El canvi climàtic induït per l’acció de l’ésser humà s’ha convertit en un problema global i local de primer ordre. En vista als efectes que ja està provocant i els que vindran, bona part de la ciutadania ha començat a demanar mesures per mitigar les pitjors conseqüències del canvi climàtic; al seu torn, molts governs de diferents països han posat la lluita contra el canvi climàtic com a prioritat i una part important de la societat civil reclama accions urgents. En el nostre entorn més immediat, a més, una majoria de la ciutadania considera que el canvi climàtic és fruit de l’acció humana, i el percentatge de negacionistes se situa a nivells molt baixos. 

Aquesta recerca pretén entendre les opinions de la ciutadania espanyola en relació amb el canvi climàtic, sobretot fent especial èmfasi en la gent jove. Com algunes persones han apuntat, sembla existir certa confrontació generacional respecte d’allò que cal fer per mitigar les conseqüències del canvi climàtic, atès que les generacions més velles tenen preferències i horitzons temporals diferents de les més joves. Però és realment així? Fins a quin punt i en quins temes hi ha actituds discrepants en relació amb el canvi climàtic? 

Per respondre aquestes preguntes d’investigació, el mes de gener del 2023 es va dur a terme una enquesta a 4.764 persones, representatives dels ciutadans i les ciutadanes d’Espanya de 16 fins a 65 anys. Per tal de poder respondre a les preguntes que es plantegen sobre joventut, es va realitzar una sobremostra de persones joves. D’aquesta manera, el 25,5% de la mostra (1.214 persones) són persones de fins a 32 anys. Finalment, l’enquesta també va incorporar quotes per sexe (50% homes i 50% dones) i per nivell d’estudis (15% de persones amb estudis primaris). 

Un dels primers aspectes analitzats en l’enquesta és la consideració que el canvi climàtic és un fenomen que queda explicat per l’acció de l’ésser humà.  A Espanya, el 65% de ciutadans creuen que el canvi climàtic és fruit (únicament o principalment) de l’activitat humana. Aquesta creença és majoritària en tots els grups d’edat, però els joves, per comparació als més grans, tenen més tendència a atribuir a l’acció humana el canvi climàtic. Així, el 71% dels que tenen entre 16 i 32 anys consideren que el canvi climàtic és un procés derivat de l’activitat humana, una xifra 9 punts percentuals més elevada que entre les persones de més de 32 anys. Amb tot, convé destacar que entre 2 i 3 de cada 10 ciutadans considera que el canvi climàtic és degut tant a l’activitat humana com als processos naturals, una xifra que podria amagar un cert escepticisme respecte de l’origen humà del canvi climàtic. 

En un instant del sondeig, es mostren als individus les cinc principals preocupacions actuals dels espanyols (d’acord amb dades del CIS), conjuntament amb una menció al canvi climàtic —preocupació que no entra dins la llista del mencionat institut demoscòpic, que conté únicament els problemes d’índole econòmica, la sanitat, la immigració, la corrupció, i els polítics i els partits. Seguidament, es demana als enquestats que ordenin aquestes sis problemàtiques per ordre d’importància. L’exercici busca saber la prioritat relativa que les persones donen al canvi climàtic respecte d’altres problemàtiques. 

Tal com es pot veure al gràfic següent, centrat en els grups d’edat, menys d’un 10% dels enquestats situa el canvi climàtic com a primera prioritat. De fet, un de cada tres enquestats de més de 32 anys la situen com a última de les sis prioritats. Tanmateix, els joves tenen tendència a donar més importància al canvi climàtic en termes relatius. Per exemple, el 42% de les persones entre 16 i 25 anys consideren que el canvi climàtic entra dintre de les tres principals problemàtiques polítiques actuals. 

Sovint s’ha plantejat una certa dicotomia entre les polítiques sobre el canvi climàtic i l’economia. Hi ha fins i tot qui va més enllà i ho ha plantejat com un dilema, en el sentit que les polítiques contra el canvi climàtic danyen l’economia i viceversa. Què en pensa la ciutadania espanyola, d’aquest potencial dilema? Quan es demana a la gent prioritzar entre l’economia i el canvi climàtic, les diferències entre grups d’edat són relativament petites. Així, en una escala de 0 a 10, en què el 0 correspon a prioritzar l’economia i el 10, el clima, tots els grups d’edat se situen lleugerament per sobre del valor mitjà —això és, lleugerament més favorables al clima. Ara bé, d’entre els tres grups d’edat, els joves de fins a 25 anys són els qui afirmen en més gran mesura que és més important prioritzar el canvi climàtic: de fet, un 43% d’ells s’ubiquen en valors per sobre del 5 —idèntic percentatge que els joves de 26 a 32 anys—, xifra que en el cas de les persones més grans baixa fins al 38%. 

Qui ha d’assumir més el cost de les mesures per fer front al canvi climàtic? En definitiva, qui ha de pagar més o adaptar més els seus hàbits? A banda dels debats relacionats amb la redistribució sobre la base de l’estatus socioeconòmic, en els últims anys està emergint una divisió politicoideològica en funció de l’edat. Alguns sectors de la societat argumenten que els grups de més edat haurien de ser els que més contribueixin a la lluita contra el canvi climàtic, atès que serien els que el van provocar (o no frenar) i els que, d’aquí a uns anys, quan el reemplaçament generacional actuï, no n’hauran d’assumir les conseqüències. 

En el sondeig es preguntava als enquestats qui hauria de fer més esforç per combatre el canvi climàtic: els joves (valor 0), els grans (valor 10) o tots dos igual (valor 5). Els resultats indiquen una important divergència de preferències en funció de l’edat. Així, els joves de 16 a 25 anys consideren que són més aviat els grans els que haurien de fer més esforç per combatre el canvi climàtic, tot i que la puntuació mitjana és propera al punt intermedi de l’escala (5), que atorga responsabilitat a tots dos grups. En canvi, les persones de més de 32 anys consideren en més gran mesura que els joves són els qui haurien de fer més esforç. Aquests resultats apunten a una visió diferent de cert estereotip públic que a vegades s’ha relacionat amb els joves, a qui s’ha arribat a acusar de no voler fer prou pel canvi climàtic. Segons aquestes dades, els joves, com a mínim en relació amb l’esforç que cal fer, tenen una visió equilibrada. En canvi, les persones de més edat consideren que són els joves els que han de fer més esforç per combatre el canvi climàtic.

En aquest estudi s’ha mostrat com el 65% de la població d’Espanya considera que el canvi climàtic és sobretot o únicament fruit de l’activitat humana, un percentatge que augmenta fins més enllà del 70% entre els joves. El negacionisme climàtic en aquest sentit representa un percentatge relativament baix de la població perquè en cap cas supera el 10%. Malgrat l’ampli acord sobre l’existència del canvi climàtic, aquesta encara no és una preocupació prioritària entre la població. Només el 30% del total d’espanyols creuen que el canvi climàtic és un dels tres problemes més importants d’Espanya, percentatge que tanmateix augmenta fins al 41% entre les persones de 16 a 25 anys i al 35% entre les de 26 a 32 anys. Preguntats sobre si prioritzarien l’economia o la lluita contra el canvi climàtic, tots els grups d’edat tendeixen a prioritzar lleugerament el canvi climàtic sobre l’economia, una tendència una mica més marcada en els joves de fins a 25 anys. 

L’estudi finalment ha abordat el debat intergeneracional per avaluar qui consideren els enquestats que ha de fer més esforços per combatre el canvi climàtic. El sondeig ens il·lustra com els joves consideren que tant ells com els més grans han de fer el mateix esforç per combatre el canvi climàtic, mentre que els enquestats més grans consideren que l’esforç dels joves ha de ser més gran que el seu. La fotografia final del projecte és la d’un escenari dividit, amb llums i ombres. Per una banda, és innegable que la ciutadania d’Espanya—i en especial els joves—consideren que el canvi climàtic és un fenomen real i amb implicacions pel futur; ara bé, també és innegable que no és percebut encara com a una de les principals problemàtiques a Espanya, sobretot per comparació a d’altres temes. Per exemple, en la disjuntiva de decidir entre combatre el canvi climàtic i centrar-se en l’economia, bona part de la població encara percep que ambdós es poden perseguir al mateix temps. 

L’estudi conté unes limitacions que qualsevol lector ha de tenir en compte en el moment de valorar les actituds en relació amb el canvi climàtic. En efecte, l’enquesta es va dur a terme el gener de 2023 i les conclusions reflecteixen per tant l’opinió pública espanyola en aquell moment. El pas del temps probablement difuminarà la precisió dels valors obtinguts, sobretot si s’agreugen les conseqüències del canvi climàtic, incloent-hi les cada cop més freqüents onades de calor al llarg de l’any, fenòmens meteorològics extrems o sequeres sense equivalent històric. El desenvolupament del canvi climàtic probablement anirà en paral·lel amb unes actituds més favorables a combatre’l i una creixent preocupació.