Article
La solitud no desitjada en les persones grans
Javier Yanguas Lezaun, Programa de Persones Grans de la Fundació ”la Caixa”
La solitud és un dels desafiaments d’importància creixent que han d’afrontar les societats occidentals en aquest segle XXI. Per poder actuar i prevenir les dificultats que acompanyen la solitud, la Fundació ”la Caixa” va entrevistar més de 14.000 persones grans que anaven als seus centres socials i de lleure i els va demanar, entre altres qüestions, quins eren els seus sentiments de solitud. Les respostes van fer palès que aquests sentiments eren molt freqüents entre la gent gran, i que aproximadament en una de cada sis persones l’experiència de solitud era molt greu. Factors com ara el gènere o el nivell d’estudis influïen en els sentiments de solitud. Per contrarestar aquests sentiments, les persones grans posaven en marxa estratègies diverses, incloent-hi iniciatives proactives i una visió positiva de la solitud. No obstant això, precisament les persones que experimentaven sentiments de solitud més greus eren les que aplicaven en una mesura més gran estratègies basades en la resignació i acceptació passiva de la seva situació.
Punts clau
-
1El 64% de les persones grans entrevistades experimentaven en alguna mesura sentiments de solitud no desitjada. En el 14,8% de la mostra, podríem qualificar aquesta experiència de solitud com a greu o molt greu.
-
2L’experiència de la solitud és lleugerament diferent en els homes i les dones grans: elles experimenten més emocions vinculades a l’abandonament i el buit que no pas ells.
-
3Les persones amb menys nivell educatiu experimenten més sentiments de solitud.
-
4Les persones que experimenten més solitud tendeixen a aplicar estratègies per abordar-la més centrades en la resignació i l’acceptació passiva de la situació.