Vés enrere Evolució de la bretxa salarial entre joves autòctons i immigrants a Espanya

Informe

Evolució de la bretxa salarial entre joves autòctons i immigrants a Espanya

Begoña Cueto, Marta González Escalonilla i María José Pérez Villadoniga, Universitat d'Oviedo;
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre desigualtat social (LL2020_5)

Aquest estudi analitza les trajectòries salarials dels joves que van entrar per primera vegada al mercat de treball entre el 2007 i el 2015. L’evolució mostra que les persones que comencen la seva vida laboral en un moment de crisi econòmica tenen salaris més baixos que les que ho fan en períodes d’expansió, i aquests efectes perduren a llarg termini. Si bé no s’observen diferències segons el gènere, el nivell educatiu provoca diferents impactes. Sembla que els més afectats a curt termini són els joves amb estudis bàsics, els salaris dels quals es van reduir substancialment durant la Gran Recessió, tot i que s’observa una millora durant la fase de recuperació. D’altra banda, hi ha diferències entre els joves segons el lloc de naixement: d’entrada, els nascuts a Espanya tenen salaris més baixos que els nascuts fora d’Espanya. No obstant això, la distància entre els uns i els altres es va reduint perquè els salaris dels treballadors autòctons experimenten un creixement més gran. Finalment, les persones que han nascut a l’Amèrica del Sud i a l’Àfrica són les que pateixen les pèrdues salarials més importants si s’incorporen al mercat laboral en una època de crisi econòmica.
Punts clau
  • 1
       Durant la Gran Recessió es va produir un bloqueig en l’entrada de persones joves al mercat de treball, cosa que va dificultar la incorporació laboral d’aquest col·lectiu. El nombre de joves que van entrar per primera vegada al mercat de treball es va reduir a la meitat el 2012 respecte al 2007.
  • 2
       Les persones que entren al mercat laboral durant una crisi econòmica tenen salaris més baixos que les que ho fan en períodes d’expansió. El 2012, el salari anual d’entrada suposava el 60% d’aquest mateix salari el 2007.
  • 3
       Les persones nascudes fora d’Espanya tenen salaris anuals d’entrada al voltant d’un 10% més alts que les nascudes a Espanya. No obstant això, al cap d’un any, amb la mateixa experiència laboral, el salari dels autòctons augmenta més que el de les persones nascudes fora d’Espanya amb la mateixa experiència. Al cap de cinc anys, la diferència és favorable als autòctons.
  • 4
       Els joves amb un nivell educatiu baix –tant autòctons com immigrants– són els que pateixen les pèrdues salarials més importants derivades d’entrar al mercat de treball durant una crisi. Aquests salaris anuals es redueixen a la meitat.
  • 5
       Les diferències en trajectòria salarial entre autòctons i immigrants són més importants entre els qui tenen un nivell educatiu més alt.
  • 6
       L’impacte de la crisi és diferent en funció de la regió d’origen. Els joves nascuts a l’Amèrica del Sud i a l’Àfrica són els que pateixen un efecte negatiu més important.
L’entrada de joves al mercat de treball es va reduir a la meitat el 2012 respecte al 2007
L’entrada de joves al mercat de treball es va reduir a la meitat el 2012 respecte al 2007

Nombre d’altes per primera vegada a la Seguretat Social segons el lloc de naixement, i percentatge que representen les altes dels nascuts fora d’Espanya sobre el total, 2007-2015.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Usos, habilitats i actitud en matèria de tecnologia digital. Hi ha una bretxa de gènere?

Els nois consideren que són més hàbils que les noies en matèria de tecnologia i de comunicació digital, mentre que les noies pensen que estan més preparades en els aspectes ètics i de seguretat.

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Activitat

Europa, terra d’acollida per a tothom?

Som igual de solidaris amb tots els refugiats? En aquest cicle de conferències, coorganitzat amb l’Associació Catalana de Sociologia, analitzarem el paper d’Europa com a terra d’acollida.

Informe

El salari mínim, una mesura a favor del pacte social

El salari mínim interprofessional va augmentar un 29,1 % entre el 2019 i el 2020. Quins efectes ha tingut aquest increment en el benestar social i la lluita contra la desigualtat?

Informe

Desigualtat i pacte social

¿Quina extensió té la desigualtat a Espanya? Presentem un compendi d’11 informes que tracten els seus factors determinants i les polítiques necessàries per reduir-la.

També et pot interessar

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia


Inclusió social

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya


Inclusió social

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.