Publicador de continguts

Article

Cistella de la compra i ajudes no condicionades: ¿es pot parlar d’alimentació saludable?

Toni Mora, IRAPP, Universitat Internacional de Catalunya; Blanca Raidó Quintana, Creu Roja
Projecte seleccionat en la Social Research Call 2019 (LCF/PR/SR19/52540003)

Aquest estudi té per objecte conèixer i avaluar les compres d’aliments fetes per persones usuàries de Creu Roja que van rebre una targeta precarregada per utilitzar en establiments Bon Àrea durant un període de set anys (del 2016 al 2022). Només s’analitza l’aspecte nutricional dels aliments adquirits amb aquestes ajudes, i no pas el del total de l’alimentació de les llars. En concret, es disposa d’informació relativa a 18.449 targetes i a 450 establiments de tot el territori català, així com a un total de 4.742.146 productes alimentaris comprats i agregats a períodes mensuals. Per tal de poder avaluar des de diferents punts de vista tant la qualitat de l’alimentació com la de les compres fetes, s’han emprat cinc índexs complementaris. Atès que tots els índexs presenten una certa comparabilitat, s’han reescalat entre 0 i 100. Els valors pròxims a 100 impliquen compres més saludables.
Punts clau
  • 1
       El seguiment de la dieta mediterrània del conjunt de la mostra de beneficiaris de les ajudes de Creu Roja se situa per sota de l’evidència empírica per a la població espanyola: 42,4 vs. 53, i l’Índex d’Alimentació Saludable (50,5 vs. 71,3) també és inferior.
  • 2
       Pel que fa als tres índexs de referència a França (PNNS, HPI i FSA-NPS-DI), país amb una alimentació pròxima a la d’Espanya, la mostra de beneficiaris també registra valors per sota de l’evidència per a la població francesa.
  • 3
       Per característiques, no s’observen diferències en la tipologia del consum segons el sexe o l’edat del beneficiari de la targeta. En canvi, sí que s’aprecia una heterogeneïtat força important segons la nacionalitat: les compres més saludables corresponen a individus procedents del Magreb, d’Àsia i de la resta d’Àfrica, amb un 13,5%, un 12,0% i un 8,2%, respectivament, per sobre del valor dels espanyols.
  • 4
       Malgrat que les dades solament permeten analitzar les compres fetes gràcies a les ajudes, els resultats indiquen que l’adherència a un patró alimentari saludable per part d’aquesta població és inferior a la del valor global espanyol. Això suggereix que calen intervencions adreçades a millorar les pautes de compres alimentàries en els segments poblacionals més desafavorits econòmicament.
cestaDLaCompraCAT_0.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Escoles resilients: excel·lència en centres educatius en contextos de pobresa

Aquest informe analitza com alguns centres educatius a les Canàries (primària) i Catalunya (secundària) aconsegueixen que l’alumnat progressi més del que seria esperable, malgrat la vulnerabilitat social.

Article

Intervencions famílies ingressos baixos aliments més saludables

Com es pot motivar la compra d’aliments saludables per part de famílies amb ingressos baixos? La formació per mitjà de tallers va tenir un impacte més positiu.

Article

Dinàmica pobresa a Espanya i altres països europeus

Les persones pobres tenen més probabilitatsde tenir una carència addicional i menys probabilitats de deixar de patir una que les persones que no són pobres.

Informe

Entrar i sortir de la pobresa laboral a Espanya

Ja no n’hi ha prou amb tenir feina per sortir de la pobresa. Moltes llars, especialment amb menors, arrosseguen una pobresa laboral associada a salaris baixos o períodes d’inactivitat.

També et pot interessar

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades

Article

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades


Inclusió social

Aquest estudi aporta dades empíriques sobre polítiques d’inclusió social a Espanya que mostren impactes significatius en ocupació, suport social, educació, competències digitals i habitatge. Els resultats reforcen la importància de dissenyar polítiques públiques basades en l’evidència.

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?

Article

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?


Inclusió social

El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per tenir més fills.

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat

Article

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat


Inclusió social

Les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden contribuir a augmentar la fecunditat, ja que milloren la compatibilitat entre feina i maternitat, tot i que també plantegen reptes per a la contractació femenina.