Publicador de continguts

Canvi tecnològic i renda bàsica

Capítol

Canvi tecnològic i renda bàsica

Manuel Alejandro Hidalgo Pérez, Departament d’Economia, Mètodes Quantitatius i Història Econòmica, Universitat Pablo de Olavide, Sevilla.;

La quarta revolució tecnològica implica una sèrie de canvis en els modes de producció –i, per tant, en les relacions laborals– que exigeixen noves mesures de protecció social. Malgrat que no hi ha perspectives que hi hagi d’haver desocupació tecnològica, el canvi tecnològic sí que sembla causar un augment de la polarització salarial i de la desigualtat. Per això, i amb aquest horitzó, el debat sobre una renda bàsica universal ha cobrat interès tant en l’àmbit acadèmic com en el no acadèmic.
Punts clau
  • 1
       L’explicació de l’augment de la desigualtat ha de tenir en compte la conjunció de tres factors: els canvis tecnològics i productius, el comerç internacional i les institucions.
  • 2
       El canvi tecnològic sembla que afavoreix una transferència de rendes entre factors; és a dir, entre els treballadors i la resta dels factors productius, com ara el capital.
  • 3
       La polarització de l’ocupació és la causa de l’enorme desigualtat salarial.
  • 4
       La quarta revolució industrial obre davant nostre un futur incert que afectarà les maneres d’organitzar el treball, els tipus de feines, l’educació, la desigualtat i les relacions entre les persones.
  • 5
       S’han començat a prendre en consideració de manera seriosa les propostes que volen aprofundir en la possibilitat d’implementar, mitjançant transferències públiques, complements als ingressos de les persones més desafavorides pel canvi tecnològic. Al costat de les rendes mínimes d’inserció, o rendes complementàries condicionades o de garantia d’ingressos, assistim a la irrupció d’un debat sobre la possibilitat d’aplicar una renda bàsica universal.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Cistella de la compra i ajudes no condicionades

Són saludables les compres d’aliments que fan els usuaris dels ajuts de la Creu Roja?

Article

Dinàmica pobresa a Espanya i altres països europeus

Les persones pobres tenen més probabilitatsde tenir una carència addicional i menys probabilitats de deixar de patir una que les persones que no són pobres.

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?

Article

Classes particulars i desigualtat econòmica a Espanya

Un 33% de l’alumnat amb menys capacitat econòmica assisteix a classes particulars, en contrast amb el 57% de l’alumnat del perfil més alt. Els diferencials en la participació en activitats extraescolars pel que fa a la capacitat econòmica es fan més amplis a l’ESO.

Article

Com són les condicions laborals i de vida dels artistes i els professionals de la cultura?

Es pot viure de l’art? Segons aquest estudi, més de la meitat dels professionals perceben dificultats a l’hora de viure de la seva feina i el 60% declaren que guanyen menys de 1.500 euros. El col·lectiu més vulnerable són els artistes joves.

També et pot interessar

Introducció

Capítol

Introducció


Introducció a càrrec del coordinador i director de l’informe, Jordi Sevilla. Economista i exministre d’Administracions Públiques (2004-2007).

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Capítol

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits


Es pot garantir una renda a tota la societat assignant alguna mena de complement als salaris? Repassem les característiques principals dels complements salarials a partir de diferents experiències, especialment anglosaxones.

Problemes d’incentius: renda bàsica universal versus prestació d’ingressos mínims

Capítol

Problemes d’incentius: renda bàsica universal versus prestació d’ingressos mínims


Anàlisi comparada de la renda bàsica i la prestació d’ingressos mínims. S’analitzen els efectes de totes dues opcions sobre l’oferta de feina, els costos de finançament o els problemes d’englobar aquestes mesures en el context internacional.