Publicador de continguts

Article

De quina manera condicionen les nostres xarxes de coneguts el suport que donem a la redistribució econòmica i a la protecció social?

Miranda J. Lubbers, COALESCE Lab, Universitat Autònoma de Barcelona; Michał Bojanowski, COALESCE Lab, Universitat Autònoma de Barcelona i Universitat de Kozminski
Projecte seleccionat en la Social Research Call 2019

Encara que les relacions íntimes de les persones són essencials per al seu benestar, no sabem gran cosa sobre la influència que tenen en les nostres vides. Segons la hipòtesi plantejada pels investigadors socials, si s’exposa els individus a les condicions de vida d’altres grups socials, podria augmentar la seva empatia i solidaritat amb aquests grups i, per consegüent, influir també en les seves opinions polítiques. Mitjançant una enquesta feta a Espanya el 2021, aquesta recerca intenta verificar aquesta hipòtesi centrant-se en el suport dels individus a la redistribució econòmica i als sistemes de protecció social. Contràriament al que s’esperava, quan els enquestats tenien coneguts que cobraven, de mitjana, un sou baix o estaven a l’atur, amb més freqüència, estaven menys a favor de la redistribució i de la protecció social que els individus que tenien coneguts que cobraven un sou mitjà, amb independència de quins fossin els seus propis ingressos familiars. Per tant, en comptes de crear empatia, és possible que la xarxa de coneguts reforci la creença que els altres no mereixen protecció.
Punts clau
  • 1
       Cada individu té un entorn interpersonal únic, amb un nombre de coneguts divers que, a la vegada, tenen ocupacions diferents i un reconeixement professional diferent.
  • 2
       Les persones amb uns ingressos familiars alts tendeixen a tenir coneguts que cobren un sou alt.
  • 3
       No s’observen diferències en el nivell de suport a la redistribució i a la protecció social entre els enquestats amb uns ingressos familiars elevats, encara que tinguin més coneguts amb un sou baix, o més coneguts amb un sou alt.
  • 4
       Quan els enquestats amb uns ingressos familiars baixos tenen coneguts que cobren un sou baix, donen menys suport als sistemes de protecció social que els enquestats que tenen uns ingressos familiars baixos i els seus coneguts cobren un sou mitjà.
Miranda+LubbersCAT_1+%281%29.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Capital humà ambicions de creixement dels empresaris

Aquest estudi fa èmfasi en la necessitat d’alinear la formació acadèmica amb experiències empresarials reals.

Informe

Incertesa laboral i preferències per la redistribució d’ingressos

La dualitat entre contractes temporals i permanents condiciona el mercat de treball a Espanya i genera diferències de seguretat laboral i ingressos. Quin impacte té sobre les preferències de redistribució de la població?

Informe

Discapacitat, desigualtat i redistribució de la renda

Quin és l’impacte econòmic de la discapacitat? Aquest informe mostra que les llars amb algun membre amb discapacitat presenten menys nivells de renda.

Informe

Els ingressos del capital i la desigualtat de la renda a Espanya, 1980-2020

També et pot interessar

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades

Article

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades


Inclusió social

Aquest estudi aporta dades empíriques sobre polítiques d’inclusió social a Espanya que mostren impactes significatius en ocupació, suport social, educació, competències digitals i habitatge. Els resultats reforcen la importància de dissenyar polítiques públiques basades en l’evidència.

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?

Article

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?


Inclusió social

El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per tenir més fills.

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat

Article

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat


Inclusió social

Les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden contribuir a augmentar la fecunditat, ja que milloren la compatibilitat entre feina i maternitat, tot i que també plantegen reptes per a la contractació femenina.