Article

Crisi econòmica i classes socials: tots hi perdem, sobretot els més pobres

Olga Salido, professora de Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid

La crisi econòmica i financera ha afectat el nostre país amb una intensitat especial, però els efectes no han estat els mateixos per a tothom. Encara que l’empobriment del conjunt de la població ha estat generalitzat, les classes baixes n’han acusat molt més l’impacte. A diferència del que ha passat en altres països, l’augment de la desigualtat a Espanya s’explica més per la pèrdua de posicions dels estrats de renda més baixos que no pas per un enriquiment addicional dels més rics.
Punts clau
  • 1
       En termes reals, entre el 2007 i el 2013 la renda mitjana del 10% més pobre va baixar aproximadament el 30%, mentre que la del 10% dels més rics experimentava caigudes que amb prou feines superaven el 10%.
  • 2
       La quota de renda de les llars més riques (decil 10) ha passat de ser 9,5 vegades més alta que la del segment més pobre (decil 1) a 13,7 vegades, sobretot a causa de la caiguda de la renda de les classes baixes.
  • 3
       Aproximadament 3 de cada 4 persones que el 2008 pertanyien als grups de renda més baixos (decils 1 i 2) van continuar en la mateixa posició després de la fase més dura de la crisi.
  • 4
       La crisi no ha implicat gaires canvis en el repartiment del pastís, però ha contribuït a consolidar les situacions de desavantatge i, per tant, ha limitat les opcions de progressar dels més pobres.
Trajectòries de mobilitat dels diferents decils d’ingressos entre el 2008 i el 2011
Trajectòries de mobilitat dels diferents decils d’ingressos entre el 2008 i el 2011

Durant la primera fase de la crisi (2008-2011), que també va ser la més intensa, els més pobres van ser els grans perdedors. La immobilitat és màxima als extrems de la distribució d’ingressos: el 2011, tant rics com pobres es mantenien en bona mesura en les mateixes posicions de què partien al començament de la crisi. La mobilitat dels extrems és pràcticament inexistent (amb prou feines l’1 o el 2% travessa l’escala d’ingressos en un sentit o altre), de manera que el més probable per als pobres és continuar sent pobres tres anys més tard. Per als més pobres (decils 1 i 2), l’opció més probable és continuar a la mateixa classe d’origen o, com a molt, pujar als estrats més baixos de la classe mitjana. Per als més rics, la immobilitat és la norma: el 65,5% del decil 10 es manté en la mateixa posició; el 13,2% passa al decil 9, sense deixar de ser rics, i el 20% cau a la classe mitjana.

Les classes mitjanes: ni són un grup compacte, ni són les més vulnerables

Per a la classe mitjana, la mobilitat es produeix sobretot entre posicions dins el mateix grup. Aquest grup, però, té un comportament diferent en els extrems inferior i superior. La vulnerabilitat de la classe mitjana baixa ha estat més acusada durant la crisi (el 26% dels que el 2008 es trobaven al decil 3 cau en la pobresa), mentre que el 28,4% del decil 8 passen als decils més alts i a formar part, per tant, del grup dels rics.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Desigualtats en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19: qui tenia la capacitat de resposta?

Hi va haver desigualtat en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19? Ho analitzem en aquest estudi comparatiu centrat en la producció i distribució d’investigacions i les col·laboracions entre països.

Informe

Els ingressos del capital i la desigualtat de la renda a Espanya, 1980-2020

Informe

Entrar i sortir de la pobresa laboral a Espanya

Ja no n’hi ha prou amb tenir feina per sortir de la pobresa. Moltes llars, especialment amb menors, arrosseguen una pobresa laboral associada a salaris baixos o períodes d’inactivitat.

Informe

Risc de pobresa per a les persones en edat de treballar a Espanya

El risc de pobresa entre la població en edat de treballar va augmentar un 20 % durant la Gran Recessió. Quin paper hi tenen les transferències socials?

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

També et pot interessar

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social


Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat


Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Taxa de fecunditat

Infodada

Taxa de fecunditat


Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.