Bones pràctiques
CURANT
Allotjament compartit i gestió de casos per a persones joves refugiades no acompanyades a Anvers
CURANT perseguia afavorir la inserció d’adolescents i joves refugiats no acompanyats mitjançant dues estratègies: l’acompanyament integral individualitzat i el suport de joves autòctons amb els quals cohabitaven. Es va desenvolupar a Anvers (Bèlgica) entre el novembre del 2016 i l’octubre del 2019.
Dades bàsiques
-
Nom original: Cohousing and case management for unaccompanied young adult refugees in Antwer (CURANT).
-
Àmbit geogràfic: Anvers (Bèlgica).
-
Entitat impulsora: Ajuntament d’Anvers, al capdavant d’un consorci d’entitats públiques i ONG.
-
Col·lectius als quals s’adreça: Adolescents i joves refugiats no acompanyats
-
Any d'inici: 2016.
-
Any d'acabament: 2019.
www.antwerpen.be/nl/overzicht/cohousingcurant-1
www.uia-initiative.eu/en/uia-cities/antwerp
1. Context
En fer els 18 anys, als joves refugiats no acompanyats se’ls retira la tutela estatal, l’allotjament i els programes formatius de què es beneficiaven fins aleshores. No obstant això, sovint continuen experimentant factors de vulnerabilitat, com ara traumes, manca d’habilitats i d’accés a les xarxes socials, i expectatives no gaire realistes. També pateixen dificultats per accedir a un habitatge, de la mateixa manera que els joves autòctons.
2. Objectius
El programa CURANT s’adreçava, d’una banda, a joves entre 17 i 21 anys amb estatus de refugiat o protecció subsidiària, que van arribar a Bèlgica sense família, i, de l’altra, a joves autòctons de 20 a 28 anys. L’objectiu era facilitar la inserció del primer grup mitjançant un acompanyament integral i el fet de compartir habitatge amb persones del segon grup, que prestaven un suport continuat a les del primer grup.
3. Intervenció
El programa es basava en una teoria de canvi explícita (Mahieu i Ravn, 2017). Després de triar els participants, se’ls emparellava i se’ls adjudicava una de les 25 unitats residencials disponibles, agrupades en quatre modalitats diferents, on havien d’estar 12 mesos, ampliables a 18. Per participar en el programa hi havia alguns incentius econòmics: el lloguer era assequible i la convivència no afectava els impostos ni les prestacions socials aplicables en altres circumstàncies.
A més a més de l’habitatge, se’ls facilitaven els suports següents:
-
Els joves refugiats es beneficiaven de l’acompanyament individual i integral d’un treballador social que, d’acord amb el model de gestió de casos, a més de formació, oferia orientació sobre els recursos comunitaris i teràpia psicològica.
-
Els joves autòctons rebien formació per a optimitzar la convivència i reforçar la seva tasca de suport.
El 80% del finançament del programa procedia del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) i l’altre 20% l’aportava el consorci organitzador.
4. Resultats
Es van fer dues avaluacions intermèdies i una de final, amb entrevistes al personal tècnic i als participants, com també observacions i una enquesta (Mahieu, Van Raemdonck i Clycq, 2019).
Van participar en el programa 81 joves refugiats i 77 d’autòctons. En acabar el programa, el nivell de neerlandès del primer grup havia millorat bastant o molt (76%), com també la seguretat a l’hora de parlar-ho (82%), la comprensió de l’idioma (76%), el coneixement pràctic de l’administració (82%), el benestar (84%), la freqüència d’ús del neerlandès (85%), les habilitats socials (67%), la comprensió dels costums autòctons (67%), el coneixement de la societat autòctona (67%) i la gestió dels diners (52%).
