Publicador de continguts

Article

La transició a l’educació postobligatòria dels alumnes d’origen immigrant a Catalunya

Una anàlisi de l’abandonament escolar prematur entre els cursos 2013-2014 i 2015-2016

Jordi Bayona-i-Carrasco, Professor Serra Húnter, Departament de Geografia (Universitat de Barcelona) i CERCA; Andreu Domingo, CERCA
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca social: formació professional, abandonament escolar i precarietat laboral

L’abandonament escolar prematur registrat a Espanya el 2019 mostra els valors més elevats de la Unió Europea, amb el 17,3% de joves de 18-24 anys que han interromput els estudis sense assolir nivells d’ensenyament postobligatori . Una part significativa d’aquest abandonament té lloc en la transició entre l’educació obligatòria i la postobligatòria, que constitueix una etapa clau en el recorregut educatiu dels joves. Aquest treball analitza, al llarg de tres cursos escolars (del 2013-2014 al 2015-2016), els alumnes nascuts el 1998 segons les seves trajectòries migratòries. Entre els joves d’origen immigrant, que el curs 2013-2014 eren una quarta part dels alumnes, l’abandonament escolar prematur és elevat, del 23,5%, i representa prop d’una tercera part del total a Catalunya. Aquesta situació és més acusada entre les primeres generacions d’immigrants, però també persisteix entre els descendents. Entre els que continuen estudiant, es constata una segmentació dels itineraris educatius, amb un pes més reduït dels alumnes d’origen immigrant en el batxillerat.
Punts clau
  • 1
       Els alumnes d’origen immigrant tenen un risc més alt d’abandonament prematur. En la transició entre l’educació obligatòria i la postobligatòria, el 23,5% d’alumnes d’origen immigrant no continua els estudis, per comparació al 13,3% dels autòctons. És a dir, més d’una tercera part de l’abandonament escolar a Catalunya entre els cursos 2013-2014 i 2015-2016 és d’alumnes d’origen immigrant.
  • 2
       D’una manera semblant al conjunt de l’alumnat, els nois d’origen immigrant experimenten una proporció més alta d’abandonament, amb el 26,5% (entre les noies és el 20,1%). Aquest desequilibri és remarcable entre les primeres generacions d’immigrants.
  • 3
       L’abandonament escolar prematur es dilata en el temps a conseqüència de la proporció més elevada de repeticions de curs. El curs 2013-2014, el 40,5% dels alumnes d’origen immigrant no es troben al curs que els pertoca per l’edat.
  • 4
       Hi ha una forta selecció en la continuïtat dels estudis: només el 44,8% dels alumnes d’origen immigrant estudien batxillerat, per comparació al 61,1% dels autòctons.
  • 5
       La composició per estatus migratori determina una part de l’abandonament escolar quan l’observem per orígens, amb més abandonament en els grups on predominen els alumnes de la primera generació. L’abandonament més elevat l’observem entre els nois asiàtics de la primera generació i els subsaharians descendents, de manera que no es pot relacionar amb l’arribada recent al país.
Els alumnes d’origen immigrant mostren una continuïtat més baixa en l’accés als estudis postobligatoris
resumen_cat.png

Per explicar les diverses intensitats de l’abandonament, aquest estudi se centra en les conseqüències del procés migratori, sense oblidar que les diferències socioeconòmiques entre les famílies d’origen immigrant i autòctones també hi tenen un paper important, a banda d’altres aspectes no tractats aquí, com ara les discontinuïtats en l’escola (Bayona et al., 2020). Per a la generació d’alumnes nascuts el 1998, el curs 2013-2014 hauria de representar l’últim any d’educació obligatòria. Entre aquest curs i el 2015-2016, el 15,6% dels alumnes abandonen els estudis. L’abandonament arriba al 23,5% entre els alumnes d’origen immigrant, davant del 13,3% dels autòctons.

Aquest treball distingeix entre diversos estatus migratoris: els alumnes nascuts a l’estranger que arriben a Catalunya amb més de set anys (primera generació); els nascuts a l’estranger i que hi arriben abans de fer els set anys (generació 1,75); els descendents d’immigrants, nascuts a Espanya i amb tots dos progenitors immigrats (segona generació); els que tenen només un dels progenitors nascuts fora (generació 2,5). Els autòctons són els alumnes nascuts a Espanya, tant ells com els progenitors.

A més a més de les diferències entre sexes, s’observen comportaments diversos segons els estatus migratoris descrits, amb un elevat abandonament entre les incipients segones generacions i els alumnes d’arribada més recent, la primera generació. En canvi, els fills de parelles mixtes no mostren diferències amb els autòctons, i fins i tot assoleixen resultats més bons.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Activitat

Les cicatrius de la migració

Quins són els reptes que afronta la població migrada? Tractarem el vessant més emocional de la migració.

Article

Formació Professional Dual i inserció laboral a Catalunya

És l'FP Dual el model més avantatjós per a la incorporació laboral dels joves? Els graduats de la FP Dual treballen més dies a l'any i guanyen més.

Article

Classes particulars i desigualtat econòmica a Espanya

Un 33% de l’alumnat amb menys capacitat econòmica assisteix a classes particulars, en contrast amb el 57% de l’alumnat del perfil més alt. Els diferencials en la participació en activitats extraescolars pel que fa a la capacitat econòmica es fan més amplis a l’ESO.

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Article

El rol dels centres educatius en la detecció de la violència masclista

El 68 % dels menors que pateixen violència de gènere a casa no diu res en l'àmbit acadèmic i els docents només ho perceben si hi ha signes evidents de la violència. Com podem elaborar un model de prevenció de violències masclistes eficaç en escoles i instituts?

També et pot interessar

Classes particulars i desigualtat econòmica a Espanya

Article

Classes particulars i desigualtat econòmica a Espanya


Un 33% de l’alumnat amb menys capacitat econòmica assisteix a classes particulars, en contrast amb el 57% de l’alumnat del perfil més alt. Els diferencials en la participació en activitats extraescolars pel que fa a la capacitat econòmica es fan més amplis a l’ESO.

Funcionen les polítiques de prevenció de l’abandonament escolar prematur a Espanya?

Article

Funcionen les polítiques de prevenció de l’abandonament escolar prematur a Espanya?


El Programa de Millora de l’Aprenentatge i Rendiment (PMAR) és efectiu per prevenir l’abandonament escolar prematur? Segons aquest estudi, participar en el PMAR incrementa un 12 % la probabilitat d’aconseguir el títol d’ESO.

Per què hi ha més abandonament escolar entre els joves d’origen estranger?

Article

Per què hi ha més abandonament escolar entre els joves d’origen estranger?


Quin rol han de complir els docents per combatre l’abandonament escolar dels joves d’origen estranger? Aquest estudi demostra que el seu suport és clau i que han de disposar dels recursos necessaris per orientar els alumnes.