A Espanya tenim un alt índex d'abandonament escolar en edats molt primerenques. Creu que l’art pot funcionar com una via per reconduir aquestes persones cap al mercat laboral?
Aquest és un tema molt rellevant que també hem investigat en profunditat. El 2017 vam elaborar un informe (The Arts and Dropout Prevention: The Power to Engage) sobre la importància de comprometre's amb la participació artística com a via d’èxit per integrar-se a la societat. I vam arribar a la conclusió que aquest compromís amb l'art no només contribueix al creixement infantil, a la millora de la situació socioeconòmica de les persones o a la salut i el benestar individual, sinó que també és una via eficaç per facilitar l'accés al mercat laboral.
En aquests informes, les empreses i els empresaris sovint ens diuen que les habilitats que busquen en les persones que es graduen són precisament les que proporciona l'educació artística: creativitat, pensament crític, habilitats comunicatives, pensament transversal. Totes aquestes competències s’adquireixen amb l'estudi i la pràctica de les disciplines artístiques.
Per això crec que s'ha d'introduir la participació artística com una part fonamental del sistema educatiu. Això suposaria passar del model STEM –una metodologia d'aprenentatge ja implantada en molts sistemes educatius (als Estats Units, al Regne Unit o a Finlàndia, entre d’altres), que deu el seu nom a les inicials de ciència (Science), tecnologia (Technology), enginyeria (Engineering) i matemàtiques (Math)–, al model STEAM. El fet d'afegir aquesta A, en referència a les arts, significa que les habilitats artístiques i creatives poden contribuir a millorar l'aprenentatge d'aquestes disciplines científiques.
I quines són les habilitats artístiques aplicables a l'estudi de les ciències?
És important remarcar que no es tracta d'afegir l’art com una àrea d'informació complementària, sinó d'integrar-lo en aquest model educatiu per fomentar, per exemple, la creativitat, la innovació o el disseny.
Hi ha evidències que aquesta col·laboració entre disciplines funciona i esdevé útil per formar les persones que aspiren a entrar al mercat laboral. Aquest mateix any hem col·laborat en un estudi liderat per l'Acadèmia Nacional de la Ciència: Branches from the same tree (Branques del mateix arbre), en què s'explica de quina manera les disciplines artístiques poden contribuir a millorar els resultats d'aprenentatge en l'educació superior, així com l’èxit laboral.
I això funciona en ambdós sentits: amb la integració de l'art en l'estudi pràctic de les ciències, però també amb la integració de la ciència, la tecnologia i l'enginyeria en les arts.
La missió de la NEA és promoure activitats artístiques per facilitar el progrés individual, social i econòmic del país. Com s'integra aquesta visió en la concepció de l'«art per l'art», aquella idea de l'artista bohemi i contestari?
El nostre compromís és prestar atenció a tota la cadena de valor de les disciplines artístiques, enfortint la capacitat creativa de les nostres comunitats en cadascun dels punts de vista: des d’aquells que entenen l'art com un valor per si mateix –els que es dediquen a l'art únicament “per amor a l'art”–fins als que li atribueixen un valor econòmic, passant, per descomptat, per la concepció de l'art com una via per educar la societat.
Així, doncs, aconseguir una veritable integració entre la manera com es produeix l'art, sigui quina sigui la seva dimensió, i la manera com es comunica la importància que té, forma part dels nostres objectius.
La tasca principal de l'Oficina d'Investigació i Anàlisi dins de la NEA és investigar els beneficis socials de les disciplines artístiques. Cal tenir en compte que depenem de l'Oficina d'Anàlisi Econòmica del Departament de Comerç d'Estats Units. Per tant, hem de rendir comptes en aspectes molt concrets, com ara mesurar el valor afegit que l’art aporta al producte interior brut del país.