Quan va esclatar la crisi sanitària provocada per la covid-19, des de l’àmbit de les ciències de la salut es van començar a alçar veus que advertien de les repercussions a llarg termini que la pandèmia tindria en la salut mental i el benestar de la ciutadania. D’una manera similar, en els debats públics es va començar a abordar la necessitat de parlar sobre el suïcidi i, a la vegada, va sorgir una gran preocupació social per la manera com es gestionava aquest problema des de l’àmbit polític i social.

Aquests debats es van traduir en l’adopció d’algunes mesures de prevenció ‒com ara la línia 024 d’atenció a la conducta suïcida− i en la realització de diverses campanyes de sensibilització a escala local i estatal. Si bé els estudis duts a terme durant els primers mesos de la pandèmia no van permetre determinar amb claredat si la conducta suïcida havia augmentat durant aquest període, els especialistes van pronosticar que els problemes podrien sorgir els anys següents (Organització Mundial de la Salut, 2022). Algunes dades suggereixen que després de la pandèmia augmenta el risc de conducta suïcida en les persones joves, en especial les noies, raó per la qual s’ha prestat una atenció especial a aquest col·lectiu i als menors d’edat (Dubé et al., 2021). 

Per tal d’aportar més informació sobre això, aquest estudi recull l’evolució de les trucades relacionades amb qualsevol mena de conducta suïcida (defuncions, intents, ideació o sospita de suïcidi) fetes al servei d’emergències 112 de la Comunitat Valenciana per part d’adolescents i menors d’edat durant el període 2018-2022. Es tracta de trucades que van fer tant els menors com els seus familiars o altres persones presents en el moment de la conducta suïcida, però que no van derivar necessàriament en suïcidis consumats, sinó que tenien en compte qualsevol situació en què la persona que feia la trucada considerés que la seguretat del menor corria perill i que calia el suport d’un servei d’emergències (policia, bombers o recursos sanitaris).

El gràfic 1 mostra l’evolució temporal de les trucades al 112 relacionades amb el suïcidi de menors de 18 anys. Es va fixar el mes de març del 2020 com a data d’inici de la pandèmia i es van establir dos períodes: el període precovid i el període covid. En el període precovid (entre el gener del 2018 i el febrer del 2020), les trucades mensuals relacionades amb el suïcidi de menors estaven estabilitzades i se’n rebien entre 20 i 40 al mes (33 trucades de mitjana), amb l’excepció d’un petit pic de trucades durant l’abril i el juliol del 2019. A partir del confinament, el març del 2020 (quan va començar el període covid, que va durar fins a finals del 2022), s’aprecia una clara tendència a l’alça, la qual assoleix el seu pic màxim el febrer del 2022, amb prop de 100 trucades al mes; és a dir, el triple de les que s’havien rebut durant el període precovid. En total, durant el període covid es va comptabilitzar una mitjana de 61 trucades al mes. A mitjans del 2022, la tendència apuntava a una estabilització, però les dades es van mantenir molt elevades respecte del període anterior a la pandèmia.

Per tal de tenir en compte la perspectiva de gènere, es va analitzar de manera diferenciada la tendència temporal de les trucades relacionades amb el suïcidi de nois i noies. Segons s’observa en el gràfic 2, a partir de l’inici de la pandèmia, les trucades relatives a noies són les que registren un augment més important, fins al punt que passen d’una mitjana de 20 trucades al mes al triple d’aquesta xifra el 2022. Els pics màxims de trucades de noies se situen en els mesos de maig i juny del 2021 –coincidint amb la cinquena onada, coneguda com a «onada jove», atès que va afectar majoritàriament persones joves que començaven a recuperar les interaccions socials–, en el mes de febrer del 2022 –moment en què acaba la sisena onada, o «onada òmicron», que va afectar sobretot menors que encara no estaven vacunats–, i en els mesos de juny i setembre del 2022, període corresponent a la setena onada, que va ser més lleu. La xifra de trucades de nois també va augmentar, però amb una corba menys pronunciada, de manera que es va passar d’una mitjana de 12 trucades al mes en el període precovid a més de 20 trucades al mes en el 2022, i els pics màxims es van assolir el febrer d’aquest mateix any (també coincidint amb la sisena onada) i l’octubre del 2022. 

El gràfic 3 mostra la distribució de les trucades segons l’edat dels menors durant els períodes precovid i covid. En el cas dels nois, s’observa una distribució exponencial, de manera que el nombre de trucades augmenta segons augmenta l’edat,; així, els nois de 17 anys són els que concentren el nombre de trucades més elevat. En el cas de les noies, la distribució de les edats és més homogènia i la major part de les trucades corresponen a noies d’entre 14 i 17 anys. Aquesta distribució es va mantenir estable en els dos períodes, amb una edat mitjana de 15 anys. En el cas dels menors d'entre 15 i 17 anys, el 13,5% de les trucades manifestaven que el o la menor patien algun tipus de trastorn de depressió o d'ansietat.

Per comprendre les característiques psicosocials de cada una de les trucades, es va analitzar la descripció facilitada per la persona que va fer la trucada. Això va permetre definir breument el cas i assenyalar els aspectes més significatius. La descripció incloïa les dades considerades d’interès per definir què estava passant durant l’emergència; és a dir, les característiques psicològiques del menor (per ex., si patia algun trastorn psiquiàtric o estava en tractament per alguna causa psicològica) o característiques de la conducta suïcida (per ex., si es tractava d’un intent de suïcidi o d’idees suïcides, o si el menor amenaçava de suïcidar-se, i si hi havia constància d’intents previs).

Pel que fa als factors psicològics que possiblement van desencadenar la trucada d’emergència, en el cas de les noies van augmentar les referències a depressió i a ansietat, mentre que en els nois no es va detectar cap variació en aquestes referències, però sí que es va constatar un augment de les al·lusions a altres trastorns psiquiàtrics i de les trucades en què es destacava que en el moment de produir-se la conducta suïcida els menors estaven en tractament. En tots dos casos, en el període covid també es va registrar un increment significatiu de les autolesions. Pel que fa al grau de temptativa, van disminuir d’una manera substancial les referències a amenaces i lleument les al·lusions a intents de suïcidi, tant en els nois com en les noies. No obstant això, van augmentar considerablement les trucades en què s’esmentava una ideació suïcida. Finalment, es van duplicar les trucades en què s’indicava que no era la primera vegada que el noi o noia en qüestió intentava suïcidar-se.

Els resultats indiquen que, durant el confinament, la Comunitat Valenciana va registrar un augment dràstic de les trucades al 112 relacionades amb el suïcidi de menors d’edat. Tanmateix, les dades suggereixen que «la nova normalitat» pot estar debilitant aquesta corba ascendent, encara que les xifres continuen sent molt elevades. L’increment ha estat especialment acusat en les noies, atès que les xifres s’han triplicat en només quatre anys. 

D’altra banda, els resultats mostren un augment dels casos en què es fa referència a aspectes relacionats amb la salut mental, així com amb la ideació suïcida. És possible que l’aïllament social, la incertesa, la por a allò desconegut i altres efectes psicològics que van acompanyar aquesta crisi sanitària afectessin més els menors d’edat, que es trobaven en una etapa vital del seu desenvolupament psicosocial. 

No obstant això, és important tenir en compte que les trucades registrades inclouen tots els tipus de conducta suïcida (ideació, intent, o mort per suïcidi) i no únicament els suïcidis consumats. Aquests resultats no permeten determinar amb precisió la causa que va provocar un augment de les trucades, però sí que mostren una radiografia del que està passant, la qual cosa resulta molt útil per continuar avançant en la lluita contra els problemes de salut mental en els joves. Així, d’una banda, poden suggerir una prevalença més alta de la conducta suïcida després de la pandèmia de covid-19, i, de l’altra, que l’augment pot ser conseqüència també d’un increment de la conscienciació i sensibilització social sobre aquesta problemàtica, així com d’un coneixement i utilització del telèfon d’emergències 112 més amplis. 

Així mateix, convé matisar que en tots els casos es tracta de trucades d’emergència, i no d’altres tipus de dades, com ara les corresponents a hospitalitzacions o defuncions. En aquestes trucades, l’objectiu de les quals és aconseguir ràpidament la informació necessària per gestionar l’emergència de la manera més efectiva possible, la informació individual de la conducta suïcida no és gaire rellevant i no s’aprofundeix en les causes que la van motivar ni s’obté informació a posteriori –és a dir, després de la finalització de la trucada– sobre l’estat de salut (física i mental) del menor afectat. Per comprendre millor aquest fenomen, caldria fer una comparativa entre les trucades d’emergència considerades en aquest estudi i dades de suïcidi d’una altra mena procedents d’altres fonts. D’una manera similar, és important que en els pròxims anys es dugui a terme una anàlisi longitudinal de l’evolució de les trucades per suïcidi en menors per tal d’avaluar si, després que l’Organització Mundial de la Salut declarés, el maig del 2023, la fi de l’emergència sanitària internacional per covid-19, la tendència s’estabilitza. 

Malgrat això, és fonamental continuar treballant i analitzant aquesta problemàtica, de conseqüències molt greus per als menors, el seu entorn i el conjunt de la societat, a fi i efecte que es pugui aportar el màxim d’informació possible sobre el que està passant i els factors que incideixen en l’augment de les conductes suïcides, a més de poder predir què succeirà en el futur, tant a curt com a llarg termini. Aquesta informació serà essencial a l’hora de dissenyar protocols preventius, programes d’intervenció i millores en la gestió dels serveis d’emergència per aconseguir un impacte positiu en la salut mental dels menors i en la seva qualitat de vida (Marco et al., 2017; 2018). 

Els autors d’aquest estudi volen expressar el seu agraïment al Servei 1·1·2 Comunitat Valenciana (Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències de la Generalitat Valenciana) per les dades facilitades. 

DUBE, J. P., et al. (2021): «Suicide behaviors during the COVID-19 pandemic: A meta-analysis of 54 studies», Psychiatry Research, 301, 113998. 

MARCO, M., et al. (2017): «Spatio-Temporal Analysis of Suicide-Related Emergency Calls», International Journal of Environmental Research and Public Health, 14(7), 735. 

MARCO, M., et al. (2018): «What calls for service tell us about suicide: A 7-year spatio-temporal analysis of neighborhood correlates of suicide-related calls», Scientific Reports, 8, 6746. 

ORGANIZACIÓN MUNDIAL DE LA SALUD (2 de març de 2022): «Mental Health and COVID-19: Early evidence of the pandemic’s impact».