Publicador de continguts

Article

Emergència climàtica i ciutadania: què ens mou (i què ens frena)

Cintia Díaz-Silveira, (Universitat Rey Juan Carlos); María Luisa Vecina, (Universitat Complutense); María Alonso-Ferres, (Universitat de Granada); i Francisco Burgos, (Universitat Rey Juan Carlos)
Projecte seleccionat a la convocatòria per donar suport a investigacions sobre l’impacte social del canvi climàtic

En un context internacional d’inestabilitat creixent i retrocessos en els compromisos ambientals, és fonamental conèixer com percep i sent la ciutadania la crisi climàtica. Aquest estudi analitza els resultats d’una enquesta a una mostra representativa de 1.912 persones residents a Espanya, amb l’objectiu d’explorar les actituds i emocions davant la crisi climàtica, així com els factors sociodemogràfics i psicològics que s’associen amb la conducta proambiental. En aquest article es presenten evidències clau sobre els vincles que hi ha entre les emocions manifestades davant el canvi climàtic i el comportament proambiental. Els resultats revelen alts nivells de percepció de la gravetat del canvi climàtic, preocupació, ira, tristesa i agència climàtica —sentir-se capaç d’influir positivament en la crisi climàtica—, així com nivells d’ecoansietat baixos. Pel que fa a les conductes proambientals (reciclar, estalviar aigua, fer servir el transport públic, assistir a manifestacions pel clima, etc.), només el 26% de les persones enquestades declaren seguir-les sovint. Des d’una perspectiva sociodemogràfica, les persones que reporten nivells més alts de conducta sostenible tendeixen a ser dones, més grans de 50 anys, amb un nivell educatiu alt i amb una ideologia política de caràcter progressista. S’observa que la satisfacció per la vida i l’agència climàtica també s’associen amb un grau més elevat de conducta proambiental, mentre que l’afartament climàtic es relaciona amb un grau més baix d’aquesta conducta.
Punts clau
  • 1
       La població espanyola reporta nivells alts de percepció de la gravetat del canvi climàtic (4,05 sobre 5). No obstant això, tant la seva preocupació per la crisi climàtica com la seva conducta a favor del medi ambient arriben a nivells mitjans (3,4 i 3,5 sobre 5, respectivament). En aquest sentit, la percepció de la gravetat climàtica explica tan sols un 13,3% de la conducta proambiental.
  • 2
       En relació amb les emocions, un 44% dels enquestats manifesten sentir alts nivells d’ira per la situació climàtica. Així mateix, un 28% de la població declara sentir ecoansietat de manera molt intensa davant els escassos avenços aconseguits en la lluita contra el canvi climàtic. No obstant això, un 33% manifesta un gran afartament climàtic en considerar que la sobreabundància d’informació genera una histèria climàtica infundada.
  • 3
       Quant al gènere, s’han reportat nivells lleugerament més alts de tristesa, culpa i conducta proambiental en les dones respecte dels homes.
  • 4
       Pel que fa a l’edat, a mesura que augmenta, s’observa més intensitat emocional d’ira i tristesa, més sensació d’agència climàtica i una conducta sostenible més freqüent.
  • 5
       L’agència climàtica i l’ecopreocupació són les variables que millor expliquen la conducta proambiental en un 35,9% i 17,7%, respectivament, molt per sobre de la ira o la percepció de la gravetat climàtica.
  • 6
       Hi ha una relació positiva entre conducta proambiental i satisfacció amb la vida. No obstant això, un 22% de la població afirma que les seves condicions de vida són tan difícils que no es pot preocupar pels temes relacionats amb la crisi climàtica.
Emergencia-climatica+CAT-00.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Esperança i preocupació impulsen acció climàtica entre joves i adults espanyols

Article

És suficient la cultura climàtica que tenim?

Comportar-nos d’una manera més sostenible depèn de la informació que tenim?

Article

Desigualtat en emissions de carboni a Espanya segons la renda i l’edat

Article

L’Espanya desertificada

Un 17,5 % del territori rural està exposat simultàniament a altes taxes de despoblació i d'aridesa. Aquest estudi analitza com alguns factors de mitigació de la despoblació poden implicar efectes no desitjats, tant de tipus social com ambiental.

També et pot interessar

Benestar emocional en infants amb trastorns del neurodesenvolupament i en les seves famílies

Article

Benestar emocional en infants amb trastorns del neurodesenvolupament i en les seves famílies


Ciència

Com se senten emocionalment els nens amb trastorns del neurodesenvolupament? Aquest estudi revela més depressió, ansietat i dificultats per regular emocions, especialment quan hi ha diagnòstics múltiples, i demana incloure les famílies com a part clau de l’avaluació i la intervenció.

Com ens estem adaptant al canvi climàtic a Espanya?

Article

Com ens estem adaptant al canvi climàtic a Espanya?


Ciència

A Espanya ja ens estem adaptant al canvi climàtic: canvis en el consum, noves pràctiques a la llar i més consciència davant un clima cada cop més extrem. Aquest estudi mostra com hi responem i quins factors condicionen la nostra adaptació

Canvi climàtic i decreixement: què en pensa la població espanyola?

Article

Canvi climàtic i decreixement: què en pensa la població espanyola?


Ciència

Estem preparats per al canvi climàtic… o ja en vivim els efectes? Aquest estudi revela que la majoria en percep impactes directes i sent ecoansietat.