Quina mena d’activitats culturals consumeix cada grup social? Com les consumeix? El que hem vist fins ara ens permet descobrir el consumidor mitjà en cada manifestació cultural, però per a identificar quines barreres són rellevants cal que considerem les diferents manifestacions culturals i la seva forma d’accés conjuntament. Per això classifiquem els individus segons la manera en què hi participen (física o digital) i implementem un model estadístic que relaciona aquesta participació amb factors personals (edat, gènere, estudis, etc.). A més a més, la tècnica emprada permet d’identificar els efectes indirectes que la participació digital pot tenir en la participació física, i la física en la digital. La taula 1 agrupa els resultats principals, tot diferenciant entre la participació física i la digital.

La primera diferència observada és l’edat. En tots dos casos, participació física i digital, trobem un impacte inicialment positiu (com més edat, més participació) i que, després d’assolir un màxim, comença a decaure (com més edat, menys participació). La diferència la trobem en el punt d’inflexió, més alt en el cas del consum tradicional (47-49 anys) que no pas en el del consum a través d’internet (29-35 anys). Aquesta qüestió podria apuntar a una diferència generacional i d’hàbits de consum més àmplia, com també estar lligada a l’existència de la bretxa digital, vinculada a l’edat.
Una segona observació són les diferències de gènere per al consum físic, que desapareixen en el consum digital. La participació femenina més elevada en la cultura d’elit ha estat profusament analitzada (vegeu per exemple Christin, 2012) i se sol atribuir a una socialització precoç en les arts o bé a diferències en el mercat de treball. La desaparició de les diferències de gènere en la participació a través d’internet podria ocultar l’existència d’una bretxa digital de gènere. Si observem els diferents usos d’internet (gràfic 5), constatem una menor participació femenina en el consum de continguts culturals i en l’ús recreatiu i informatiu. L’única excepció la trobem en les activitats relacionades amb la generació de continguts (pujar continguts, participar en fòrums, xats i xarxes socials).

En tercer lloc, el nivell d’educació té un impacte positiu en la participació en tots dos mitjans. L’educació pot reflectir tant el conjunt d’habilitats necessàries per a interpretar correctament i gaudir millor de determinades manifestacions de cultura d’alt nivell com també el nivell socioeconòmic.
En quart lloc, la situació respecte al mercat de treball és rellevant. Ja hem assenyalat que l’atur, vinculat a restriccions en els recursos dels individus, incrementa el consum digital i fa minvar el físic. El fet de tenir una discapacitat té un efecte similar, mentre que els estudiants augmenten el consum en tots dos àmbits.
En cinquè lloc, el nombre de persones que hi ha a la llar fa baixar la probabilitat de participar en tots dos àmbits. Això es podria relacionar amb el fet de disposar de menys temps, com és el cas dels pares amb fills a càrrec seu, o amb restriccions d’ingressos, o individus majors d’edat que viuen amb els pares.
En sisè lloc, la distribució espacial de l’oferta és important per a explicar el consum físic. La grandària del municipi de residència determina la probabilitat d’assistència. També observem diferències regionals en el consum, de manera que la comunitat autònoma de residència influeix en la probabilitat de participació, un aspecte que es pot associar a la concentració geogràfica de l’oferta cultural. Sorprenentment, aquests dos factors resulten igualment rellevants per a explicar el consum en línia, un resultat que suggereix limitacions en l’accés a internet en funció de la residència.
Finalment, convé assenyalar que observem una propensió a consumir cultura d’alt nivell subjacent a tots els individus independentment de la forma en què es consumeixi. Això suggereix que el 2,6% d’individus que només en consumeixen en format digital podrien ser-ne també consumidors físics, si les barreres a les quals s’enfronten perdessin rellevància.