La fractura entre retrocapitalisme i turbocapitalisme

Fractura entre retrocapitalisme i turbocapitalisme

Jordi Sevilla i Miguel Marín, economistes

Punts clau
  • 1
       En l’economia espanyola, fa algunes dècades que avança i augmenta una fractura que reflecteix dos models econòmics coexistents: el turbocapitalisme i el retrocapitalisme. En bona part, aquesta fractura és una conseqüència de processos de transformació estructural com la globalització i la revolució tecnològica i digital que afecta el conjunt de la societat, però també de problemes estructurals que s’arrosseguen des del passat.
  • 2
       El model del turbocapitalisme és sotmès a paràmetres com ara la internacionalització, la digitalització, la formació i la innovació. El retrocapitalisme, en canvi, es caracteritza perquè presenta un proteccionisme més gran pel que fa a les relacions amb l’exterior i menys intensitat tecnològica i innovadora. D’altra banda, aporta un valor afegit menor a l’economia i ha de recórrer al suport públic per sobreviure davant les crisis econòmiques.
  • 3
       Els processos de transformació estructural que afecten la societat, específicament la globalització i la revolució digital, han comportat guanys evidents tant en l’àmbit econòmic com en el social, però també plantegen amenaces i desafiaments remarcables. En general, aquests darrers es relacionen amb qüestions com són l’augment de les desigualtats o la polarització de les ocupacions, amb condicions laborals molt diferenciades, però també incideixen de manera directa en la dualitat de l’estructura productiva.
  • 4
       La digitalització i la globalització, entre altres fenòmens, intensifiquen la segmentació empresarial, en la mesura que els avanços tecnològics es concentren en grups d’empreses que són capaces d’internacionalitzar els seus serveis i competir globalment. En el pol contrari trobem, principalment, empreses més petites i sense capacitat d’abordar aquestes transformacions, que sovint, doncs, es queden enrere per comparació a les primeres.
  • 5
       La fractura es manifesta, sobretot, en una dicotomia molt evident. A Espanya, un important grup d’empreses que podríem denominar nòmades funcionen amb lògica internacional i són perfectament competitives a escala mundial. No obstant això, el gruix del teixit empresarial el formen empreses que podríem dir-ne sedentàries, més pròximes a la vella lògica del capitalisme proteccionista. Les diferències, sobretot de tipus econòmic, s’expliquen en bona part pel pes més gran d’aquest caràcter, fins a un cert punt retrògrad, del teixit productiu del país. Aquesta característica, però, no es pot identificar estrictament amb cap grandària ni cap sector específics, ja que es troba disseminada en tots.
  • 6
       Superar la bretxa entre retrocapitalisme i turbocapitalisme requereix polítiques de reformes estructurals com les que proposem al final d’aquest informe. Tanmateix, convé conèixer on rau el problema per no continuar entossudits a cercar solucions allà on no té sentit fer-ho.
  • 7
       La informació obtinguda en aquest informe a partir de l’Enquesta del Banc d’Espanya sobre l’activitat empresarial (2020) permet constatar que l’impacte de la crisi de la covid-19 no ha estat pas homogeni, sinó que ha afectat amb més intensitat determinats sectors. Les empreses de dimensions més reduïdes han registrat caigudes substancialment més acusades tant en la facturació com en l’ocupació.
Xifres clau
Xifres clau

Classificació

Autors

Jordi Sevilla i Miguel Marín , economistes

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Activitat

Cicle de conferències a CaixaForum Macaya: “Tecnologia, empresa i noves ciutats”

Cal humanitzar més la tecnologia? En aquest cicle coorganitzat amb la Fundació Knowledge Innovation Market Bcn (KIMbcn), debatrem sobre com la transformació digital ha de contribuir a la consecució d'objectius socials i mediambientals.

Infodada

Índex d'economia i societat digital

Espanya encapçala els països de l’EU-27 en el còmput global dels indicadors de societat digital (connectivitat, ús d’internet, etc.). Portugal, en canvi, se situa a la cua.

Infodada

Desigualtat en la distribució de la renda

L'efecte redistribuïdor de les transferències socials és més baix a Espanya que a la UE-27.

Infodada

Nivell de desenvolupament econòmic

El PIB en estàndard de poder adquisitiu permet fer una comparació més exacta del nivell de desenvolupament econòmic entre països.

Informe

La fractura entre analògics i digitals

La revolució tecnològica no ha arribat a tota la població de manera uniforme. Això condueix a l’aparició de bretxes tecnològiques tant entre països com entre col·lectius.

També et pot interessar

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Infodada

Taxa de fecunditat

Taxa de fecunditat

Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.