Les previsions d’un augment significatiu en la prevalença de malalties mentals després de la pandèmia de la covid-19 s’han confirmat a tot el món, en particular pel que fa als problemes de salut mental més freqüents, com ara la depressió i l’ansietat. Algunes d’aquestes conseqüències ja es van fer paleses durant el primer any després de l’esclat del coronavirus; entre d’altres, l’ansietat provocada per la por al contagi i una preocupació crònica sobre la covid-19, així com trastorns de salut mental entre els professionals sanitaris que havien viscut situacions traumàtiques treballant en primera línia. Tot i això, els principals augments de les malalties mentals es van pronosticar a mitjà i a llarg termini com a conseqüència dels alts nivells d’estrès i d’incertesa patits.

D’altra banda, els problemes preexistents també poden empitjorar la resposta d’una persona davant d’una situació social inestable, i els individus als quals abans de la pandèmia se’ls havien diagnosticat malalties de salut mental presentaven un risc més elevat de patir símptomes greus de covid-19 i mortalitat per SARS-CoV-2.

Arran d’aquestes consideracions, els autors van dur a terme un estudi ampli sobre població adulta de Catalunya, el qual tenia per objectiu avaluar de manera prospectiva la salut mental en el període posterior al confinament. Les històries clíniques electròniques dels registres sanitaris públics anteriors a la pandèmia van servir com a dades de referència i van permetre fer una descripció exhaustiva dels diagnòstics i els tractaments de salut mental previs.

Després del primer brot de la covid-19 a Catalunya, declarat el març del 2020, es va tornar a contactar amb els participants a l’estudi i es van recollir dades sobre el seu estat de salut mental entre els mesos de maig i octubre del 2020. Aquest conjunt de dades va permetre descriure la salut mental de la població de Catalunya immediatament després del primer brot de la pandèmia i del subsegüent confinament, la fase més restrictiva del qual va perllongar-se fins a finals d’abril del 2020. El 2021, es va contactar una vegada més amb els participants per fer-ne el seguiment. Aquest article ofereix els resultats de l’avaluació realitzada el mateix any a 7.255 participants. El 2023 s’està duent a terme una tercera onada d’avaluacions.

El 2021, més del 7% dels participants a l’estudi presentaven símptomes de depressió greu i més del 12%, d’ansietat greu. Els participants als quals se’ls havia diagnosticat alguna malaltia de salut mental abans de la pandèmia estaven sobrerepresentats als grups de participants amb depressió greu i ansietat greu, de la mateixa manera que les dones, els participants de menys de 50 anys, els que tenien un baix nivell educatiu i aquells als quals se’ls havia diagnosticat covid-19.

Aquests percentatges eren una mica superiors als del 2020: un 5,9% en el cas de la depressió greu i un 11,8% en de l’ansietat greu. A Catalunya, la prevalença postpandèmica a la població adulta total va ser de 305.207 casos de depressió greu i de 653.229 casos d’ansietat greu. 

El 2021, el 2% dels participants que el 2020 havien declarat no patir depressió presentaven una depressió greu, mentre que el 12,9% van declarar símptomes de depressió moderada. Alhora, el 17% dels participants que el 2020 havien declarat símptomes de depressió greu no van mostrar indicis de depressió un any després. Prop de la meitat dels participants que el 2020 havien patit una depressió greu van continuar patint-la el 2021, i més del 85% dels que no havien patit cap depressió el 2020 van continuar sense patir-la el 2021.

Les dades obtingudes per a l’ansietat van ser semblants. Tot i això, el percentatge de participants que el 2020 no van patir ansietat i que el 2021 van seguir sense patir-la és inferior respecte de les dades obtingudes per a la depressió (76% en el cas de l’ansietat i 85% en el de la depressió). D’altra banda, al voltant de la meitat dels que van declarar ansietat greu el 2020 la seguien patint el 2021.

Per identificar les experiències d’episodis traumàtics, es va utilitzar la pregunta de cribratge «Des de l’inici de la pandèmia el març del 2020, ha experimentat episodis que considera molt estressants o traumàtics?». Del total dels participants, 521 (el 7,2%) van respondre afirmativament aquesta pregunta. Posteriorment, es van explorar els símptomes de trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT) en les persones que havien identificat una exposició a un episodi traumàtic. Més del 30% d’aquests participants presentaven símptomes de TEPT rellevants des del punt de vista clínic; entre d’altres, un reviure de l’experiència traumàtica, una modificació de les pautes de comportament per evitar recordar l’episodi traumàtic patit, o canvis en les relacions i l’estat d’ànim arran de l’experiència viscuda. Aquests participants representaven el 2,4% del total.

Tot i que el 2020 es van impulsar polítiques i intervencions destinades a mitigar l’impacte de la covid-19, encara no se sap fins a quin punt resulten eficaces a l’hora de determinar aquest impacte en la salut mental. A l’estudi, es va demanar als participants que descrivissin com havien utilitzat els serveis de salut mental i avaluessin la qualitat de l’assistència rebuda. Dels 7.255 participants que conformaven el total de la mostra, 1.151 (el 15,9%) van declarar que necessiten l’ajuda de professionals de la salut mental des de l’inici de la pandèmia. D’aquests, només el 23,9% van accedir a serveis públics de salut mental, mentre que el 24,8% van consultar un especialista privat en aquesta àrea, i el 51,3% no van consultar cap servei de salut mental. De les principals raons per les quals no van accedir a cap servei de salut mental, cal citar les següents: no saber qui demanar ajuda (30%), tenir por d’enfrontar-se a situacions experimentades (17%), i tenir por de contagiar-se de SARS- CoV-2 (3,6%). Gairebé la meitat dels enquestats (47%) van citar altres raons no especificades. La puntuació mitjana de la qualitat dels serveis de salut mental rebuts va ser de 6,3 sobre 10.

L’estudi COVICAT/CONTENT posa de manifest que és urgent conscienciar sobre les conseqüències que la pandèmia i el confinament consegüent han suposat per a la salut mental. Aquestes conseqüències es van fer paleses a curt termini; ara, s’ha comprovat que aquests efectes van durar almenys un any i van incidir en múltiples aspectes de la salut mental. Els casos greus requereixen assistència clínica, i l’augment de les taxes de depressió greu, ansietat i TEPT incrementa la càrrega d’un sistema sanitari ja desbordat. Els trastorns mentals presenten llargs períodes de latència, motiu pel qual cal que les estratègies de preparació davant de futures pandèmies tinguin en compte tant les respostes d’emergència que requereixin com els efectes que puguin tenir sobre la salut mental de la població.

ABBASI, J. (2020): «Taking a Closer Look at COVID-19, Health Inequities, and Racism», JAMA, 324(5) [https://doi.org/10.1001/jama.2020.11672].

GOLDBERG, X., et al. (2022): «Mental health and COVID-19 in a general population cohort in Spain (COVICAT study)», Social Psychiatry and Psychiatric Epidemiology, 57(12) [https://doi.org/10.1007/s00127-022-02303-0].

HOLMES, E. A., et al. (2020): «Multidisciplinary research priorities for the COVID-19 pandemic: a call for action for mental health science», The Lancet Psychiatry, 7(6) [https://doi.org/10.1016/s2215-0366(20)30168-1].

PAPPA, S., et al. (2020): «Prevalence of depression, anxiety, and insomnia among healthcare workers during the COVID-19 pandemic: A systematic review and meta-analysis», Brain Behavior and Immunity, 88 [https://doi.org/10.1016/j.bbi.2020.05.026].