A la societat espanyola persisteixen les desigualtats socioeconòmiques pel que fa als resultats sanitaris. Aquestes desigualtats es poden analitzar des de diferents perspectives, com ara l’educació i el gènere. La pandèmia de covid-19 va contribuir potencialment a augmentar les desigualtats en matèria d’ocupació, de riquesa i de salut. Tanmateix, els estudis de recerca de les desigualtats en salut o benestar en un context posterior al confinament han estat molt escassos. En aquest article s’exploren les desigualtats socioeconòmiques en l’estat de salut autodeclarat (una avaluació subjectiva del propi estat de salut) en una mostra representativa de la població espanyola de 50-79 anys durant el març i l’abril del 2022. 

De l’ampli ventall de possibles factors que poden incidir en les desigualtats socioeconòmiques en matèria de salut, aquest estudi se centra en dos elements clau: l’alfabetització sanitària i la bretxa digital socioeconòmica. L’alfabetització sanitària fa referència a la capacitat de les persones per satisfer i comprendre complexes demandes orientades a fomentar i mantenir la salut en la societat moderna, tema de creixent preocupació pública. La bretxa digital socioeconòmica fa referència a les diferències entre les classes socials en les possibilitats d’accedir a la tecnologia i d’utilitzar internet. 

Els resultats de l’enquesta indiquen que els homes, així com els grups amb un nivell educatiu alt, tendeixen a declarar un millor estat de salut que les dones i que els grups amb un nivell educatiu baix, respectivament. Així, per exemple, el 66% de les dones amb un nivell educatiu elevat i el 75% dels homes amb estudis superiors van declarar tenir una bona salut, mentre que aquests percentatges van baixar al 50% i al 62% en les dones i els homes amb un nivell educatiu baix, respectivament. Els resultats obtinguts posen de manifest diferències significatives en matèria de salut que poden ser conseqüència de diversos factors.

Malgrat que estudis previs han explorat les bretxes per raó de sexe i de gènere en matèria de salut, no se sap gaire bé quin paper hi poden tenir dos factors que en els darrers anys han adquirit rellevància en la societat i els debats científics: l’alfabetització sanitària i l’ús d’internet en la població espanyola. En primer lloc, hi pot haver una relació entre una capacitat superior per comprendre coneixements i consells mèdics i uns millors resultats en matèria de salut. En segon lloc, l’ús d’internet es relaciona amb uns resultats sanitaris millors i amb una capacitat potencialment superior per accedir a informació relacionada amb la salut. 

Els resultats de l’enquesta suggereixen que, el 2022, els grups amb un nivell d’alfabetització sanitària adequat presenten més probabilitats de declarar un bon estat de salut que els grups amb un nivell d’alfabetització sanitària insuficient en les dones (63% vs. 47 %), però no pas en els homes (69% vs. 74%). Dit d’una altra manera, sembla que un nivell d’alfabetització sanitària adequat resulta significatiu per determinar la salut percebuda en les dones, però no pas en els homes. Les explicacions d’aquesta troballa són multifactorials, però és probable que les dones amb un nivell d’alfabetització sanitària «adequat» també tinguin un estil de vida més saludable en termes, per exemple, de dieta, d’hàbits en el consum d’alcohol i d’activitat física. No obstant això, cal recordar que potser els homes i les dones no hagin respost de la mateixa manera a les enquestes, i que els homes del grup d’edat considerat constitueixen una subpoblació molt més seleccionada que la de les dones, atès que les taxes de mortalitat són més elevades en els homes que en les dones.

Per tal de comprendre millor la interrelació entre educació i alfabetització sanitària, es van dur a terme diverses anàlisis en què aquests dos factors interactuaven. En termes generals, es va constatar que un nivell d’alfabetització sanitària adequat tenia relació amb una millor salut en tots els nivells educatius i sexes. Una possible explicació d’aquest resultat és que tenir una alfabetització sanitària pot ajudar a fer front a situacions adverses en matèria de salut i pot estar relacionat amb uns estils de vida més saludables. L’excepció a aquest resultat és el grup d’homes amb un nivell educatiu elevat, en què una alfabetització sanitària insuficient s’associa amb una millor salut que una alfabetització sanitària adequada. Tanmateix, aquest resultat no és estadísticament significatiu. 

El gràfic 3 mostra la interrelació entre educació i alfabetització sanitària i la manera com incideix en la desigualtat en matèria de salut. El grup que va declarar tenir una salut més deficient va ser el de les dones amb un nivell d’alfabetització sanitària baix i un nivell educatiu baix, i sembla que l’alfabetització sanitària és un factor clau en aquest grup. Dit d’una altra manera, en les dones amb un nivell educatiu baix, un nivell d’alfabetització sanitària adequat incrementa substancialment les seves possibilitats de tenir una bona salut: del 34% en les dones amb un nivell d’alfabetització sanitari inadequat al 55% en aquelles amb un nivell d’alfabetització sanitària adequat. 

Hi ha un segon component clau que ha esdevingut ràpidament una destresa significativa: l’ús d’internet, emprat com a proxy de la bretxa digital socioeconòmica. Un ús adequat d’internet depèn tant de les destreses tècniques d’una persona com dels seus recursos per accedir-hi. En general, els resultats de l’enquesta suggereixen que els homes que han utilitzat internet els darrers tres mesos tenen una probabilitat més elevada de declarar un bon estat de salut (72%) que aquells que no l’han utilitzat durant el mateix període (58%). En les dones s’observa la mateixa pauta, encara que la diferència és menor (62% vs. 50%). 

Aquestes dades indiquen que, després del confinament, l’ús d’internet a Espanya es relaciona positivament amb una bona salut autodeclarada. Hi ha dues raons que podrien explicar aquest resultat. En primer lloc, l’ús d’internet es relaciona positivament amb la promoció de la salut, amb la seva prevenció i amb els resultats en matèria de salut en general. En segon lloc, cal tenir present que els usuaris d’internet són una subpoblació seleccionada. En estudis anteriors s’ha demostrat que hi ha una relació positiva entre el nivell socioeconòmic i una bona salut i l’ús d’internet. 

Per avaluar els gradients educatius en la relació entre l’ús d’internet i la salut, es presenten els resultats corresponents tant als grups amb un nivell educatiu baix com a aquells amb un nivell educatiu elevat. Les persones amb un nivell educatiu alt tendeixen a declarar un millor estat de salut, amb independència de l’ús que facin d’internet. A més a més, en els grups amb un baix nivell educatiu, la probabilitat de declarar un bon estat de salut és més elevada en els usuaris d’internet (66% en els homes i 54% en les dones) que en els no usuaris (50% en els homes i 40% en les dones). Aquests resultats suggereixen que, a l’hora de determinar els resultats en matèria de salut en les dones amb un nivell educatiu baix, l’ús d’internet hi té una incidència més significativa.

A Espanya persisteixen les diferències en matèria de salut entre diferents subgrups de la població. En aquest estudi, que se centra en la població espanyola d’entre 50 i 79 anys, es documenten les desigualtats educatives en matèria de salut. En concret, s’han examinat dos factors clau que se solen passar per alt: l’alfabetització sanitària i l’ús d’internet. Tots dos són determinants importants de la vida social i dels possibles resultats en matèria de salut. Les nostres conclusions assenyalen que és essencial tenir en compte aquests dos factors a l’hora d’avaluar les desigualtats sanitàries. Les dones amb un nivell educatiu baix són les que, en teoria, més es beneficiarien d’experimentar una millora tant pel que fa a l’alfabetització sanitària com a l’ús d’internet. Els resultats d’aquest article reforcen l’argument que és cabdal aplicar polítiques socials que promoguin la salut i el benestar, en especial entre els grups més desafavorits, per tal de millorar el nivell d’alfabetització sanitària i l’accessibilitat a internet.

Aquest estudi presenta dues limitacions fonamentals que cal tenir en compte. En primer lloc, es considera que l’ús d’internet és una variable clau per mesurar la bretxa digital, i s’és conscient que un examen més exhaustiu de la incidència de la bretxa digital en les desigualtats sanitàries comportaria tenir en compte altres factors. I, en segon lloc, és important reconèixer que l’alfabetització sanitària i l’ús d’internet poden estar relacionats, fet que suggereix que els estudis futurs haurien d’abordar aquest fenomen.

BLANES, A., i S. TRIAS-LLIMÓS (2021): «Shorter Lives with Poor Health: The Toll on Spain’s Less Educated Population», Perspectives Demogràfiques, 24, 1-4.

GARCIA-CODINA, O., D. JUVINYÀ-CANAL, P. AMIL-BUJAN et al. (2019): «Determinants of health literacy in the general population: Results of the Catalan health survey», BMC Public Health, 19(1), 1122.

NOLASCO, A., C. BARONA, N. TAMAYO-FONSECA et al. (2021): «Alfabetización en salud: propiedades psicométricas del cuestionario HLS-EU-Q16 », Gaceta Sanitaria, 34, 399-402.

PERMANYER, I., J. SPIJKER, A. BLANES et al. (2018): «Longevity and lifespan variation by educational attainment in Spain: 1960-2015 », Demography, 55(6), 2045-2070.

PAAKKARI, L. i O. OKAN (2020): «COVID-19: Health literacy is an underestimated problem», The Lancet Public Health, 5(5), e249-e250. 

SØRENSEN, K., J. M. PELIKAN, F. RÖTHLIN et al. (2015): «Health literacy in Europe: Comparative results of the European health literacy survey (HLS-EU)»,  European Journal of Public Health, 25(6), 1053-1058.

SPANAKIS, P., E. PECKHAM, A. MATHERS et al. (2021): «The digital divide: Amplifying health inequalities for people with severe mental illness in the time of COVID-19», The British Journal of Psychiatry, 219(4), 529-531. 

YOON, H., Y. JANG, P. W. VAUGHAN et al. (2020): «Older adults’ Internet use for health information: Digital divide by race/ethnicity and socioeconomic status», Journal of Applied Gerontology, 39(1), 105-110.

ZHANG, F., P. P. L. OR i J. W. CHUNG (2021): «How different health literacy dimensions influences health and well‐being among men and women: The mediating role of health behaviours», Health Expectations, 24(2), 617-627.