Publicador de continguts

Evolució de la bretxa salarial entre joves autòctons i immigrants a Espanya

Informe

Evolució de la bretxa salarial entre joves autòctons i immigrants a Espanya

Begoña Cueto, Marta González Escalonilla i María José Pérez Villadoniga, Universitat d'Oviedo;
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre desigualtat social (LL2020_5)

Aquest estudi analitza les trajectòries salarials dels joves que van entrar per primera vegada al mercat de treball entre el 2007 i el 2015. L’evolució mostra que les persones que comencen la seva vida laboral en un moment de crisi econòmica tenen salaris més baixos que les que ho fan en períodes d’expansió, i aquests efectes perduren a llarg termini. Si bé no s’observen diferències segons el gènere, el nivell educatiu provoca diferents impactes. Sembla que els més afectats a curt termini són els joves amb estudis bàsics, els salaris dels quals es van reduir substancialment durant la Gran Recessió, tot i que s’observa una millora durant la fase de recuperació. D’altra banda, hi ha diferències entre els joves segons el lloc de naixement: d’entrada, els nascuts a Espanya tenen salaris més baixos que els nascuts fora d’Espanya. No obstant això, la distància entre els uns i els altres es va reduint perquè els salaris dels treballadors autòctons experimenten un creixement més gran. Finalment, les persones que han nascut a l’Amèrica del Sud i a l’Àfrica són les que pateixen les pèrdues salarials més importants si s’incorporen al mercat laboral en una època de crisi econòmica.
Punts clau
  • 1
       Durant la Gran Recessió es va produir un bloqueig en l’entrada de persones joves al mercat de treball, cosa que va dificultar la incorporació laboral d’aquest col·lectiu. El nombre de joves que van entrar per primera vegada al mercat de treball es va reduir a la meitat el 2012 respecte al 2007.
  • 2
       Les persones que entren al mercat laboral durant una crisi econòmica tenen salaris més baixos que les que ho fan en períodes d’expansió. El 2012, el salari anual d’entrada suposava el 60% d’aquest mateix salari el 2007.
  • 3
       Les persones nascudes fora d’Espanya tenen salaris anuals d’entrada al voltant d’un 10% més alts que les nascudes a Espanya. No obstant això, al cap d’un any, amb la mateixa experiència laboral, el salari dels autòctons augmenta més que el de les persones nascudes fora d’Espanya amb la mateixa experiència. Al cap de cinc anys, la diferència és favorable als autòctons.
  • 4
       Els joves amb un nivell educatiu baix –tant autòctons com immigrants– són els que pateixen les pèrdues salarials més importants derivades d’entrar al mercat de treball durant una crisi. Aquests salaris anuals es redueixen a la meitat.
  • 5
       Les diferències en trajectòria salarial entre autòctons i immigrants són més importants entre els qui tenen un nivell educatiu més alt.
  • 6
       L’impacte de la crisi és diferent en funció de la regió d’origen. Els joves nascuts a l’Amèrica del Sud i a l’Àfrica són els que pateixen un efecte negatiu més important.
L’entrada de joves al mercat de treball es va reduir a la meitat el 2012 respecte al 2007
L’entrada de joves al mercat de treball es va reduir a la meitat el 2012 respecte al 2007

Nombre d’altes per primera vegada a la Seguretat Social segons el lloc de naixement, i percentatge que representen les altes dels nascuts fora d’Espanya sobre el total, 2007-2015.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Bretxes de gènere en la valoració de les condicions laborals

Què pesa més que el sou? Flexibilitat, desplaçaments curts i un bon clima laboral…, tot i que la diferència més gran sorgeix quan entra en joc la seguretat pel que fa a l’assetjament.

Article

Conductes suïcides entre els joves estudiants de Catalunya: factors de risc i protecció

Els últims anys, les conductes suïcides entre els joves s’han consolidat com una de les principals causes de mort no natural en aquest grup d’edat. Aquest estudi analitza la prevalença d’aquestes conductes i els factors de risc i protecció associats en joves estudiants d’entre 16 i 22 anys a Catalunya.

Article

Estratificació social immigrants

Com es configura la desigualtat social a Espanya? El 33 % pertany a les classes alta i mitjana alta; el 24 %, a les classes mitjana i mitjana baixa, i el 43 %, a les classes baixa i molt baixa.

Article

Factors de risc dels processos migratoris i incidència en el malestar psicològic dels menors migrants sense referent adult

Com influeixen els factors posteriors a la migració en el benestar psicològic dels menors que arriben sense acompanyament familiar?

Article

Desigualtats adolescents espais verds urbans

Els adolescents aprofiten els espais verds urbans? Segons aquest estudi, només l’11,6 % en visita algun cada dia, i els més vulnerables socialment els visiten menys.

També et pot interessar

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades

Article

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades


Inclusió social

Aquest estudi aporta dades empíriques sobre polítiques d’inclusió social a Espanya que mostren impactes significatius en ocupació, suport social, educació, competències digitals i habitatge. Els resultats reforcen la importància de dissenyar polítiques públiques basades en l’evidència.

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?

Article

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?


Inclusió social

El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per tenir més fills.

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat

Article

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat


Inclusió social

Les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden contribuir a augmentar la fecunditat, ja que milloren la compatibilitat entre feina i maternitat, tot i que també plantegen reptes per a la contractació femenina.