Vés enrere Problemes d’incentius: renda bàsica universal versus prestació d’ingressos mínims

Capítol

Problemes d’incentius: renda bàsica universal versus prestació d’ingressos mínims

J. Ignacio Conde-Ruiz, Fundación de Estudios de Economía Aplicada (FEDEA) i Universitat Complutense de Madrid;

No hi ha cap mena de dubte de l’efecte positiu que poden tenir tant la renda bàsica universal com la prestació d’ingressos mínims en el benestar de les persones que les reben o en la lluita contra la pobresa del país que les implementa. En aquest capítol farem una anàlisi comparada de les dues mesures. També analitzarem els efectes que tenen sobre l’oferta de treball, els costos de finançament respectius o els problemes que poden sorgir quan les posem en el context internacional, on les economies estan cada vegada més integrades, a causa del fenomen de la globalització, que implica un alt grau de llibertat de moviment de treballadors i capital. A més a més, estudiarem els problemes d’incentius que té la prestació d’ingressos mínims presentada per iniciativa legislativa popular al Congrés espanyol, com també les esmenes que poden ajudar a superar-los.
Punts clau
  • 1
       No hi ha cap mena de dubte de l’efecte positiu que poden tenir tant la renda bàsica universal com la prestació d’ingressos mínims en el benestar de la persona que les rep o en la lluita contra la pobresa del país que les implementa.
  • 2
       Per la seva condicionalitat, la prestació d’ingressos mínims té efectes molt distorsionadors sobre l’oferta de treball, però, com que pot restringir el col·lectiu al qual va destinada, permet modular el cost de finançament a nivells més baixos.
  • 3
       La renda bàsica universal té avantatges clars pel que fa als incentius a l’ocupació, però té uns costos de finançament potencialment molt elevats i pot debilitar altres programes de l’estat del benestar.
  • 4
       El debat sobre la renda bàsica universal ha d’anar lligat al debat de la fiscalitat del capital.
  • 5
       La proposta per iniciativa legislativa popular té uns objectius encertats, però també presenta problemes importants de disseny pel que fa als incentius.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?

Article

Classes particulars i desigualtat econòmica a Espanya

Un 33% de l’alumnat amb menys capacitat econòmica assisteix a classes particulars, en contrast amb el 57% de l’alumnat del perfil més alt. Els diferencials en la participació en activitats extraescolars pel que fa a la capacitat econòmica es fan més amplis a l’ESO.

Article

Com són les condicions laborals i de vida dels artistes i els professionals de la cultura?

Es pot viure de l’art? Segons aquest estudi, més de la meitat dels professionals perceben dificultats a l’hora de viure de la seva feina i el 60% declaren que guanyen menys de 1.500 euros. El col·lectiu més vulnerable són els artistes joves.

Article

Desigualtats en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19: qui tenia la capacitat de resposta?

Hi va haver desigualtat en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19? Ho analitzem en aquest estudi comparatiu centrat en la producció i distribució d’investigacions i les col·laboracions entre països.

Informe

Incertesa laboral i preferències per la redistribució d’ingressos

La dualitat entre contractes temporals i permanents condiciona el mercat de treball a Espanya i genera diferències de seguretat laboral i ingressos. Quin impacte té sobre les preferències de redistribució de la població?

També et pot interessar

Introducció

Capítol

Introducció


Introducció a càrrec del coordinador i director de l’informe, Jordi Sevilla. Economista i exministre d’Administracions Públiques (2004-2007).

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Capítol

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits


Es pot garantir una renda a tota la societat assignant alguna mena de complement als salaris? Repassem les característiques principals dels complements salarials a partir de diferents experiències, especialment anglosaxones.

Canvi tecnològic i renda bàsica

Capítol

Canvi tecnològic i renda bàsica


El canvi tecnològic sembla afavorir una augment de la polarització salarial i de la desigualtat. En aquest context, la renda bàsica universal s’entreveu com una mesura per compensar els més desafavorits pels canvis en els sistemes de producció.