerca (dutes a terme durant els anys 2002-2003 i 2009-2010) proporcionen abundant informació sobre el temps que es dedica a diferents activitats. En tots dos casos, l’organisme encarregat de portar-les a terme ha estat l’Institut Nacional d’Estadística, seguint un disseny harmonitzat per l’Eurostat a tota la Unió Europea (per a més detalls, vegeu INE, 2011). Les persones emplenen en ordre cronològic la seqüència i durada de les activitats que duen a terme al llarg del dia en un exhaustiu diari d’activitats (o de temps). L’anàlisi de la recerca es restringeix a parelles heterosexuals que conviuen com a mínim amb un fill de fins a 13 anys, la qual cosa representa una mostra total de 5.566 parelles.

Les cures físiques dels fills inclouen activitats com alimentar-los, canviar-los de roba, vestir-los, banyar-los, posar-los a dormir, bressolar-los, llevar-los o tenir-ne cura quan estan malalts. Les cures educatives comprenen activitats com ajudar-los a fer els deures, llegir, jugar, parlar o conversar amb ells.

Aquest estudi analitza les tendències sobre el temps dedicat a les cures dels fills per pares i mares a partir de la comparació entre anys de bonança econòmica (2002) i anys de recessió econòmica (2010). S’hi distingeixen dues menes de cures (físiques i educatives) i s’hi analitzen els canvis en la bretxa de gènere segons la situació laboral de la parella i l’edat dels fills. 

Els resultats de l’estudi mostren que, d’una banda, per comparació al 2002, l’any 2010 es va produir un important increment del temps que les mares i, més encara, els pares van dedicar als fills. D’altra banda, a conseqüència d’aquest fet, en aquest període s’adverteix una marcada reducció de la bretxa de gènere pel que fa a les cures en parelles amb fills menors de tres anys. Aquest increment del temps destinat a les cures per part dels homes es deu a una combinació de factors: en primer lloc, a canvis en les característiques dels mateixos pares (tenen nivells educatius més alts i la desocupació els afecta més); en segon lloc s’atribueix, amb molta més intensitat, a canvis en el comportament i les actituds dels homes envers les tasques de cura. Amb tot, cal remarcar que encara continua havent-hi bretxa de gènere en les cures físiques (tasques que no admeten flexibilitat temporal, per la qual cosa afecten de manera més negativa en l’exercici de les carreres laborals). 

CANO, T. (2019): «Changes in fathers’ and mothers’ time with children: Spain: 2002−2010», European Sociological Review, 35, 616-635.

CANO, T., F. PERALES i J. BAXTER (2019): «A matter of time: Father involvement and child cognitive outcomes», Journal of Marriage and Family, 81, 164-184.

INE (2011): Encuesta de Empleo del Tiempo. Metodología. Madrid: Instituto Nacional de Estadística.

KLEVEN, H., C. LANDAIS, J. POSCH, A. STEINHAUER i J. ZWEIMULLER (2019): «Child penalties across countries: Evidence and explanations», AEA Papers and Proceedings, 109, 122-126.