Vés enrere Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Capítol

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Luis Ayala Cañón, Universidad Rey Juan Carlos; Milagros Paniagua San Martín, AIReF. Nota: La participació de Milagros Paniagua en aquest treball és responsabilitat exclusivament de l’autora i no reflecteix necessàriament l’opinió de l’AIReF (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal).;

Una de les propostes que té més protagonisme en el debat sobre com garantir una renda a tota la societat és la d’assignar alguna mena de complement als salaris. En aquest capítol, s’identifiquen les principals característiques dels complements salarials a partir de la revisió dels dissenys proposats tant en la literatura com als països on més s’han desenvolupat; es revisen diferents experiències que hi ha de complements salarials, amb una atenció especial als sistemes dels Estats Units i del Regne Unit, i es resumeix l’evidència coneguda per a Espanya, incloent-hi els intents de simulació d’aquestes polítiques que s’han portat a terme.
Punts clau
  • 1
       El principal objectiu dels complements salarials és incrementar la renda disponible dels perceptors amb la creació d’incentius per tal d’augmentar el nombre d’hores treballades.
  • 2
       Fer recaure el gruix de la protecció social en els complements salarials o desenvolupar-los sense connexió amb altres prestacions pot reduir la capacitat redistributiva del sistema.
  • 3
       Durant les dues últimes dècades, són molts els països que han establert algun tipus de complement salarial. Els anglosaxons van ser els primers a desenvolupar aquesta mena d’ingressos.
  • 4
       Les experiències de diferents països, sobretot els anglosaxons, semblen indicar que, en unes condicions determinades, aquests complements poden tenir efectes nets positius en la participació laboral i disminuir també la incidència de la pobresa.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Com són les condicions laborals i de vida dels artistes i els professionals de la cultura?

Es pot viure de l’art? Segons aquest estudi, més de la meitat dels professionals perceben dificultats a l’hora de viure de la seva feina i el 60% declaren que guanyen menys de 1.500 euros. El col·lectiu més vulnerable són els artistes joves.

Article

Desigualtats en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19: qui tenia la capacitat de resposta?

Hi va haver desigualtat en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19? Ho analitzem en aquest estudi comparatiu centrat en la producció i distribució d’investigacions i les col·laboracions entre països.

Informe

Incertesa laboral i preferències per la redistribució d’ingressos

La dualitat entre contractes temporals i permanents condiciona el mercat de treball a Espanya i genera diferències de seguretat laboral i ingressos. Quin impacte té sobre les preferències de redistribució de la població?

Informe

Els ingressos del capital i la desigualtat de la renda a Espanya, 1980-2020

Informe

Entrar i sortir de la pobresa laboral a Espanya

Ja no n’hi ha prou amb tenir feina per sortir de la pobresa. Moltes llars, especialment amb menors, arrosseguen una pobresa laboral associada a salaris baixos o períodes d’inactivitat.

També et pot interessar

Introducció

Capítol

Introducció


Introducció a càrrec del coordinador i director de l’informe, Jordi Sevilla. Economista i exministre d’Administracions Públiques (2004-2007).

Canvi tecnològic i renda bàsica

Capítol

Canvi tecnològic i renda bàsica


El canvi tecnològic sembla afavorir una augment de la polarització salarial i de la desigualtat. En aquest context, la renda bàsica universal s’entreveu com una mesura per compensar els més desafavorits pels canvis en els sistemes de producció.

Problemes d’incentius: renda bàsica universal versus prestació d’ingressos mínims

Capítol

Problemes d’incentius: renda bàsica universal versus prestació d’ingressos mínims


Anàlisi comparada de la renda bàsica i la prestació d’ingressos mínims. S’analitzen els efectes de totes dues opcions sobre l’oferta de feina, els costos de finançament o els problemes d’englobar aquestes mesures en el context internacional.