El coeficient de Gini mesura la desigualtat en la distribució de la renda. Per facilitar-ne la interpretació, els valors (del 0 a l’1) es multipliquen per 100, de manera que oscil·len entre 0 i 100. Un coeficient pròxim al zero indica una distribució més igualitària, mentre que un coeficient pròxim a 100 implica una elevada concentració de la renda en un nombre reduït d’individus i, per tant, una desigualtat més gran.
Les persones pobres tenen més probabilitatsde tenir una carència addicional
i menys probabilitats de deixar de patir una que les persones que no són
pobres.
El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els
d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la
desigualtat econòmica a Espanya?
Un 33% de l’alumnat amb menys capacitat econòmica assisteix a classes
particulars, en contrast amb el 57% de l’alumnat del perfil més alt. Els
diferencials en la participació en activitats extraescolars pel que fa a la
capacitat econòmica es fan més amplis a l’ESO.
Aquest estudi aporta dades empíriques sobre polítiques d’inclusió social a
Espanya que mostren impactes significatius en ocupació, suport social,
educació, competències digitals i habitatge. Els resultats reforcen la
importància de dissenyar polítiques públiques basades en l’evidència.
El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte
limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat
per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per
tenir més fills.
Les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden
contribuir a augmentar la fecunditat, ja que milloren la compatibilitat
entre feina i maternitat, tot i que també plantegen reptes per a la
contractació femenina.