Françoise Benhamou és economista, professora universitària de ciències socials i econòmiques i columnista en diversos mitjans francesos. Col·labora amb múltiples organitzacions públiques i privades relacionades amb l’economia i la cultura, com ara la Junta Directiva del Museu del Louvre o l’Autoritat Reguladora de Comunicacions i Publicacions Electròniques de França. Va ser assessora del ministre de Cultura francès Jack Lang i ha publicat diversos llibres sobre el seu principal àmbit de recerca: l’economia de la cultura.

Quin paper han tingut les noves tecnologies a l’hora de redefinir les nocions que teníem sobre la democratització de la cultura i la diversitat cultural?
Un dels reptes més importants que hem d’afrontar és mirar d’entendre com ha canviat el consum cultural amb la irrupció de les noves tecnologies. A França hem invertit molts diners a desenvolupar programes enfocats a captar noves audiències en l’àmbit de la cultura.
En analitzar les estadístiques, però, hem tingut una gran decepció. Si bé és cert que el consum cultural és molt ampli, en observar les dades al detall ens adonem que el perfil dels usuaris no és gaire divers. Per exemple, la majoria del públic té títols universitaris, i encara que no és necessàriament gent rica, sí que pertany d’una manera molt majoritària a les classes mitjanes i altes.
És complicat canviar aquesta tendència?
És prou difícil, sí. Fa sis anys que soc membre de la Junta Directiva del Museu del Louvre, el més important del món. Rebem entre 8 i 9 milions de visitants l’any, però si deixem a banda les visites escolars, el públic és molt homogeni.
Així que ens demanem: com poden ajudar-nos les noves tecnologies a afrontar aquest repte? La meva resposta és que poden contribuir a solucionar una part del problema, encara que no del tot.
No fa gaire que el Louvre va obrir les portes per a l’enregistrament d’un videoclip de Beyoncé i Jaz-Z. És un exemple del tipus de propostes que poden ajudar a ampliar i diversificar l’accés a la cultura?
Exactament. Més de 7 milions de persones van veure el vídeo durant les primeres 24 hores que es va publicar a YouTube. Ara ja té més de 100 milions de visualitzacions. La gran majoria d’aquest públic és gent que no vindrà mai al Louvre, però a través d’aquest vídeo han pogut visitar, encara que sigui virtualment, una part del museu. Molta gent ha vist per primer cop obres mestres com la Victòria de Samotràcia, la Gioconda, de Leonardo da Vinci, o Les noces de Canà, de Veronese, a més de conèixer les majestuoses escales del Louvre o la famosa piràmide projectada per l’arquitecte I.M. Pei.
Després vam tenir la idea d’organitzar una visita guiada al museu que recorre les 17 obres que apareixen al videoclip. Funciona prou bé i atreu nous públics. És evident que aquests experiments no solucionen tot el problema, però canvien una mica les coses.
Creu llavors que l’ús de les noves tecnologies pot servir per acostar la cultura a les noves generacions?
I tant que sí. És molt interessant fer servir les noves tecnologies per eixamplar l’audiència cultural. Hem d’aprendre a utilitzar els videojocs o les tauletes d’una manera eficaç i educativa. Cal que la gent senti la cultura més a prop, que la vegi com més accessible.
Per exemple, fent servir videojocs a les visites escolars als museus, o donant l’opció de fer la visita amb una tauleta per explorar la informació sobre el contingut cultural que visitem. És molt important transmetre el missatge que la cultura no és per a les elits, sinó per a tot el món.
Quines iniciatives s’han pres a França des del sector públic o el privat per atreure noves audiències per a l’art i la cultura?
S’han establert tarifes econòmiques per a museus i espectacles, horaris d’obertura més amplis o dies del patrimoni cultural.
De l’aplicació que se n’ha fet fins ara, en trauria tres conclusions: la primera és que si ja és prou difícil atreure famílies amb nivells d’educació més baixos i poc avesades pel seu entorn familiar a visitar llocs culturals, encara és més difícil aconseguir que hi tornin: el gran repte és fer que el visitant novell esdevingui un usuari fidel.
En segon lloc, el preu hi té només un paper marginal: els museus gratuïts no han servit pas per canviar el perfil dels visitants.
I la tercera conclusió és que les iniciatives que tiren endavant les escoles són crucials. No vull dir només les visites escolars, sinó el fet d’introduir l’aprenentatge de les arts a través de la participació d’artistes o escriptors a les activitats escolars.