Publicador de continguts

Article

Sentir-se precari afecta la salut mental dels joves

Lara Maestripieri, Matilde Cittadini, Adriana Offredi i Roger Soler i Martí, IGOP/Universitat Autònoma de Barcelona; Míriam Acebillo-Baqué, INGENIO (CSIC-Universitat Politècnica de València); Karen van Hedel, Universitat d’Utrecht; Alba Lanau, Universitat Pompeu Fabra

La precarietat és un concepte molt més complex del que ens pensàvem: inclou també significats que van més enllà de les condicions laborals i que estan més relacionats amb la impossibilitat de garantir un nivell de vida digne. L’article mostra que és la percepció d’estar en situació de precarietat, més que no tenir una feina no permanent, la que afecta la salut mental dels joves. Els nostres resultats també mostren que la precarietat laboral i la inseguretat econòmica es reparteixen de manera desigual entre els grups socials, però el sentiment de precarietat està estès entre tots els joves d’Espanya.
Punts clau
  • 1
       La precarietat laboral no es distribueix de manera igualitària entre els joves, però la sensació de precarietat afecta a tots, sigui quin sigui el seu gènere, edat o origen.
  • 2
       Entre els nostres entrevistats, el 31% estan en risc de depressió o ansietat. Sentir-se precari, i no tenir una feina precària, és el factor explicatiu crucial.
  • 3
       La sensació de precarietat va més enllà de tenir una mala feina; els nostres entrevistats consideren que inclou també la impossibilitat de satisfer necessitats bàsiques o d’accedir a un nivell de vida digne.
  • 4
       En la nostra mostra, el 40,6% afirma patir com a mínim d’un problema de salut física o mental a causa de la inseguretat econòmica. Viure sol està associat amb més inseguretat econòmica.
  • 5
       La seguretat econòmica de les llars s’ha vist qüestionada en la postpandèmia, sobretot per la inflació i l’augment dels costos de l’energia. Un 65% dels qui se senten molt precaris afirmen que aquests dos factors han creat inseguretat econòmica a casa seva.
sensacionDPrecariedadAfectaCAT_0.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Benestar emocional en infants amb trastorns del neurodesenvolupament i en les seves famílies

Com se senten emocionalment els nens amb trastorns del neurodesenvolupament? Aquest estudi revela més depressió, ansietat i dificultats per regular emocions, especialment quan hi ha diagnòstics múltiples, i demana incloure les famílies com a part clau de l’avaluació i la intervenció.

Article

Conductes suïcides entre els joves estudiants de Catalunya: factors de risc i protecció

Els últims anys, les conductes suïcides entre els joves s’han consolidat com una de les principals causes de mort no natural en aquest grup d’edat. Aquest estudi analitza la prevalença d’aquestes conductes i els factors de risc i protecció associats en joves estudiants d’entre 16 i 22 anys a Catalunya.

Article

Factors protecció i benestar davant suïcidi juvenil

L’estudi destaca el paper del suport social i la resiliència com uns factors protectors pel que fa a les conductes suïcides en joves, mentre que l’ús problemàtic de les xarxes socials actua com un factor de risc. Els resultats reflecteixen una alta prevalença d’aquestes conductes: un 25,9 % dels joves s’ha autolesionat, un 30,6 % ha tingut ideació suïcida i un 10,6 % ha intentat suïcidar-se.

Article

Factors de risc dels processos migratoris i incidència en el malestar psicològic dels menors migrants sense referent adult

Com influeixen els factors posteriors a la migració en el benestar psicològic dels menors que arriben sense acompanyament familiar?

Article

Desigualtats adolescents espais verds urbans

Els adolescents aprofiten els espais verds urbans? Segons aquest estudi, només l’11,6 % en visita algun cada dia, i els més vulnerables socialment els visiten menys.

També et pot interessar

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades

Article

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades


Inclusió social

Aquest estudi aporta dades empíriques sobre polítiques d’inclusió social a Espanya que mostren impactes significatius en ocupació, suport social, educació, competències digitals i habitatge. Els resultats reforcen la importància de dissenyar polítiques públiques basades en l’evidència.

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?

Article

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?


Inclusió social

El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per tenir més fills.

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat

Article

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat


Inclusió social

Les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden contribuir a augmentar la fecunditat, ja que milloren la compatibilitat entre feina i maternitat, tot i que també plantegen reptes per a la contractació femenina.