Aquest article analitza com diferents sectors de la població espanyola van fer front de manera diferent, al llarg de dos anys, a les dificultats derivades de la pandèmia. De l’abril a l’agost del 2020 i del maig al desembre del 2021 es va dur a terme l’estudi COVICAT/CONTENT, que va considerar, per analitzar si les adversitats havien afectat de la mateixa manera la població, l’edat, el sexe, l’educació i els ingressos dels participants en l’estudi. Les persones amb més educació i ingressos van manifestar més dificultats per fer front al confinament el 2020, tant pel que fa a la vida social com a la gestió dels conflictes familiars. Tot i això, els participants amb un nivell d’ingressos més alt van informar d’un major suport social percebut. Des d’una perspectiva financera, les persones amb menys nivell educatiu i d’ingressos es van veure més afectades pel confinament i van travessar més dificultats econòmiques l’any següent. D’altra banda, els participants d’entre 40 i 50 anys van mostrar una resiliència més baixa per recuperar-se de les dificultats econòmiques experimentades el 2020, i van persistir les dificultats que van patir el 2021, per comparació amb grups de més edat. No es van observar diferències per sexe en cap de les dimensions explorades.

Els participants en l’estudi havien de respondre preguntes sobre si, a conseqüència del confinament, havien vist minvada la seva capacitat per socialitzar (sortir, veure amics o familiars, anar a bars o restaurants, participar en altres esdeveniments socials...) o la seva manera d’abordar els conflictes al si familiar (si aquests havien estat més freqüents del que és habitual, o si havien sorgit de dificultats en la conciliació familiar i laboral). Aquestes persones van manifestar més dificultats per abordar conflictes familiars (com el desequilibri ocasionat per la conciliació laboral i familiar, o disputes a casa) que problemes derivats de la incapacitat de socialitzar a causa de l’ordre de confinament. No hi va haver diferències significatives per sexe en cap dels àmbits abordats, ni per edat pel que fa a qüestions familiars. Ara bé, segons el nivell educatiu i els ingressos, sí que es van observar diferències significatives. Els participants amb nivells d’estudis i d’ingressos més alts van manifestar més dificultats derivades tant de la impossibilitat de socialitzar com de la intensificació dels conflictes familiars. Això és particularment significatiu pel que fa al nivell educatiu. D’altra banda, la població de més edat va ser la que va manifestar no haver patit tant la prohibició de les reunions socials.

L’estudi va abordar dues dimensions del suport social rebut: la capacitat de compartir i comentar en confiança aspectes importants de la vida, així com la percepció de la cura i l’afecte rebuts. Per a tots els participants, el suport social va minvar el 2021 amb relació a l’any del confinament. En observar les diferències per grups, no s’observen canvis significatius pel que fa al suport social rebut segons l’edat o el sexe. Respecte de l’educació, els que comptaven amb estudis universitaris van informar de nivells de suport social més grans que els altres participants amb un nivell educatiu més baix, tant el 2020 com l’any següent. No obstant això, les diferències més importants s’adverteixen en abordar el nivell d’ingressos: com més gran és aquest, més gran és el nivell de suport social percebut, amb tendències similars entre tots dos anys.

La investigació va explorar, a més, si els participants havien patit problemes financers a l’hora d’efectuar els pagaments regulars, com el del lloguer o el dels subministraments bàsics. En general, van ser més les persones que van experimentat problemes financers el 2020 que el 2021, tot i que això difereix segons les diferents variables estudiades.

Així, pel que fa a l’edat, la proporció de persones que van tenir problemes amb els pagaments durant el 2020 va ser més gran. Per al grup d’edat d’entre 40 i 50 anys, va persistir el mateix nivell de problemes econòmics el 2021, mentre que, per a tots els altres grups d’edat, la probabilitat de fer front a algun tipus de dificultat econòmica va minvar aquell mateix any.
Per sexe, una proporció més gran de persones va tenir problemes amb els pagaments el 2020 respecte del 2021, sense diferències significatives entre homes i dones.

Per nivells d’estudis, les úniques diferències significatives entre els dos anys es van donar dins del grup de persones amb un nivell d’estudis més baix: entorn del 12-16% de les persones van manifestar problemes per fer front a les seves factures el 2020 per comparació amb el 6%-10% de l’any següent. Les persones amb educació superior van tenir menys problemes per fer els pagaments regulars per contrast amb la resta dels grups, en tots dos anys.
Les diferències més grans van sorgir pel nivell d’ingressos dels participants: la probabilitat que els participants informessin de dificultats a l’hora de fer front als pagaments habituals corria paral·lela a la pèrdua de la seva capacitat adquisitiva. En els nivells d’ingressos més baixos (per sota de 800 euros al mes), entre el 29% i el 42% de les persones van manifestar haver patit problemes econòmics el 2020, i les xifres van augmentar al 34-52% el 2021. És l’únic grup socioeconòmic que va informar de més problemes econòmics el 2021 per comparació amb l’any anterior.

La pandèmia va tenir una sèrie de conseqüències negatives per al benestar i la situació financera de les persones a Espanya. La investigació duta a terme (COVICAT/CONTENT) va permetre explorar com els diferents grups analitzats van fer front de manera diferent l’impacte del confinament. 

Les persones amb un nivell més alt d’estudis i d’ingressos van manifestar haver experimentat més dificultats per complir les restriccions decretades pel Govern durant el confinament. Així, els va resultar especialment difícil tant suportar la prohibició de sortir de casa per socialitzar com gestionar l’agreujament dels conflictes familiars. Això pot deure’s al fet que els que gaudien d’una millor situació econòmica i d’un nivell d’estudis més alt havien tingut més accés a activitats socials de lleure abans de la pandèmia i, per això, van ser els més afectats per l’ordre de confinament. No obstant això, aquestes persones van ser les que van manifestar més nivells de suport social percebut, probablement pel fet que comptaven amb una xarxa social més àmplia i amb més mitjans econòmics. Així, és presumible que se’n poguessin valdre per buscar suport professional, la qual cosa resultaria sens dubte més difícil per a la població amb ingressos i nivell d’estudis més baixos. En general, el suport social percebut va ser significativament menor del setembre al desembre del 2021 que de l’abril a l’agost del 2020; la ciutadania es va esforçar per contactar amb els seus iguals del cercle més proper un cop es van relaxar les severes restriccions el maig del 2020.

Des d’una perspectiva financera, la pandèmia va representar un impacte més gran per als que tenien nivells més baixos d’estudis i d’ingressos. Per a les persones amb un nivell d’ingressos més baix, els problemes econòmics es van agreujar el 2021; això podria deure’s al deute acumulat i a situacions d’atur sostingudes en el temps. El grup d’edat d’entre 40 i 50 anys va mostrar menys resiliència per recuperar-se de les dificultats econòmiques que van haver de fer front el 2020, i aquestes dificultats van persistir amb la mateixa intensitat el 2021, per comparació amb els grups de més edat.

De l’estudi dut a terme es desprèn la necessitat de facilitar ajut financer i suport social addicional a les persones amb nivells més baixos d’educació i d’ingressos. Això s’hauria d’articular mitjançant polítiques de curt termini destinades a abordar qüestions urgents que segueixen catàstrofes (com va ser la pandèmia de la covid-19) i a través de polítiques de llarg termini destinades a resoldre les vulnerabilitats socials perquè noves crisis d’aquesta naturalesa no trobin a la població desprevinguda.

BLUNDELL, R., et al. (2021): Inequalities in education, skills, and incomes in the UK: The implications of the COVID-19 pandemic. Londres: IFS.

BROADHEAD, W. E., et al. (1988): «The Duke-UNC Functional Social Support Questionnaire. Measurement of social support in family medicine patients», Medical Care, 26(7).

GOLDBERG, X., et al. (2022): «Mental health and COVID-19 in a general population cohort in Spain (COVICAT study)», Social Psychiatry and Psychiatric Epidemiology, 57(12) 

WITTEVEEN, D., i VELTHORST, E. (2020): «Economic hardship and mental health complaints during COVID-19», Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 117(44)