Publicador de continguts

Article

Què necessiten les persones joves per sentir-se bé?

Marta Díez, Águeda Parra, Inmaculada Sánchez-Queija, Mari Carmen García Mendoza, Virginia Paloma y Carmen Paniagua, Universidad de Sevilla; Rocío de la Fuente, Escuela Universitaria de Osuna
Projecte seleccionat en la convocatòria de recerca sobre la realitat social de les persones joves (FS22-1)

Aquest estudi explora els nivells de benestar i de malestar psicològic de joves d’entre 16 i 29 anys a Espanya. El malestar psicològic es mesura mitjançant els nivells de depressió, d’ansietat i d’estrès; el benestar, mitjançant el nivell de floriment (combinació de sentir-se bé i de funcionar amb eficàcia), l’optimisme (tendència a veure i jutjar el futur d’una manera positiva) i la competència percebuda (nivell de capacitat que la persona considera que té en diversos àmbits). A més a més, analitza les necessitats que la joventut actual identifica per millorar el seu benestar i de quina manera la societat hi pot contribuir. Les dades assenyalen que el nivell de floriment depèn de l’edat i de la situació econòmica en què es trobin aquests joves; que el sentiment de competència percebut en diferents àmbits depèn considerablement del gènere, i que les dones presenten uns nivells de malestar psicològic més elevats que els homes. D’altra banda, els joves són més optimistes quan pensen en el seu futur personal que quan pensen en el de la seva generació. Finalment, les principals necessitats que han identificat les persones joves per sentir-se bé són: la salut mental, la seva situació econòmica i les relacions socials. Per aconseguir una millora en el seu benestar, els joves demanen una societat amb més valors socials, ocupació i una economia estable que respongui a les seves possibilitats reals.
Punts clau
  • 1
       Les persones de 25 a 29 anys presenten uns nivells de floriment més elevats que les de 16 a 24 anys. D’una manera similar, les que es troben en una situació econòmica favorable se senten millor i més eficaces que els seus iguals en situacions més vulnerables.
  • 2
       Les persones joves presenten un nivell d’optimisme moderat i són menys optimistes quan pensen en el futur de la seva generació que quan pensen en el seu propi futur, amb un punt de diferència ‒en una escala del 0 al 10− entre ambdós optimismes. A més a més, els homes són més optimistes que les dones envers el seu propi futur.
  • 3
       Les dones se senten més competents que els homes en les relacions de parella, mentre que els homes se senten més competents en l’àmbit professional, en l’aparença física i en els esports.
  • 4
       Un percentatge elevat de joves presenten uns nivells greus de depressió (22,2%), ansietat (44,1%) i estrès (22,1%), i són més alts en les dones que en els homes. Tanmateix, amb l’edat, els nivells de malestar d’elles disminueixen, mentre que els d’ells augmenten.
  • 5
       Les principals necessitats que ha identificat la joventut per sentir-se bé són: la salut mental, la situació econòmica i les relacions socials. Demanen a la societat més valors socials, ocupació i una economia estable que respongui a les possibilitats de la ciutadania, si bé el 28,9% pensa que la societat no pot fer res per millorar el seu nivell de benestar.
quNecesitanLasPersonasJvenesCAT_0.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Actituds canvi climàtic i edat

Els joves acostumen a donar més importància al canvi climàtic que a la situació econòmica.

Article

Menors i suïcidi: abans i durant la pandèmia

Com va afectar el jovent l’aïllament social per la pandèmia? Es va registrar un fort augment de les trucades al 112 relacionades amb el suïcidi.

Article

L’afectació de la pandèmia sobre el benestar personal i els ingressos no va ser igual per a tothom

La pandèmia va afectar igual a tothom? Des d’un punt de vista financer, va tenir més impacte en les persones amb nivells d’estudis i d’ingressos més baixos.

Article

Violència en les relacions de parella entre adolescents

El 10,1% dels adolescents han estat víctimes de conductes de control en les relacions de parella.

També et pot interessar

Invertim o apostem? Relació entre l’addicció al joc i les inversions

Article

Invertim o apostem? Relació entre l’addicció al joc i les inversions


Inclusió social

Quina relació hi ha entre l’addicció al joc, les apostes en videojocs i les inversions en actius financers?

L’afectació de la pandèmia sobre el benestar personal i els ingressos no va ser igual per a tothom

Article

L’afectació de la pandèmia sobre el benestar personal i els ingressos no va ser igual per a tothom


Inclusió social

La pandèmia va afectar igual a tothom? Des d’un punt de vista financer, va tenir més impacte en les persones amb nivells d’estudis i d’ingressos més baixos.

Violència en les relacions de parella entre adolescents

Article

Violència en les relacions de parella entre adolescents


Inclusió social

El 10,1% dels adolescents han estat víctimes de conductes de control en les relacions de parella.