Publicador de continguts

Problemes d’incentius: renda bàsica universal versus prestació d’ingressos mínims

Capítol

Problemes d’incentius: renda bàsica universal versus prestació d’ingressos mínims

J. Ignacio Conde-Ruiz, Fundación de Estudios de Economía Aplicada (FEDEA) i Universitat Complutense de Madrid;
null

No hi ha cap mena de dubte de l’efecte positiu que poden tenir tant la renda bàsica universal com la prestació d’ingressos mínims en el benestar de les persones que les reben o en la lluita contra la pobresa del país que les implementa. En aquest capítol farem una anàlisi comparada de les dues mesures. També analitzarem els efectes que tenen sobre l’oferta de treball, els costos de finançament respectius o els problemes que poden sorgir quan les posem en el context internacional, on les economies estan cada vegada més integrades, a causa del fenomen de la globalització, que implica un alt grau de llibertat de moviment de treballadors i capital. A més a més, estudiarem els problemes d’incentius que té la prestació d’ingressos mínims presentada per iniciativa legislativa popular al Congrés espanyol, com també les esmenes que poden ajudar a superar-los.
Punts clau
  • 1
       No hi ha cap mena de dubte de l’efecte positiu que poden tenir tant la renda bàsica universal com la prestació d’ingressos mínims en el benestar de la persona que les rep o en la lluita contra la pobresa del país que les implementa.
  • 2
       Per la seva condicionalitat, la prestació d’ingressos mínims té efectes molt distorsionadors sobre l’oferta de treball, però, com que pot restringir el col·lectiu al qual va destinada, permet modular el cost de finançament a nivells més baixos.
  • 3
       La renda bàsica universal té avantatges clars pel que fa als incentius a l’ocupació, però té uns costos de finançament potencialment molt elevats i pot debilitar altres programes de l’estat del benestar.
  • 4
       El debat sobre la renda bàsica universal ha d’anar lligat al debat de la fiscalitat del capital.
  • 5
       La proposta per iniciativa legislativa popular té uns objectius encertats, però també presenta problemes importants de disseny pel que fa als incentius.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Desigualtat en emissions de carboni a Espanya segons la renda i l’edat

Article

Cistella de la compra i ajudes no condicionades

Són saludables les compres d’aliments que fan els usuaris dels ajuts de la Creu Roja?

Article

Dinàmica pobresa a Espanya i altres països europeus

Les persones pobres tenen més probabilitatsde tenir una carència addicional i menys probabilitats de deixar de patir una que les persones que no són pobres.

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?

Article

Classes particulars i desigualtat econòmica a Espanya

Un 33% de l’alumnat amb menys capacitat econòmica assisteix a classes particulars, en contrast amb el 57% de l’alumnat del perfil més alt. Els diferencials en la participació en activitats extraescolars pel que fa a la capacitat econòmica es fan més amplis a l’ESO.

També et pot interessar

Introducció

Capítol

Introducció


Introducció a càrrec del coordinador i director de l’informe, Jordi Sevilla. Economista i exministre d’Administracions Públiques (2004-2007).

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Capítol

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits


Es pot garantir una renda a tota la societat assignant alguna mena de complement als salaris? Repassem les característiques principals dels complements salarials a partir de diferents experiències, especialment anglosaxones.

Canvi tecnològic i renda bàsica

Capítol

Canvi tecnològic i renda bàsica


El canvi tecnològic sembla afavorir una augment de la polarització salarial i de la desigualtat. En aquest context, la renda bàsica universal s’entreveu com una mesura per compensar els més desafavorits pels canvis en els sistemes de producció.