
Quines perspectives laborals hi ha per a després de la crisi?
-
1L’economia espanyola no ha aprofitat la reactivació econòmica per transformar l’estructura ocupacional i crear majoritàriament llocs de treball que requereixin habilitats més complexes i sofisticades
-
2La sortida de la crisi ha implicat una polarització creixent en la probabilitat d’accés a la feina segons el nivell educatiu assolit: les persones amb nivells d’estudis escassos o intermedis tenen menys presència entre la població ocupada
-
3Encara que les feines rutinàries són preponderants en l’economia espanyola, la necessitat de destresa manual, la contenció salarial i l’absència d’estandardització en determinades tasques protegeixen aquests llocs de treball, si més no temporalment, de ser substituïts per la tecnologia

El mercat laboral a Espanya presenta algunes especificitats que han aflorat amb intensitat durant la reactivació econòmica dels últims quatre anys. La nova ocupació generada ha consolidat una polarització creixent de l’ocupació segons els nivells educatius: mentre que augmenten substantivament les feines i els perfils professionals més qualificats, al mateix temps experimenten un creixement notable els tipus d’ocupació que impliquen tasques rutinàries i baixa qualificació. Aquest últim tipus d’ocupació, a més a més, ha estat dominant entre els nous llocs de treball creats els darrers anys.
La interacció entre tecnologia i ocupació
La incorporació de nous coneixements a l’activitat productiva és un dels principals factors de progrés econòmic. Els avanços tecnològics i científics desenvolupats el darrer segle no han tingut precedents, i la seva aplicació generalitzada a l’activitat econòmica ha facilitat que els països més avançats tecnològicament hagin obtingut guanys de productivitat considerables.
Les últimes dècades la revolució digital ha accelerat fins i tot el ritme de canvi tecnològic, amb el desenvolupament de moltes innovacions i aplicacions que han transformat els processos productius, les tecnologies emprades, els béns i serveis comercialitzats i el mateix procés de consum, alhora que modificaven sensiblement els coneixements i les habilitats que calen per als llocs de treball. Sorgeixen noves tècniques i s’apliquen nous coneixements a l’activitat econòmica contínuament, la qual cosa fa augmentar les possibilitats de producció i de consum sense que, més enllà de les oscil·lacions vinculades al cicle econòmic, els nivells agregats de desocupació hagin augmentat.
No obstant això, les conseqüències del canvi tecnològic sí que són rellevants pel que fa a la composició de l’ocupació. La seva aplicació fa augmentar la demanda de llocs de treball més qualificats, alhora que se substitueixen els que impliquen tasques més rutinàries i repetitives.
D’aquesta manera, i considerant que la tecnologia afecta tasques específiques més que no pas qualificacions concretes, la classificació de les tasques segons el grau de rutina i la seva naturalesa manual o cognitiva ens diu en quin sentit l’aplicació de la tecnologia hi pot tenir un impacte. Així, les tasques rutinàries (tant si són manuals com cognitives) tenen un alt risc d’automatització i de substitució per l’ús de la tecnologia.
Pel que respecta a l’impacte previst en l’ocupació, l’aplicació de la tecnologia probablement incrementa la demanda de llocs de treball no rutinaris d’elevat contingut cognitiu, que són els que necessiten més qualificació i que estan més ben pagats. Al contrari, les ocupacions rutinàries, tant si són cognitives com manuals, tindran una demanda menor.
El dilema sorgeix amb les ocupacions que, tot i no ser rutinàries (i, per això mateix, difícils de substituir per tecnologia), són predominantment manuals (amb poca necessitat de qualificació, doncs). A aquest tipus de tasques potser la tecnologia no els afectarà especialment (o fins i tot tindrà un impacte positiu respecte a la creació d’ocupació), encara que si el creixement de l’ocupació s’aconsegueix gràcies a aquests llocs de treball, és perquè són els més mal remunerats.
1. El mercat laboral a Espanya davant la nova onada d’automatització digital
Per tal d’analitzar les perspectives del mercat de treball a Espanya, ens centrarem en l’evolució de l’estructura ocupacional durant el període recent de reactivació de l’ocupació (entre el primer trimestre del 2014 i el quart trimestre del 2017), que ha tingut lloc després del procés de devaluació de costos i ajust laboral resultant de la crisi financera i les polítiques d’austeritat aplicades.
El mercat laboral espanyol presenta alguns trets específics que en la reactivació posterior a la crisi financera s’han consolidat. Un d’aquests trets és la polarització de l’ocupació creada, que, o bé implica molta qualificació, o bé molt poca, i els nivells intermedis són els menys dinàmics quants a la creació de nous llocs de treball. Al gràfic 1 podem comprovar que la nova ocupació generada a partir de la reactivació econòmica ha consolidat les diferències en la probabilitat d’accedir a una feina en funció dels nivells educatius. Alhora que ha augmentat substancialment l’ocupació més qualificada, l’ocupació amb nivells de qualificació molt baixos també augmenta notablement.
L’anàlisi dels tipus de llocs de treball i els perfils professionals creats ens ha de permetre comprendre millor aquesta evolució recent de l’ocupació. La informació que recull el gràfic 2 ens mostra un creixement notable tant dels llocs de treball que requereixen un nivell de qualificació professional mitjà i elevat (tècnics i professionals científics i intel·lectuals, artesans...) com d’aquells altres integrats majoritàriament per tasques i funcions de caràcter rutinari i, per tant, potencialment més susceptibles de veure’s afectats pel canvi tecnològic (treballadors de serveis de restauració, ocupacions elementals...). És un indici del protagonisme, en la recuperació recent, de l’ocupació en algunes activitats econòmiques de baix valor afegit, i justifica un creixement notable tant de les feines que requereixen un nivell alt de qualificació professional com de les que consisteixen majoritàriament en tasques i funcions de caràcter més rutinari.
Per interpretar amb més precisió aquest comportament dual del mercat de treball espanyol, seria oportú parar atenció a un informe recent d’Eurofound (2016) sobre les tasques que fan els treballadors europeus. Aquesta publicació presenta un catàleg alternatiu de tasques que supera la dicotomia convencional de feines manuals per contraposició a feines mentals. La nova classificació identifica continguts de les tasques desenvolupades (manuals, intel·lectuals, socials), com també el paper del treballador en l’organització de la feina i l’ús requerit de la tecnologia.
La taula 1 presenta els resultats dels perfils de tasques i llocs de treball corresponents a l’economia espanyola per comparació a la mitjana de la Unió Europea. Concretament, indica si la presència relativa de cada tipus de tasques en l’ocupació a Espanya és superior, inferior o semblant al que passa en el conjunt de països de la UE.
Hi observem que les feines espanyoles mostren una intensitat relativa més gran en tasques relacionades amb el servei i l’atenció personal a clients, consumidors o pacients, i un grau més elevat de tasques de caràcter rutinari i repetitiu. En contraposició, la presència de tasques intel·lectuals, l’ús de tecnologies digitals i l’organització laboral basada en l’autonomia o el treball en equip són comparativament menors que les de la mitjana de la Unió Europea. Aquest escenari assenyala que l’impacte de l’automatització podria ser més gran en el mercat de treball espanyol que a les economies veïnes, ja que els llocs de treball que es creen són de qualitat inferior i hi ha millores organitzatives pendents.
No obstant això, val la pena que reflexionem sobre els continguts del catàleg de tasques abans de procedir a interpretar-lo en clau de substitució laboral per part de la tecnologia. Tot i que detectem que predomina la forma d’organització basada en la feina rutinària, la rutina té dues dimensions: el grau de repetició i el nivell d’estandardització dels processos laborals. Un cop desagregat aquest indicador, l’estudi d’Eurofound (2016) ens mostra que, en el cas espanyol, el nivell de repetició és molt més elevat que en el context europeu, mentre que el grau d’estandardització dels processos, en canvi, és molt inferior, la qual cosa en dificulta l’automatització. És el cas, per exemple, de molts llocs de treball relacionats amb l’hostaleria i la restauració o amb l’atenció a la gent gran o dependent. El contingut d’aquesta tipologia de tasques no és fàcilment reproduïble mitjançant algoritmes; és a dir, que l’ús de la tecnologia no substitueix aquestes tasques amb facilitat.
D’aquesta manera, si combinem els resultats obtinguts amb les dades d’Eurofound, podríem induir que, paradoxalment, tot i el predomini de la feina rutinària en l’economia espanyola, la necessitat de destresa manual, l’absència de repetició en determinades tasques i les dificultats per reproduir aquestes habilitats mitjançant la robòtica protegirien, si més no temporalment, algunes ocupacions que requereixen aquesta perícia manual i artesanal, fins i tot encara que siguin exercides generalment per treballadors de qualificació escassa. La contenció salarial imposada per l’ajust laboral durant la crisi, que desincentiva la inversió en tecnologia, juntament amb els canvis legislatius en la regulació de la contractació laboral, que han incrementat la contractació flexible, reforcen l’efecte protector sobre aquesta mena de llocs de treball.
2. Estructura de l’ocupació segons les habilitats requerides
A fi de completar l’anàlisi dels canvis recents en el mercat laboral espanyol, hem fet servir també la nova classificació internacional d’ocupacions ISCO-08 (ILO, 2012), que defineix cada feina a partir de les habilitats requerides per a desenvolupar eficaçment les tasques i responsabilitats que es requereixen. En particular, es defineixen quatre nivells d’habilitat, vinculats als diferents tipus d’ocupacions:
-
Les ocupacions relacionades amb el nivell 1 requereixen fer tasques físiques o manuals, simples i rutinàries. Per executar-les de manera competent, en general n’hi ha prou amb l’educació primària.
-
Les ocupacions relacionades amb el nivell 2 d’habilitats impliquen fer tasques que exigeixen habilitats numèriques i de lectoescriptura relativament avançades, com també destresa manual i competència en comunicació interpersonal. En general, les habilitats que es requereixen s’obtenen en la primera etapa d’educació secundària, encara que per a algunes ocupacions cal l’educació secundària completa o, fins i tot, formació especialitzada.
-
Les ocupacions del nivell 3 d’habilitats estan associades a la realització de tasques tècniques i pràctiques complexes per a les quals cal un ampli conjunt de coneixements pràctics, tècnics i procedimentals en un àmbit especialitzat. En general, aquestes competències s’obtenen amb l’educació superior.
-
Finalment, el nivell 4 està relacionat amb feines que es basen en l’exercici de tasques que requereixen la capacitat per a la presa de decisions i la resolució de problemes complexos. En general, s’associen als nivells de qualificació més elevats.
Hem agrupat els canvis laborals segons les habilitats dominants en els diferents llocs de treball creats: bàsiques (predomini dels nivells 1 i 2), intermèdies (predomini del nivell 2 en ocupacions artesanals i de feines qualificades) i complexes (predomini dels nivells 3 i 4).
Al gràfic 3 veiem que, després de l’ajust i la reactivació del mercat laboral, i malgrat la magnitud dels nous llocs de treball creats, l’estructura ocupacional no ha sofert canvis notables pel que fa a les habilitats requerides, i s’ha mantingut la polarització que ja hi havia, la qual cosa posa de manifest la resistència al canvi del model productiu dominant. És significatiu també que la demanda d’habilitats bàsiques continua predominant en la creació de nova ocupació a Espanya. El gràfic mostra les habilitats que es demanen per als nous llocs de treball.
3. Cap a un increment del desajust educatiu
Un efecte complementari d’aquesta evolució del mercat laboral a Espanya, amb predomini creixent dels llocs de treball que només requereixen habilitats bàsiques, és el desajust en funció del nivell educatiu, tal com mostren les dades que inclou el gràfic 4. Així, les dades del final del 2017 indiquen que, malgrat que l’ocupació amb estudis superiors és clarament predominant (42,8%), la demanda d’habilitats complexes és molt menys important (32,6%).
En aquest context d’alta disponibilitat de treballadors amb nivells educatius elevats i polarització en la creació d’ocupació (en què els llocs de treball que exigeixen més qualificació augmenten, però no tant com els de menys qualificació, com ja vèiem al gràfic 2), es produeix un desplaçament creixent de treballadors amb alts nivells d’estudis cap a feines que requereixen competències i habilitats més senzilles, i que tradicionalment havien estat ocupades per treballadors menys qualificats.
4. Conclusions
Amb prou feines comencem a percebre les primeres manifestacions d’un procés d’automatització creixent de l’activitat econòmica, els principals elements propulsors del qual són els avanços en la intel·ligència artificial i la robòtica. Aquesta nova onada de canvi tecnològic es presenta com potencialment disruptiva i de naturalesa diferent de les anteriors, perquè les tecnologies emergents tenen la capacitat de substituir habilitats tant manuals com cognitives i perquè els avanços en les aptituds relacionades amb la lògica, el càlcul, el processament de la informació i l’aprenentatge automàtic progressen molt ràpidament.
L’economia espanyola no és immune als efectes de la revolució digital. La polarització creixent del mercat laboral podria suggerir que l’ús de la tecnologia al nostre país substituirà més llocs de treball que no als països del nostre entorn. Aquesta influència en el mercat laboral, però, es veu matisada, almenys temporalment, per les característiques de l’ocupació generada durant la reactivació econòmica en curs, que ha prioritzat les feines repetitives, però no les excessivament estandarditzades. Altres conseqüències d’aquest procés de polarització –com ara la baixada de la renda mitjana a causa de la creació majoritària de feines que requereixen una baixa qualificació, o el desajust entre treballadors cada vegada més formats que no troben feines d’acord amb el seu nivell de qualificació– sí que han afectat més clarament el mercat de treball espanyol els darrers anys.
La creació majoritària de llocs de treball que requereixen, en un extrem, nivells limitats de competència i, en l’altre, habilitats complexes, i els dèficits en l’organització del mercat laboral, tot plegat posa de manifest que l’adaptació als reptes que implica l’ús cada vegada més intensiu de la tecnologia resulta insuficient. L’objectiu prioritari de les polítiques públiques i les estratègies empresarials hauria de ser accelerar aquesta adaptació i implementar mecanismes de compensació al canvi tecnològic digital.
5. Referències
ANTZ, M.; GREGORY, T. i ZIERAHN, U. (2016). «The Risk of Automation for Jobs in OECD Countries. A comparative Analysis.» OECD Social, Employment and Migration Working Papers, 189.
AUTOR, D. H. (2015). «Why Are There Still So Many Jobs? The History and Future of Workplace Automation.» Journal of Economic Perspectives, Vol 29 (3): 3-30.
EUROFOUND (2016). «What do Europeans do at work? A task-based analysis. European Jobs Monitor 2016.» European Foundation for the Improvement of Living and Working Conditions.
FREY, C. B. i OSBORNE, M. (2013). «The Future of Employment: How Susceptible are Jobs to Computerization?.» Working Paper. Oxford Martin School. University of Oxford.
ILO (2012). International Standard Classification of Occupations (ISCO-08).
MARCOLIN, L.; MIROUDOT, S. i SQUICCIARINI, M. (2016). «Routine Jobs, employment and technological innovation in global value chains.» OECD Science, Technology and Industry Working Papers, 2016/01. OECD Publishing.
MOKYR, J.; VICKERS, C. i ZIEBARTH, N. L. (2015). «The History of Technological Anxiety and the Future of Economic Growth: Is This Time Different?.» Journal of Economic Perspectives, Vol 29 (3): 31-50.
NÜBLER, I. (2016). «New technologies: A jobless future or golden age of job creation?» Working Paper, 13. International Labour Office.
WORLD BANK (2016). «World Development Report: Digital Dividends.» World Bank.
WORLD ECONOMIC FORUM (2016). «The Future of Jobs Employment,» Skills and Workforce Strategy for the Fourth Industrial Revolution.
WTO (2017). «World Trade Report: Trade, technology and jobs.» World Trade Organization.
Classificació
Etiquetes
Temàtiques
Continguts relacionats
El jovent espanyol i el portuguès fa servir el mòbil diferent?
Els joves de tots dos països fan servir el mòbil d’una manera semblant; no obstant això, hi ha unes lleugeres diferències.
Formació Professional Dual i inserció laboral a Catalunya
És l'FP Dual el model més avantatjós per a la incorporació laboral dels joves? Els graduats de la FP Dual treballen més dies a l'any i guanyen més.
Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic
El 11,2% de la població presenta una probabilitat elevada de patir una situació d'assetjament en el seu lloc de treball i poden desenvolupar un trastorn d'ansietat generalitzada. Com detectar possibles casos d'assetjament psicològic?
Estils d’aferrament: els vincles afectius condicionen l’ús del mòbil entre els joves i la seva satisfacció relacional
Els joves que han establert vincles afectius i emocionals segurs utilitzen el mòbil majoritàriament per a comunicar-se i socialitzar. Què passa amb els joves que el fan servir per evadir-se?