Fractura entre rics i pobres

Fractura entre rics i pobres

Jordi Sevilla, Belén Santa Cruz i Diana Ortega, economistes

Punts clau
  • 1
       Espanya ha esdevingut un país com més va més desigual, on cada vegada hi ha més rics, però també més pobres. Això genera unes dinàmiques de polarització que condueixen a una societat dual que avança a dues velocitats. Una fractura multidimensional que, a partir dels diferents indicadors analitzats, podem afirmar que existeix, és àmplia i té diverses implicacions socials, econòmiques i, fins i tot, polítiques, per la qual cosa no obeeix simplement a la mera absència d’ingressos.
  • 2
       La desigualtat a Espanya és alta, supera la mitjana europea i, a més a més, té un component estructural. Els alts nivells d’inequitat de renda i de riquesa, com també els greus problemes d’igualtat d’oportunitats –amb un ascensor social que no funciona com hauria de fer-ho–, donen lloc a una transmissió intergeneracional de la pobresa, és a dir, al fet que la pobresa esdevingui hereditària.
  • 3
       La radiografia de la pobresa i l’exclusió social a Espanya palesa un fort increment de persones que es troben en aquesta situació, tant després de la crisi financera del 2008 com després de la pandèmia de la covid-19. El 25,5% de la població espanyola es troba en situació de vulnerabilitat.
  • 4
       A més a més, la covid-19 no ha afectat de la mateixa manera tota la població, sinó que ha impactat més a les zones més humils i entre els col·lectius més vulnerables. Un informe recent d’Oxfam Intermón estima un increment de la pobresa del 22,9% en l’últim any, la qual cosa marca màxims de l’última dècada.
  • 5
       El sistema espanyol presenta una desigualtat en la distribució de renda i riquesa (bàsicament pel mercat laboral i un teixit econòmic amb baixa productivitat i unes dimensions empresarials reduïdes). A més, aquesta desigualtat no es redueix prou, sobretot si fem una comparació amb països de l’entorn europeu, després de l’actuació d’un model de redistribució i de protecció social que no és capaç de solucionar els problemes actuals i manté nombrosos col·lectius socials en l’exclusió. La capacitat per reduir la pobresa i la desigualtat és més baixa que en altres països de la zona euro i, d’altra banda, el sistema no s’adreça sempre a aquells que en tenen més necessitat.
  • 6
       Amb el creixement econòmic per ell mateix no n’hi haurà prou per superar aquesta fractura, de manera que cal revisar i actualitzar els mecanismes existents i incorporar-ne de nous. Del debat amb dotze experts en la matèria es desprenen propostes de solució concretes, com ara reduir les despeses fiscals, la descàrrega de la tributació sobre les rendes del treball cap a les rendes del capital, un ingrés mínim vital, l’increment de les prestacions adreçades als decils més baixos de la distribució i la millora de les prestacions per fill a càrrec, una política industrial moderna i innovadora amb l’augment de la inversió en R+D+I fins al 3% del PIB, una nova llei de lloguer d’habitatges i una ampliació del parc d’habitatge social, l’educació infantil universal o l’increment de la despesa en dependència, entre altres.
  • 7
       Aquesta fractura ens converteix en una societat més vulnerable amb vista a afrontar etapes menys positives del cicle econòmic en el futur immediat, però també a l’hora d’abordar els grans reptes de futur a mitjà i a llarg termini. Resoldre aquesta fractura en el present vol dir invertir en el futur de la societat.
Xifres clau
Xifres clau

Classificació

Autors

Jordi Sevilla, Belén Santa Cruz i Diana Ortega , economistes

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

Article

La desigualtat salarial durant la pandèmia: les ajudes públiques

Quin impacte ha tingut la crisi econòmica generada per la covid-19 sobre la desigualtat salarial? N’hi ha hagut prou amb els ajuts públic? Analitzem quins han estat els col·lectius més afectats.

Bones pràctiques

Propostes per reduir la pobresa infantil

Com es pot esquivar la transmissió intergeneracional de la pobresa? Analitzem propostes que defensen una prestació universal per fill i altres polítiques que proposen ajuts selectius a famílies pobres amb fills.

Infodada

Exclusió social del mercat de treball

La diferència en la taxa de desocupació d’homes i dones al nostre país és més gran que la mitjana europea. Com ha evolucionat durant els últims anys de crisi econòmica?

Infodada

Formació de capital humà

Taxa d'abandonament prematur de l'educació i la formació a Espanya i la UE-27.

També et pot interessar

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Infodada

Taxa de fecunditat

Taxa de fecunditat

Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.