Jordi Sevilla, economista; Juan Miguel Márquez, enginyer superior de Telecomunicació;
null
Punts clau
-
1D’ençà que, el 2015, la Comissió Europea va començar a mesurar el desenvolupament digital dels països de la Unió Europea mitjançant l’Índex d’economia i societat digital (DESI), Espanya s’ha situat per damunt de la mitjana de la Unió. Actualment, després de la sortida del Regne Unit de la UE, Espanya se situa a l’avantguarda pel que fa al desenvolupament digital de la Unió, tot i que encara per darrere d’altres països líders, entre els quals destaquen els països nòrdics. Així mateix, ocupa un lloc destacat, a escala europea, en serveis públics digitals i connectivitat. Quant a l’ús d’internet per part de la ciutadania, es troba lleugerament per damunt de la mitjana europea, i en la integració de tecnologies digitals a les empreses i en competències digitals, una mica per sota de la mitjana.
-
2Respecte a la fractura digital entre les zones rurals i urbanes, malgrat que Espanya és un país líder en connectivitat, hi ha una important bretxa de cobertura en les xarxes de qualitat intermèdia i alta (de més de 30 Mbps i més de 100 Mbps), que supera els 30 punts (segons els valors establerts pel DESI de la Comissió Europea) entre totes dues zones. Això es reflecteix en el grau d’adopció de l’accés a internet a través de la xarxa fixa.
-
3La fractura digital entre col·lectius socioeconòmics palesa que alguns d’aquests col·lectius presenten un desenvolupament digital que voreja la saturació, equivalent al que tenen als països líders de la UE. Entre aquests col·lectius destaquen els estudiants, els joves i les persones amb estudis superiors, i les persones amb un nivell més alt d’ingressos. A l’extrem oposat trobem els pensionistes, la gent gran (entre 55 i 74 anys) i les persones sense estudis o amb nivells d’ingressos més baixos.
-
4Les fractures més remarcables són la fractura de competències digitals (entre 50 i 70 punts de diferència entre alguns col·lectius), la de transaccions en línia (entre 30 i 48 punts), la de consum digital (entre 20 i 45 punts) i la bretxa d’accés a internet, que, encara que ha minvat notablement els darrers anys, continua sent elevada en alguns casos (entre 21 i 32 punts).
-
5Cal remarcar també la fractura que hi ha entre empleats i aturats, que assoleix quasi els 20 punts en competències digitals.
-
6La fractura digital de gènere continua present en la societat espanyola, però la dimensió que té, per comparació a les bretxes d’altres col·lectius, afortunadament és més reduïda. No obstant això, la fractura de gènere es continua manifestant amb gran força entre els especialistes en tecnologies digitals, com passa també al conjunt de la Unió Europea. En el cas d’Espanya, el percentatge d’aquests especialistes sobre el total de la força laboral és del 3,2% (el 3,9% a la UE), i de l’1,1% entre les dones (l’1,4% a la UE).
-
7Les empreses també pateixen la seva particular bretxa digital. En aquest sentit, el factor més determinant és la grandària de l’empresa i, en una mesura més limitada, el sector en què opera (manufactura o serveis). La fractura és més elevada en l’adopció de tecnologies que estan més esteses i menys en aquelles que encara es troben en procés d’expansió, però en tot cas és molt destacada. Així mateix, el desenvolupament digital de les grans empreses duplica el de les petites i mitjanes empreses. Això passa tant amb les tecnologies més madures (intercanvi electrònic d’informació o xarxes socials) com amb les més noves (ús del núvol, o 'cloud', i de dades massives, o 'big data').
Xifres clau
