Canvi tecnològic i renda bàsica

Capítol

Canvi tecnològic i renda bàsica

Manuel Alejandro Hidalgo Pérez, Departament d’Economia, Mètodes Quantitatius i Història Econòmica, Universitat Pablo de Olavide, Sevilla.;

La quarta revolució tecnològica implica una sèrie de canvis en els modes de producció –i, per tant, en les relacions laborals– que exigeixen noves mesures de protecció social. Malgrat que no hi ha perspectives que hi hagi d’haver desocupació tecnològica, el canvi tecnològic sí que sembla causar un augment de la polarització salarial i de la desigualtat. Per això, i amb aquest horitzó, el debat sobre una renda bàsica universal ha cobrat interès tant en l’àmbit acadèmic com en el no acadèmic.
Punts clau
  • 1
       L’explicació de l’augment de la desigualtat ha de tenir en compte la conjunció de tres factors: els canvis tecnològics i productius, el comerç internacional i les institucions.
  • 2
       El canvi tecnològic sembla que afavoreix una transferència de rendes entre factors; és a dir, entre els treballadors i la resta dels factors productius, com ara el capital.
  • 3
       La polarització de l’ocupació és la causa de l’enorme desigualtat salarial.
  • 4
       La quarta revolució industrial obre davant nostre un futur incert que afectarà les maneres d’organitzar el treball, els tipus de feines, l’educació, la desigualtat i les relacions entre les persones.
  • 5
       S’han començat a prendre en consideració de manera seriosa les propostes que volen aprofundir en la possibilitat d’implementar, mitjançant transferències públiques, complements als ingressos de les persones més desafavorides pel canvi tecnològic. Al costat de les rendes mínimes d’inserció, o rendes complementàries condicionades o de garantia d’ingressos, assistim a la irrupció d’un debat sobre la possibilitat d’aplicar una renda bàsica universal.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Desigualtats en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19: qui tenia la capacitat de resposta?

Hi va haver desigualtat en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19? Ho analitzem en aquest estudi comparatiu centrat en la producció i distribució d’investigacions i les col·laboracions entre països.

Informe

Incertesa laboral i preferències per la redistribució d’ingressos

La dualitat entre contractes temporals i permanents condiciona el mercat de treball a Espanya i genera diferències de seguretat laboral i ingressos. Quin impacte té sobre les preferències de redistribució de la població?

Informe

Els ingressos del capital i la desigualtat de la renda a Espanya, 1980-2020

Informe

Entrar i sortir de la pobresa laboral a Espanya

Ja no n’hi ha prou amb tenir feina per sortir de la pobresa. Moltes llars, especialment amb menors, arrosseguen una pobresa laboral associada a salaris baixos o períodes d’inactivitat.

Informe

Risc de pobresa per a les persones en edat de treballar a Espanya

El risc de pobresa entre la població en edat de treballar va augmentar un 20 % durant la Gran Recessió. Quin paper hi tenen les transferències socials?

També et pot interessar

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social


Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat


Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Taxa de fecunditat

Infodada

Taxa de fecunditat


Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.