L’adolescència és una etapa evolutiva que es caracteritza, entre altres factors, per la recerca d’identitat i d’autonomia. Tradicionalment, aquest període acabava quan començava l’edat adulta (actualment, als 18 anys). Avui dia, però, l’adquisició dels rols adults –des d’aconseguir una feina estable fins a formar una família− es produeix més tard, fet que ha provocat el sorgiment d’una etapa nova, anomenada adultesa emergent. Aquesta etapa, que va dels 18 als 29 anys, té unes característiques concretes, com ara sentir-se a mig camí entre l’adolescència i l’adultesa, la inestabilitat i la recerca d’una identitat pròpia. 

Adolescents i joves han de fer front a una societat complexa, i en canvi constant, que no sempre sap respondre a les seves necessitats i que contribueix a fer que aquests dos períodes siguin especialment vulnerables a l’aparició de problemes de salut mental, tal com demostren uns nivells elevats de malestar psicològic i unes taxes de suïcidi impactants en aquestes etapes de la vida: segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 2022 es van suïcidar a Espanya 316 joves d’entre 15 i 29 anys. Ara bé, la salut mental no es caracteritza únicament per l’absència de malalties o de trastorns, sinó que hi ha una altra visió, complementària a la més tradicional, que defensa una salut mental centrada en les competències. Així, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut mental com «un estat de benestar en què la persona és conscient de les seves pròpies capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar d’una manera productiva i fructífera, i és capaç de fer una contribució a la seva comunitat».

En aquest estudi s’exploren els nivells de malestar i de benestar psicològic de les persones d’entre 16 i 29 anys residents a Espanya, posant l’accent en les necessitats que destaquen com a promotores del seu benestar. Per assolir aquest objectiu, s’han recollit dades mitjançant una enquesta feta a 3.003 joves residents a Espanya que compleixen els criteris de representativitat de gènere, d’edat (16-18, 19-24 i 25-29 anys) i de comunitat autònoma. 

El terme floriment s’empra per descriure una persona que té uns nivells elevats de benestar i de salut mental; en concret, fa referència a la combinació de sentir-se bé (benestar hedònic) i de funcionar amb eficàcia (benestar eudaimònic). 

Els nivells de floriment de la joventut a Espanya es consideren elevats i no s’han observat diferències entre les dones i els homes. A mesura que avança l’edat, augmenta significativament el nivell de floriment; en especial, els joves més grans (25-29 anys) presenten uns nivells de floriment que són molt superiors als dels altres grups d’edat (16-18 anys i 19-24 anys). 

Pel que fa a la situació econòmica, s’observa que els nivells de floriment augmenten segons augmenta el nivell econòmic. Si es té en compte el gènere, aquest augment és molt manifest en les dones, mentre que en els homes solament s’aprecien nivells de floriment més elevats quan presenten un nivell econòmic alt; és a dir, no hi ha diferències entre els nivells de floriment dels homes que tenen un nivell econòmic baix i mitjà. 

En aquest estudi es va preguntar a les persones joves fins a quin punt se sentien competents en les relacions d’amistat, amb la família i de parella; en els àmbits acadèmic, professional i esportiu, i respecte a la seva aparença física. Per regla general, es va observar un sentiment de competència mitjà, però en fer una comparació per gènere es va constatar que elles se senten significativament més competents en les relacions de parella, i ells en l’àmbit professional, en l’aparença física i, molt especialment, en els esports. En la resta de les competències, les diferències no són estadísticament significatives.

Pel que fa a l’edat, es constata que els joves d’ambdós sexes de 16 a 18 anys són els que menys competents se senten en les relacions familiars i en l’àmbit acadèmic. D’una banda, durant l’adolescència, els conflictes familiars augmenten; de l’altra, la cerca d’una identitat pròpia i una necessitat més acusada d’estar amb els iguals són factors que poden explicar, en part, aquesta dada. La percepció de competència en les relacions de parella i la competència professional es va adquirint amb l’edat. Per això, el grup de 25 a 29 anys se sent més competent en aquests dos àmbits que el grup de 19 a 24, i aquest més que el de 16 a 18.

Quant a la situació econòmica, les persones amb una situació econòmica baixa se senten menys competents en tots els àmbits que les que tenen una situació econòmica mitjana o alta.

L’optimisme de cara al futur ofereix una imatge clara de com els joves perceben el seu demà. Per conèixer aquest aspecte, se’ls va demanar fins a quin punt se sentien optimistes envers el seu futur i el de la seva generació. 

El nivell d’optimisme de les persones joves és moderat, i són menys optimistes quan pensen en el futur general de la seva generació que quan pensen en el seu propi futur. Així, en una escala de l’1 al 10, mostren una mitjana d’optimisme de 6,52 envers el seu propi futur, i de 6,05 envers el de la gent de la seva edat. En preguntar-los pel seu futur, ells són més optimistes que elles, però no hi ha diferències entre els uns i els altres pel que fa al futur de la seva generació.

És interessant observar com, segons el tram d’edat, les dues preguntes es responen a la inversa. Quan la pregunta fa referència al seu futur, les persones més joves (d’entre 16 i 18 anys) són més optimistes que les de més edat. En canvi, quan fa referència al futur general de la seva generació, la tendència s’inverteix, de manera que les noies i els nois adolescents mostren menys optimisme que les persones de més edat.

La situació econòmica està molt relacionada amb l’optimisme de la joventut: com més alt és el nivell d’ingressos, més alt és l’optimisme, tant pel que fa al futur personal com al de la seva generació. 

[8:56] Cristina Rubio Pascual

Segons l’OMS, els problemes emocionals −com ara la depressió, l’ansietat o l’estrès− són alguns dels principals problemes de salut a tot el món. A Espanya, la salut mental de la joventut s’ha deteriorat en els últims anys, i la pandèmia de covid-19 va accentuar aquest deteriorament. 

Els índexs mitjans de malestar de les persones joves d’aquest estudi es consideren moderats, atès que les puntuacions superen el llindar de la normalitat, si bé no arriben a ser greus. Si s’analitzen detingudament les dades de cadascuna de les escales de malestar, s’observa que el 35,5% dels participants de l'estudi no presenten símptomes depressius, mentre que el 42,3% presenten uns nivells de depressió moderada i el 22,2% uns nivells de depressió greu. En el cas de l’ansietat, hi ha un 33,2% de joves sense símptomes ansiosos, davant d’un 25,4% amb una ansietat moderada i d’un 41,4% amb una ansietat greu. Pel que fa a l’estrès, el 42,2% dels joves d’ambdós sexes no presenten estrès, el 35,7% presenten un estrès moderat, i el 22,1%, un estrès greu. 

Quant al gènere, les dones presenten unes taxes de depressió, d’ansietat i d’estrès considerablement superiors a les dels homes, però les tendències difereixen a mesura que augmenta l’edat. En el cas de les dones, les puntuacions de depressió, d’ansietat i d’estrès disminueixen amb els anys, mentre que en el dels homes augmenten. En qualsevol cas, elles tenen unes puntuacions més altes en totes les edats.

En comparar el malestar psicològic dels joves d’ambdós sexes segons la seva situació econòmica, s’observa que els nivells de malestar augmenten en les persones amb una situació econòmica poc favorable, de manera que les que tenen un nivell econòmic baix presenten unes puntuacions més altes en depressió, ansietat i estrès que les que tenen una situació econòmica mitjana i alta.

En aquest estudi es va preguntar a les persones joves quines necessitats calia satisfer perquè se sentissin bé en el moment actual; podien contestar lliurement i amb tantes respostes com calgués. La primera necessitat identificada va ser la salut (30,2%). La majoria de les respostes feien referència a la salut mental, la qual cosa demostra que la seva absència és una de les principals preocupacions actuals. Algunes de les respostes van ser, per exemple: «Tranquil·litat i estar bé emocionalment», «Sentir-me bé amb mi mateix» o «Menys ansietat». La segona necessitat va ser l’economia (27,4%). Aquesta categoria incloïa respostes com ara «Estabilitat econòmica», «Una millor situació econòmica» o «Diners per comprar-me objectes que em facin més senzilla la vida». Molt relacionat amb l’economia, encara que sense anomenar explícitament els diners, el 12,10% de les persones enquestades van identificar qüestions relacionades amb l’ocupació, com ara «Conservar o millorar una feina». La tercera necessitat va ser les relacions socials (19,5%). Les relacions familiars van ser les que es van indicar amb més freqüència (12,9%), seguides de les relacions amb les amistats (9,7%) i amb la parella (5,2%). Algunes respostes van ser: «Que la meva família sigui feliç i sempre hi hagi bon humor a casa»; «La família i els amics són un pilar fort a la meva vida», i «Estar amb la meva parella relaxada».

Finalment, altres necessitats identificades feien referència a tenir valors humans universals (8,9%, «Lleialtat»); avançar en els estudis (7,5%, «Bones notes a la carrera»), o aconseguir reptes personals (6,4%, «Trobar alguna cosa que m’apassioni»).

Quan es va preguntar a les persones joves de quina manera la societat pot contribuir a millorar el seu benestar, la majoria (37,2%) van contestar fent referència a temes relacionats amb valors socials, como ara viure en una societat més igualitària, tolerant o amb més llibertat. Després dels valors socials, l’economia va ser l’aspecte que més van esmentar (21,4%). Pel que fa a l’economia, destaquen l’ocupació (12,2%) i l’estabilitat econòmica (9,2%). La joventut creu que la societat contribuiria al seu benestar si generés més oportunitats d’ocupació, millorés les condicions de treball, no s’apugessin els preus dels béns bàsics, com ara l’alimentació, l’habitatge o l’electricitat, i s’abaixessin els preus perquè estiguessin en consonància amb les seves possibilitats. 

D’una manera més minoritària, però també present en les respostes, hi ha la necessitat que la societat canviï la seva política i els seus polítics (5,1%), i que la sanitat i l’educació (4,2% i 3,2%, respectivament) millorin. D’altra banda, crida l’atenció el fet que el 26,5% dels joves d’ambdós sexes contestessin que no creuen que la societat pugui fer res per millorar el seu nivell de benestar. Segurament, aquesta dada reflecteix la manca de confiança de la joventut actual en la societat, així com un sentiment d’indefensió après; és a dir, és una joventut que «ha après» a comportar-se amb passivitat davant els problemes socials. Totes dues característiques −la desconfiança i la indefensió− desempoderen la joventut i la deixen sense eines per creure en la seva força i capacitat per intentar millorar la seva situació social, política, econòmica o psicològica.

Aquesta recerca va néixer amb l’objectiu de conèixer els nivells de benestar i de malestar psicològic dels adolescents i joves a Espanya, però també amb el de proporcionar algunes claus per comprendre les seves necessitats. Els resultats obtinguts reflecteixen que, en general, els seus nivells de depressió, d’ansietat i d’estrès superen el llindar de la normalitat, fins al punt que en un percentatge important dels casos assoleixen uns nivells greus. No obstant això, també presenten unes cotes de floriment elevades i un optimisme moderat de cara al seu futur personal, si bé, curiosament, s’enfosqueix quan pensen en el futur general de la seva generació. Els resultats relacionats amb el nivell socioeconòmic han estat contundents, de manera que com més baix és aquest nivell, més negatiu és el panorama.

Les diferències observades entre homes i dones afavoreixen els primers, que presenten una simptomatologia inferior de depressió, d’ansietat i d’estrès, així com més optimisme. L’adolescència s’ha mostrat com una època especialment difícil: tant els nois com les noies se senten amb menys floriment i tenen un sentiment de competència inferior i menys optimisme de cara al futur de la seva generació. Adolescents i joves han subratllat la necessitat de tenir salut ‒concretament, salut mental‒, recursos econòmics i unes relacions socials satisfactòries, i han proporcionat indicacions dels principis que haurien de guiar les intervencions en aquestes edats. L’adolescència i la joventut són etapes de vulnerabilitat, però també de nombroses oportunitats. Com a societat, tenim la responsabilitat d’acompanyar els adolescents i joves, d’enfortir els seus factors de protecció individuals, i de crear unes condiciones socials més justes que els permetin assolir un desenvolupament òptim i integral i mirar el futur amb optimisme i il·lusió.

La mostra seleccionada per a aquest estudi incloïa persones d’edats i gèneres diferents i de totes les comunitats autònomes. Es va considerar que la mida de la mostra era suficient per analitzar les dades de pràcticament totes les dimensions estudiades; en canvi, no ho era per poder fer comparacions entre comunitats autònomes. Per això, en aquest article no s’han descrit les diferències entre unes comunitats autònomes i les altres ni s’han pogut extreure conclusions sobre això.

ARNETT, J. J. (2014): «Presidential Address: The emergence of Emerging Adulthood: A Personal History», Emerging Adulthood, 2(3), 155162. 

HUPPERT, F. A., i SO, T. T. (2013): «Flourishing Across Europe: Application of a New Conceptual Framework for Defining Well-Being», Social Indicators Research, 110(3), 837-861. 

OLIVA, A., et al. (2010): «Más allá del déficit: construyendo un modelo de desarrollo positivo adolescente», Infancia y Aprendizaje, 33, 223-234. 

RAMÓN-ARBUÉS, E., et al. (2020): «The Prevalence of Depression, Anxiety and Stress and Their Associated Factors in College Students», International Journal of Environmental Research and Public Health, 17(19), 7001. 

Sanmartín, A., et al. (2022): Barómetro Juvenil 2021. Salud y bienestar: Informe Sintético de Resultados. Madrid: Centro Reina Sofía sobre Adolescencia y Juventud, Fundación FAD Juventud.