Publicador de continguts

Article

Prenem els medicaments que ens recepten els metges?

Ignacio Aznar Lou, Parc Sanitari Sant Joan de Déu; María Rubio Valera, Parc Sanitari Sant Joan de Déu
null

El fet de no iniciar els tractaments prescrits pels metges d’atenció primària té un impacte econòmic, només a Catalunya, de fins a 44,5 milions d’euros l’any. En un estudi sobre 1,6 milions de pacients i 2,9 milions de receptes, es va observar que el 17,6% dels medicaments receptats per primera vegada no es va arribar a recollir mai. Segons els resultats, els pacients que no inicien el tractament fan una despesa més baixa en medicaments, però el seu impacte econòmic en la societat és més gran a causa de l’increment de la durada de les baixes laborals i l’augment de l’ús dels serveis sanitaris d’urgència.
Punts clau
  • 1
       L’estudi demostra que la no-iniciació és més freqüent en homes joves, en persones originàries d’Amèrica i en les que afronten un tractament simptomàtic o agut.
  • 2
       Una de cada cinc prescripcions d’analgèsics no es recull. En fàrmacs per a la hipertensió o la insuficiència cardíaca, que els pacients consideren que són patologies severes, el percentatge es redueix considerablement.
  • 3
       Les dades més alarmants les trobem en els medicaments per al tractament de malalties cròniques, com la diabetis o la depressió. Una de cada deu prescripcions d’insulina o antidepressius no s’arriba a retirar mai de la farmàcia.
  • 4
       La decisió del pacient també depèn, en gran mesura, de la relació amb el seu metge de família i de la confiança que hi té. El fet d’haver estat visitat per un doctor que no és el seu metge habitual o en un centre de salut que forma metges residents fa augmentar les possibilitats que el pacient no iniciï el tractament.
Quant costen al sistema públic de salut els tractaments que no s’arriben a iniciar? De mitjana, 165 euros per pacient
grafMedicamentsCAT-06_resumen_ok.png

Segons els resultats, els pacients que no inicien el tractament estalvien en medicaments, van menys al centre de salut i es fan menys proves mèdiques, i en aquest sentit generen una despesa sanitària inferior. Però l’impacte econòmic total acaba sent més elevat a causa, per exemple, de l’augment de la durada de les baixes laborals (una diferència mitjana de 2,5 dies) i de les visites domiciliàries. Aquestes dades també indiquen un empitjorament de l’estat de salut del pacient, cosa que, en última instància, pot donar lloc a tractaments més llargs que, probablement, acabaran consumint més recursos mèdics i requerint més dies de baixa laboral.

No s’ha pogut avaluar l’impacte en el cas de les malalties cròniques com la hipertensió, ja que les complicacions en aquest tipus de malalties no es manifesten fins que ha transcorregut un període més llarg, d’entre cinc i deu anys. És per això que, a l’hora de fer una estimació de l’impacte en els costos de la no-iniciació dels tractaments crònics, no s’observen diferències.

L’impacte probablement és més elevat

A les pèrdues econòmiques del sistema sanitari per l’ús de serveis més cars s’hi han de sumar les despeses relacionades amb la incapacitat laboral, a càrrec de les empreses, les mútues i la Seguretat Social, entre altres. Aquest estudi no ha pogut valorar l’ús dels serveis hospitalaris, com ara ingressos, tractaments i visites a urgències. Si es tinguessin en compte aquestes dades, el cost econòmic de la decisió dels pacients de no iniciar el tractament podria ser fins i tot més elevat. L’impacte calculat també podria ser més elevat si es disposés de dades sobre l’efecte de la no-iniciació del tractament en la població sense contracte laboral, com molts autònoms, i en la població amb una activitat sense ànim de lucre, com els estudiants o els jubilats.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Necessitats socials: salut

Aquest informe analitza quatre reptes al voltant de la salut a Espanya: millorar la salut de la població, promoure hàbits saludables, garantir l’accés a l’atenció sanitària i assegurar la viabilitat dels serveis per a la dependència.

Article

Com es distribueixen l’ús i la despesa dels serveis sanitaris públics?

La despesa sanitària és desigual: creix amb l’edat i és més elevada en els homes que en les dones. A més, el 5 % de la població fa més del 50 % de la despesa total. Analitzem els factors que ho expliquen, en un escenari previ a la covid-19.

També et pot interessar

Actituds canvi climàtic i edat

Article

Actituds canvi climàtic i edat


Ciència

Els joves acostumen a donar més importància al canvi climàtic que a la situació econòmica.

Trucades per suïcidi al 112?

Article

Trucades per suïcidi al 112?


Ciència

Segons un estudi fet a València, les trucades per suïcidi al 112 van incrementar durant el període 2017-2022.

Menors i suïcidi: abans i durant la pandèmia

Article

Menors i suïcidi: abans i durant la pandèmia


Ciència

Com va afectar el jovent l’aïllament social per la pandèmia? Es va registrar un fort augment de les trucades al 112 relacionades amb el suïcidi.