Existeix un gradient educatiu i d’ingressos en la prevalença de l’obesitat, i les persones amb menys ingressos són les que generen els costos sanitaris més elevats pel que fa a l’obesitat. D’altra banda, les persones que viuen en la pobresa tenen més probabilitats de patir malnutrició. Per totes dues raons, les intervencions en aquests segments de la població són essencials. En estudis anteriors, s’ha analitzat la implementació de diferents estratègies per motivar les famílies amb ingressos baixos a optar per aliments saludables. Entre aquestes estratègies hi ha programes educatius, intervencions per fomentar el menjar saludable i incentius econòmics. Alguns estudis s’han hagut de fer amb mostres reduïdes per la dificultat d’arribar a aquestes llars més desafavorides. D’altra banda, en alguns casos s’ha abordat la qüestió a través d’experiments de laboratori en lloc de treball de camp. A més, com que en el cas dels infants els hàbits són molt mal·leables, gran part d’aquests estudis anteriors s’han centrat en llars amb infants o s’han adreçat específicament als infants.

Tenint en compte les limitacions dels estudis anteriors, l’estudi actual es proposava mesurar l’efecte dels tallers educatius, els missatges SMS informatius i les ajudes en efectiu per a la compra d’aliments en el cas de famílies de Catalunya que ja eren beneficiàries d’ajudes en efectiu per comprar menjar. La base de dades final contenia 1.429 beneficiaris d’ajudes en efectiu de Creu Roja Catalunya que prèviament havien accedit a participar en l’estudi. De tots els beneficiaris que constaven a la llista de la Creu Roja, només 23 individus finalment no van donar el consentiment. Del total, 1.406 van utilitzar els seus vals habituals a qualsevol supermercat durant el 2023; 1.213 ho van fer durant el període anterior a la intervenció, i 1.356, durant el període posterior. En total, 1.163 beneficiaris van fer servir els seus vals durant tots dos períodes. Després de ser acceptats a l’estudi, es va facilitar als participants informació sobre la protecció de dades, així com un document de consentiment informat, i el personal de la Creu Roja els va passar un qüestionari inicial. L’objectiu principal del qüestionari era avaluar la situació socioeconòmica i educativa dels participants, i també els seus hàbits alimentaris.

Es van establir quatre grups, incloent-hi un grup de control, i es van determinar tres intervencions excloents: (i) oferir tallers amb pautes d’alimentació; (ii) enviar vuit missatges SMS per fomentar unes compres d’aliments més saludables, i (iii) proporcionar una ajuda en efectiu consistent en un import addicional al que ja es tenia adjudicat per destinar a la compra d’aliments. Es va procedir a l’estratificació en l’àmbit de cada oficina per evitar els efectes de contagi entre els grups. Els 1.163 beneficiaris que finalment van participar en l’estudi es van distribuir en els diversos grups tal com s’indica a continuació: 345 no van ser objecte de cap intervenció, a 180 se’ls van oferir tallers, a 322 se’ls van enviar missatges SMS i 316 van rebre ajuda en efectiu addicional.

Es van utilitzar tres índexs complementaris per avaluar, des de diversos punts de vista, la salubritat dels aliments adquirits. Per poder fer comparacions, aquests índexs es van reescalar a 0-100. Els valors més propers a 100 impliquen compres més saludables. Els índexs utilitzats van ser l’índex d’alimentació saludable de la població espanyola (IASE), l’índex de cistell de la compra saludable (HETI, per les sigles en anglès) i l’índex de compra saludable (HPI, per les sigles en anglès). L’IASE mesura en quin grau la dieta de la població segueix les pautes d’alimentació per a Espanya. L’HETI se centra en la quantitat de diners que es gasten en els diferents grups d’aliments en comparació amb el que es recomana, i permet obtenir una puntuació per avaluar el seguiment de les recomanacions per part de la població. Finalment, l’HPI avalua la qualitat nutricional de les compres d’aliments de la llar combinant dues puntuacions: una que té en compte la varietat dels aliments comprats i una altra que avalua la salubritat d’aquests aliments. També es van considerar altres índexs per a l’estudi. No obstant això, l’equip de recerca va optar finalment per l’IASE perquè utilitza informació sobre nutrició que es refereix estrictament al context espanyol. També es van fer servir l’HETI i l’HPI perquè són enfocaments complementaris per avaluar la salubritat de les compres i analitzar la ràtio entre aliments saludables i no saludables en les compres mensuals. El primer es va desenvolupar per a Austràlia, i el segon, per a França.

L’equip de recerca va estimar els efectes mitjans de l’actuació (EMA) per a cada grup d’intervenció per separat. Els resultats posen de manifest que totes tres intervencions van tenir un impacte positiu en l’IASE (és a dir, en el contingut nutricional del menjar adquirit); aquí, l’impacte més significatiu es va observar amb els tallers, i el menys significatiu, amb les ajudes en efectiu addicionals. En canvi, per a l’índex HETI, els canals que van tenir un impacte positiu significatiu van ser els que proporcionaven informació (tallers i missatges SMS). Els tallers van tenir més efecte que els missatges en comparació amb el grup de control. En canvi, l’ajuda en efectiu addicional no va tenir cap impacte en els índexs que avaluen la qualitat de les compres (HETI i HPI). 
Els tallers van tenir més impacte, però van ser menys rendibles que els missatges SMS, que no van suposar cap cost. De mitjana, una sessió de formació va tenir un cost de 50 euros (depenent dels desplaçaments), perquè les van impartir nutricionistes qualificats que ja treballaven per a la Creu Roja.

Una vegada determinats els EMA, estimar els hipotètics EMA basant-se en diverses característiques és molt rellevant a l’hora de prendre decisions sobre polítiques. La intervenció podria tenir un impacte diferent en un grup d’individus que s’inscrivís en una covariant específica. Aquest enfocament va permetre examinar els efectes de l’actuació sense haver d’estratificar contínuament covariants com l’edat o l’import mitjà dels vals durant els períodes anterior i posterior a l’actuació. La intervenció va tenir més efecte per a les persones que van experimentar petits canvis en l’import del val que no pas per a les que van experimentar canvis significatius en l’ajuda.

Aquest estudi ha contribuït a la literatura existent sobre la compra d’aliments saludables per part de famílies amb ingressos baixos fent un assaig aleatori controlat entre famílies amb ingressos baixos que experimentaven situacions de vulnerabilitat extrema. Es van dur a terme tres tipus d’intervencions (tallers nutricionals, missatges SMS i ajuda en efectiu addicional) entre beneficiaris de vals proporcionats per Creu Roja Catalunya per a la compra d’aliments durant l’any 2023. Els resultats indiquen que l’actuació va tenir un impacte en els índexs IASE i HETI, però no en l’HPI. Si desagreguem les dades per grups d’intervenció, observem que l’impacte positiu de l’actuació sobre l’índex IASE (seguiment de les pautes d’alimentació) es va aconseguir amb totes tres intervencions. No obstant això, l’efecte aconseguit no va ser sempre significatiu en el cas de l’índex HETI, i en el cas de l’índex HPI —que, a més de la salubritat, també té en compte la varietat—, l’efecte de la intervenció desapareix.

Aquests resultats poden ser útils per als responsables de les polítiques sanitàries de Catalunya, com també en altres contextos, per veure com cal actuar amb les famílies amb ingressos baixos i en situació de vulnerabilitat extrema que ja reben ajuda en efectiu en forma de vals per comprar aliments.

Aquest estudi presenta algunes limitacions. En primer lloc, només es va mesurar l’impacte a curt termini de les intervencions. En segon lloc, la institució encarregada de la intervenció va ser la mateixa que ja facilita a aquestes persones l’ajuda que reben habitualment. És possible que la por de perdre les ajudes actuals condicionés les seves eleccions alimentàries durant l’assaig.

LIST, J. A.; SAMEK, A. S. (2015): «The behavioralist as nutritionist: Leveraging behavioral economics to improve child food choice and consumption». En: Journal of Health Economics, 39, 135-146.

LOEWENSTEIN, G.; PRICE, J.; VOLPP, K. (2016): «Habit formation in children: Evidence from incentives for healthy eating». En: Journal of Health Economics, 45, 47-54.

MORA, T.; LOPEZ‐VALCARCEL, B. G. (2018): «Breakfast choice: An experiment combining a nutritional training workshop targeting adolescents and the promotion of unhealthy products». En: Health Economics, 27(2), 306-319.

SAPIO, S.; VECCHIO, R. (2024): «The effect of nudges on healthy food choices of individuals with a low socio-economic position: A systematic literature review». En: Trends in Food Science & Technology, 104475.