Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Luis Ayala Cañón, Universidad Rey Juan Carlos
Milagros Paniagua San Martín, AIReF. Nota: La participació de Milagros Paniagua en aquest treball és responsabilitat exclusivament de l’autora i no reflecteix necessàriament l’opinió de l’AIReF (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal).

Una de les propostes que té més protagonisme en el debat sobre com garantir una renda a tota la societat és la d’assignar alguna mena de complement als salaris. En aquest capítol, s’identifiquen les principals característiques dels complements salarials a partir de la revisió dels dissenys proposats tant en la literatura com als països on més s’han desenvolupat; es revisen diferents experiències que hi ha de complements salarials, amb una atenció especial als sistemes dels Estats Units i del Regne Unit, i es resumeix l’evidència coneguda per a Espanya, incloent-hi els intents de simulació d’aquestes polítiques que s’han portat a terme.
Punts clau
  • 1
       El principal objectiu dels complements salarials és incrementar la renda disponible dels perceptors amb la creació d’incentius per tal d’augmentar el nombre d’hores treballades.
  • 2
       Fer recaure el gruix de la protecció social en els complements salarials o desenvolupar-los sense connexió amb altres prestacions pot reduir la capacitat redistributiva del sistema.
  • 3
       Durant les dues últimes dècades, són molts els països que han establert algun tipus de complement salarial. Els anglosaxons van ser els primers a desenvolupar aquesta mena d’ingressos.
  • 4
       Les experiències de diferents països, sobretot els anglosaxons, semblen indicar que, en unes condicions determinades, aquests complements poden tenir efectes nets positius en la participació laboral i disminuir també la incidència de la pobresa.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Bones pràctiques

Propostes per reduir la pobresa infantil

Com es pot esquivar la transmissió intergeneracional de la pobresa? Analitzem propostes que defensen una prestació universal per fill i altres polítiques que proposen ajuts selectius a famílies pobres amb fills.

Infodada

Exclusió social del mercat de treball

La diferència en la taxa de desocupació d’homes i dones al nostre país és més gran que la mitjana europea. Com ha evolucionat durant els últims anys de crisi econòmica?

Infodada

Formació de capital humà

Taxa d'abandonament prematur de l'educació i la formació a Espanya i la UE-27.

Infodada

Desigualtat en la distribució de la renda

L'efecte redistribuïdor de les transferències socials és més baix a Espanya que a la UE-27.

Article

L’impacte de la covid-19 sobre la fractura de gènere en les hores de feina efectives

La bretxa de gènere en hores treballades s’ha reduït durant la pandèmia, excepte entre els treballadors amb fills petits. Quines situacions personals hi ha darrere d’aquest comportament del mercat de treball?

També et pot interessar

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Infodada

Taxa de fecunditat

Taxa de fecunditat

Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.