Publicador de continguts

Article

Incidència de l’ús d’internet i de l’educació en les desigualtats en salut. Estudi de la població espanyola de 50 a 79 anys

Sergi Trias-Llimós, Centre d'Estudis Demogràfics (CERCA/UAB)
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre tecnologia i societat (FS21-1B)

A Espanya persisteixen les desigualtats socioeconòmiques en matèria de salut. Això és degut, en part, a la interacció de múltiples variables, com ara l’educació i el gènere. La pandèmia de covid-19 va intensificar l’impacte potencial de dos factors clau en les desigualtats en salut: l’alfabetització sanitària i la bretxa digital socioeconòmica. Aquest article explora aquests factors en el marc de la relació entre l’educació i l’estat de salut individual autodeclarat en una mostra representativa de la població espanyola de 50 a 79 anys. Els principals resultats suggereixen que les dones declaren tenir una salut més deficient que els homes, i que els grups amb un nivell d’estudis baix declaren tenir una salut més deficient que aquells amb un nivell educatiu alt. L’ús d’internet i uns nivells d’alfabetització sanitària «adequats» es relacionen amb un millor estat de salut en els grups amb un nivell educatiu baix.
Punts clau
  • 1
       A Espanya, els grups amb un nivell d’estudis alt solen declarar una millor salut (el 66% de les dones i el 75% dels homes declaren tenir una bona salut) que aquells amb un nivell d’estudis baix (el 50% de les dones i el 62% dels homes declaren tenir una bona salut).
  • 2
       L’alfabetització sanitària fa referència a la capacitat de les persones per satisfer i comprendre complexes demandes orientades a fomentar i mantenir la salut. Es relaciona positivament amb els resultats sanitaris en les dones, però no en els homes.
  • 3
       El grup que va declarar tenir un estat de salut més deficient va ser el de les dones amb un nivell educatiu baix i uns nivells d’alfabetització sanitària «inadequats» (47%).
  • 4
       Es va constatar una relació positiva entre l’ús d’internet i una bona salut, tant en els homes com en les dones, però sembla que aquesta relació és més significativa en els grups amb un nivell educatiu baix.
  • 5
       L’ús d’internet i l’alfabetització sanitària es relacionen amb diferències educatives en matèria de salut. Millorar l’alfabetització sanitària de la població, educar tots els grups socials i proporcionar-los accés a internet podria contribuir a reduir les desigualtats en matèria de salut.
UsoInternetY+Educacio%CC%81n+DesigualdadesCAT_0.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

La fractura entre analògics i digitals

La revolució tecnològica no ha arribat a tota la població de manera uniforme. Això condueix a l’aparició de bretxes tecnològiques tant entre països com entre col·lectius.

Infodada

Dependència per a l’atenció personal

Quantes persones més grans de 65 anys tenen dificultats per fer alguna de les activitats bàsiques de la vida diària? Al nostre país, el 33% de les persones més grans de 65 anys tenen problemes per rentar-se sols.

Infodada

Inversió pública en les persones grans

Quin percentatge de la despesa pública es destina a les persones grans? La tendència als països europeus ha estat augmentar el pes dels recursos destinats a aquest col·lectiu.

Article

L’atenció de llarga durada als països europeus després de la crisi

Les crisis econòmiques comporten múltiples decisions polítiques que afecten els sistemes de salut. En aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitzem els efectes de la crisi en la reforma del sistema de cures de llarga durada en els països europeus.

També et pot interessar

Desigualtats adolescents espais verds urbans

Article

Desigualtats adolescents espais verds urbans


Ciència

Els adolescents aprofiten els espais verds urbans? Segons aquest estudi, només l’11,6 % en visita algun cada dia, i els més vulnerables socialment els visiten menys.

Benestar psicològic telèfons mòbils

Article

Benestar psicològic telèfons mòbils


Ciència

Segons aquest estudi, basat en la recollida de dades a través del mòbil, els canvis emocionals sobtats poden ser indicis clars del nivell de benestar d’una persona.

Volem ser governats per algorismes?

Article

Volem ser governats per algorismes?


Ciència

Malgrat la reticència a que es prenguin decisions públiques fent servir la IA, l’opinió varia en funció de si el resultat coincideix amb les preferències personals.